Avui res positiu a explicar... coses que arrossego a l'esquena de fa temps. Fent veure que no passa res... però des d'ahir a la tarda, una realitat de nou.
El real motiu pel qual vaig marxar a Austràlia. OBLIDAR! No per oblidar a ningú, com molta gent sempre ha pensat. Ningú es mereix tant d'esforç.
Vaig marxar per oblidar un entrebanc que em vaig trobar. El qual em va fer abandonar el meu lloc de treball "temporalment" i que després del meu "break" de 6 mesos... de voltar per Austràlia i novament a Girona, tot va retornar a la meva ment, com si de res m´hagués servit el viatge i no hagués marxat mai... i finalment no em va permetre tornar a treballar al mateix lloc i assumir la meva realitat.
Ja és tard per a dir que no vaig poder tornar. Un sòl motiu. Una gran mentida.
A l'abril farà 3 anys d'un fet. I encara estem igual. Bé igual no és la paraula. Estem pitjor... o estic pitjor.
Em trobo en una pel.licula que em supera. Allò de la realitat supera la ficció és cert... a vegades amb escreix.
Ara em trobo en una mena de pou. Explicant una situació irreal i futil que em treu la son i que em torna a matxacar l'estòmac.
... vaig encaminat al fracàs més estrepitós... societat, la que en un intent de protegir a l'indefens s'està cebant amb mi.
Estic creuant els dits... no me'n sé avenir, però espero i confio sortir-me'n d'alguna manera miraculosa i que la raó prevaleixi davant la mentida.
Sé que no saps de que parlo... però potser és millor no saber res.
Si mai tot s'arregla, escriuré llarg i estés sobre aquest tema. I obertament, com així ho he fet sempre amb els meus amics, escriuré per a deixar-ho enrera i per fi, oblidar.
Esperem algú m'escolti.
............................

La Tafanera
del.icio.us
hola xassisssss
no em preguntis per que avui me recordat de tu i he mirat si encara tenies blog funcionant. estàs de depre de tardor? tranki, sempre acaba sortint el sol... recordes coses o mal rotllos de fa 3 anys?... no devies matar ningú, no? et passaré una mica del meu alzeimer i veuràs com tornes a ser feliç !! JUAS. bisitossss
diana
16-10-2008 - 21:35:39 GMT 1
Hola Xivi:
Tu ja saps que no sòc una persona que escrigui correus electrònics amb molta asiduïtat, i menys que escrigui en un blog, però per de sort m'he trobat amb el teu, i el que he llegit m'ha estranyat molt, perquè he vist que estàs molt fotut.
Només et puc desitjar ànims perquè quan et trobes en aquests moments només un mateix es pot recuperar, sempre amb ajuda dels altres, però al final acaba sent un mateix el que decideix si segueix endavant o no. I tu sempre has estat dels que tira endavant, amb la teva hiper-activitat i vida social frenètica, amb les teves ganes de provar novetats i de viure al dia.
No et desanimis, és el pitjor que pots fer, i el millor continuar essent tal qual, i si necessites quelcom, i està a les meves mans intentaré ajudar-te.
ÀNIMS!!!!!
Xilu
Ànims de tot cor by Xilu
05-12-2008 - 20:18:56 GMT 1