Khan Gurú, un català viatjant

M'acabo d'adonar que feia molt que no escribia...

També m'he adonat d'una altra cosa. De que la majoria del correu que rebo darrerament és tot en anglès, però també hi incloc el "correo basura".

Des que estic aquí que s'ha incrementat i fent una ullada i memòria m'he fixat que si fes cas de tot el que rebo, ara com ara seria ric perquè he rebut no sé quants mails dient que he sigut afortunat i m'han tocat no sé quants milers de pounds. L'altre dia em va tocar inclòs un cotxe. Un tot terreny tu!

L'altra i més preocupant és el fart de mails que rebo amb intenció de que compri un aparell "per estirar el membre". Com se'n deuen haver enterat de les meves mancances?

No baixa de 10 mails per dia diguent-me que "per fi" hi ha solució als meus problemes!! Mare de Deu a on nirem a parar (que diu el Sr. Marcelí).

....deixarem lo del correu per un altre dia!

Per aquí tot rutlla!

Tenim una mena de rebelió a la granja a l'oficina. Amb gent (els socis i vells) d'una banda, i el meu company italià per l'altra, el qual vol renovar un esperit i una manera de fer (anglesa) en una companyia que porta 100 anys rutllant. És una batalla perduda i jo així ho he vist des del principi... però com diu el meu col.lega "si no lluitem no ho sabrem mai".

No ha creat mala maror.... però "algo se cueze"!

La resta tot continua com la seda. No paro de tenir visites d'amics i amigues (les que més) per a veure i compartir per uns dies la ciutat amb mi. Dir que m'he convertit en un guia de la ciutat és quedar-se curt.

Les passejades pel mercat de Camden, el Portobello market, el Thames side son part de l'itinerari... tot i no oblidar les sortides nocturnes al Soho i als bars Chic del centre.

Faig vida aquí. Quedo amb els amics. Sortim, juguem al tennis, fem barbacoes i parlem. Parlem molt de tot (problemes que no ho son tant però repetits a tots els continents).

I tot i que no vaig pel zoo però segueixo veient "camellets"!

Ja tinc fet el meu grupet. Un de cada país per a no cansar-nos. N'he fet molts d'amics, gent propera. I tot i veurem tot i que molt menys amb els amics que tenia inicialment aquí, miro de no perdre el contacte, excepte "exceptions".

Així doncs, la vida passa ràpid aquí també. D'una manera completament diferent a quan viatjava. Porto 3 mesos aquí i tinc sensació de que fa 2 dies que hi sóc i per d'altra banda, tinc la sensació de no recordar el passat i el que feia per les Espanyes. Com si portés la vida parlant anglès i mirant-me'n d'ensortir en un país estranger.

Segueixo fent de psicòleg "barat" quan s'escau. Avui, mútuament, amb una companya de feina ens hem passat una hora i mitja (en temps de treball, però en canvi ben vist) discutint sobre coses mig de feina, mig de vida durant el matí. Hem tingut plegats reunió amb un dels associats i de la taula de reunions, ella i jo hem seguit a la cuina de la feina. No hem arreglat res, però almenys hem posat les cartes sobre la taula.

Dir que em sento la persona més realitzada del món a la feina, seria mentir. Segueixo amb les presons, però sembla que les meves queixes donen el seu fruit i juntament amb el meu amic italià, l'empresa s'olora certa inquietud i vetllant per ells i per "nosaltres" ens han demanat quines son, apart de les coses que fem a la feina (en aquest meu, les que no fem) les nostres aptituds, el que podem aportar i el que ens faria sentir-nos plens.

Tinc tot un qüestionari per emplenar. Esperem serveixi per alguna cosa.

D'altra banda, seguim amb els Friday-cakes i de sopar en sopar (tot pagat per l'empresa). Aquest mateix divendres, després de tenir 2 cursets durant la setmana, cosa que farà que no fem ni l'ou, tenim dinar, totes les oficines (i n'hi ha 3 aprop) en un restaurant a Covent Garden.... el beure va de la nostra banda! Quin peligru!

Doncs el que deia, ... per aquí bé. El clima no és tant tant com tothom em deia, i sí que plou de tant en tant, però molt menys del que jo em pensava... i que em deixa gaudir de la meva moto. Me la va enviar un molt bon amic en una caixa... pel modic preu de 150 euros, cosa ridicula!

Per tant, el torpedo galopa de nuevo!

Espero veure't aviat!

khanguru @ 21:44
La Tafanera | del.icio.us