Xivi guapo pirilla, mai fart, roman, torpedo, Orlando, lately.. Colin Farrell, fucking crazy Catalan guy, pesa, d'Artagnan, and someone called me sixpack..but I´m not! tens algun mote més?....no sé ni com començar!
Si encara has seguit el meu blog durant la meva tornada, ara ja, dues setmanes i mitja des de que vaig aterrar al Prat, he provat, amb no massa sort, literalment a aterrar a la meva terra.
M'assembla que no he aconseguit trobar el meu emplaçament encara.....i al pas que anem.....m'assembla que es quedarà només en l´intent!
No he parat quiet enlloc, no he pogut estar-m'he més que unes quantes hores al mateix lloc. L'únic "place" a on encara m´he sentit mig protegit ha sigut al meu pis, tot i que només hi he estat 2 dies. Allà entre desfer la maleta, fer alguna rentadora i organitzar una mica el pis, he passat les hores.
Extranyament amb mi, vaig deixar inclús de sortir i anar a Platja d'Aro. Un clàssic que m´he saltat a la valenta i que per un cop a la vida (la Sara se´n faria creus) vaig preferir quedar-m'he a casa.
M'he adonat de coses.
Encara no entenc com he pogut apilar tanta roba durant tants anys i com m'he aferrat a llençar res, simplement per algun record que em deuria portar.
M'he passat un dia ordenant i apilant roba. Roba que suposo que mig em posava o que simplement tenia endreçada pensant que algun dia me la posaria. He donat més de la meitat de tot el que tenia als pobres. Com dic jo en conya "els nens dagnificats de Sant Ildefonso".
És bestial, almenys per a mi, i un alleugeriment de pes, el fet d´haver-m'he desenpallegat (com s'escriu?) de tot això! Implica més coses que simplement el fet de donar roba. Suposo que algú em deu entendre.
No he vist massa als meus. Ni germans, ni amics.
M'he organitzat la vida, he firmat atur, he fet la declaració de la renda, m'he posat a ordenar fotos del viatge, que espero no hagis de veure i aguantar i a organitzar els meus propers 4 o cinc mesos.
Ara mateix, després d'haver decidit que mig volia fer amb la meva vida immediata, vinc de fer una travessa anomenada "Cavalls del vent" amb la Agus, una Cartaginesa (suposo) amb la que ens vam conèixer a Austràlia.
Uns noranta pocs kilòmetres en muntanya (tute tute) a peu durant 4 dies que sota la pluja i sota una pedregada important que m'han servit d'entrenament i concienciació pel que em vindrà després.
Ara estic a la Vall d'Ordesa amb en Ricard, la Mire i en Ricky petit (els de la Berna, el restaurant que vaig fer l'any passat). Suposo que no tenia massa intenció de quedar-m'he ni un dia més a Girona i per això "he tornat a fugir (si li vols dir així)".
Aquí m'hi estaré uns 15 dies, lo just per tornar, enfundar-m'he una samarreta, arreglar-m'he una mica i anar al casament de la Laura Tarradas (que es casa!!!!).
Passada la ressaca, m'espera un avió per a marxar a London.
Sí, finalment ho he aconseguit i me'n vaig una setmana a viure a casa de la Tina (ho sento!), de pas a veure algun musical (que no faltin) i.......a provar de buscar feina.
Haig de mirar al col.legi d'Aparelladors de Girona quina mena de convalidació i validació em poden fer del meu titol per a treballar allà..... suposo que serà el primer de més d'un viatge que vull fer allà, per a provar de viure una vida en anglès.
Encara, i abans de Fires de Girona em quedarà de fer el Camino de Santiago. 1.000 km a peu que em penso penjar al damunt.
Des de que he tornat, i amb els 3 kilos inicials que vaig perdre a Australia, haig de sumar els 2 més que he perdut aquí. Fa raro, però tinc sensació de gana i només faig que baixar pes.
Suposo que el sobreesforç, tot i la recompensa final de cada dia, de la travessa que vam fer, ha ajudat a cremar toxines.
Aquí, he seguit sense entonar-m'he massa.
He tornat més reflexiu, apagat inclús (crec) i els que encara han pogut parlar amb mi més d'una hora, així m'ho han fet entendre. No he vingut a fotre canya a ningú, però tinc ganes de dir veritats! (ho sento Aida)
Tot i que entreveuen al Xevi que vaig ser....alguna cosa ha canviat dins meu. No et ser dir realment el què, només jo m'ho veig com era i soc!
El parlar anglès, el conèixer gent constantment, el descobrir coses noves.....son coses que no acabo de païr massa bé aquí. Aquí no puc fer-ho i ho provo, ho saps!
Però bé, ja he aconseguit parlar bé el català , em va costar al principi però ja està. Encara la segueixo cagant parlant Spanish......però ja no crec que vingui d´aquí.
Sé de gent que ara aniran a viure una experiència semblant a la meva.....i espero la disfrutint tant o més que jo, però que sàpiguen que la tornada serà dura, molt i molt dura.
Espero ens poguem veure a l'Octubre!!!
xxx
khanguru @ 21:58
La Tafanera | 
del.icio.us
Déu ni do noi, quines caminades que et fots!!!!!!
Jo no sé què és tornar a casa després de tant de temps, perquè encara no ho he fet, però el que si que sé, és que ara ja no em sento de cap lloc... no sé on vull viure. Quan tinc anyorança tampoc no sé si la solució és tornar a casa, perquè el fet de parlar català i ser en el meu país no m'ha de garantir que em faci feliç, que pugui trobar una bona feina...
Suposo que és normal que ens sentim una mica desubicats!!!
A mi també m'ha agradat molt això de conèixer gent d'altres paisos, perquè així aprenem altres cultures, i aprenem a relativitzar, i que no tot és com es fa a casa nostra!!!!
Que vagi molt bé per Londres!!! A tu també t'agraden els musicals? Jo vaig anar a veure Cats (que ja no el fan), Els miserables (fantástic), Fosse (molt modern, els clàssics són millors!).
Molta sort amb lo de la feina!!!
georgina
21-08-2007 - 17:34:36 GMT 11
Doncs lo dels musicals ja fa anys que em dura. Sóc tirant a freaky dels musicals (amb el sentit més bó de la paraula). No et sabria dir quants n´he vist fins ara, però porto des del 88 anant a veure tot el que pinta bé. Ja tinc pensat de marxar a Alemanya al novembre a veure Mar i Cel en alemany. No entenc ni papa, però me'l sé de memòria...així que algo farem!
Cats.........una mica pal, no? masses gats!
Ara tinc pensat d'anar a veure Wicked, The Phantom of the Opera i si m'arriva, m'acostaré a veure a l'Orlando Bloom que està fent una obra a London.
Del tema ubicar-se....jo, aquí no ho he aconseguit. Espero que la teva sigui millor que la meva. Jo porto 3 setmanes aquí i he fugit de tot i de tothom. Els meus amics gairebé no m'han vist, el meu germà, a dures penes m'ha vist 3 cops durant uns minuts....suposo que tot ja ho conec i fugo. La moto és la meva aliada. Ara em trobo amb, imagina't, els oncles de la meva ex. Amb la que vam tallar fa gaire bé dos anys, però amb els que sempre hem mantingut una relació més que personal, els vaig dissenyar un restaurant i inclús i vaig posar alguns calers per ajudar-los a pagar les obres....així que....no sé!
Ahir vaig caminar 17 km!
Espero segueixis bé!
Seguiré escriguent!
Ptó!
X
Xevi to Georgina
21-08-2007 - 21:53:36 GMT 11