Khan Gurú, un català viatjant

A veure com t´explico i com m´explico amb tot el que et vull dir. Estic un pèl creuat!

 Ja a Spain, no sé per què només faig que dir que si Espanya això que si Espanya allò, suposo que per estar tant temps lluny....

.....vaig arribar el 27 a les 10 h 45 del matí. Després d´un llarg viatge, 28 hores que haig de dir que tant d´anada com de tornada em van semblar com un suspir (m´adormo a on faci falta!). No et faci por marxar a Austràlia ni pel viatge ni per l´idioma....no tinguis por

 Bé, després de menjar com un berro cada 3 o 4 hores a l´avió. Que la veritat, no entenc que t´inflin a menjar com un porc i menys encara que ningú rebutgi el menjar tot i estar tips. Serà que és de les poques coses (gratis tot i pagar-la) amb les que ens surt l´instint animal (i el tacanyo) de no deixar res i menys quan es tracta de menjar.

 L´aire acondicionat de l´avió anava a tot drap i tot i la manteta.......em vaig refredar. Així anem amb els Frenadol.

 Al darrer avió em vaig passar tot el vol parlant amb una anglesa (anava pels 50, crec) que venia a passar la setmana a Barcelona. Va ser el darrer cop que vaig mantenir una conversa amb anglès des de que he tornat. No saps com anyoro el parlar amb anglès. Ho he provat amb els meus amics.......però res! Vaig boig per anar a un pub irlandés o a l´Ovella negra a Barcelona!

 En David Ibañez, en Papi i en Trumfu ja m´esperaven a les porta des de 2 de 11......però clar, què vols? Després d´haver agafat 13 avions a Austràlia i sense cap problema, com volies no aterrar a Spain i que no em perdèssin la maleta! Doncs gairebé a les 12 sortia de reclamar l´equipatge!, així que només amb la motxilla vaig abraçar als meus amigotes, que tot s´ha de dir, els molt cabrons ja feien apostes de si tornaria amb xancletes, un barret de palla i no sé quina estranya indumentaria. Els vaig decepcionar. Texans, samarretes i esportives. Per no dur, no duia ni la cua que em va acompanyar els darrers dies a OZ.

Després d´abraçades....acollonades varies sobre si teniem hora al psicòleg a les 5 (per a mi, és clar!), vam anar a fer un café. Encara amb la tonteria de l´anglès, vaig tenir algún que altre entrabanc mental i dialèctic per a poder parlar correctament el català. Encara ara, 5 dies després d´haver tornat, encara en deixo anar algun what......però els vaig matant.

Vaig tenir sort i la maleta va arribar amb el següent vol, així que vaig tornar a passar els controls. Aquest cop, no com a Austràlia a on escanejaven cada cop el meu passaport. Aquí només parlant en Espanyolete amb la Guàrdia civil i explicant-los que anava a recuperar la maleta em van deixar passar tots els controls. Viva Espanya!!!!! Em vaig oblidar de portar una bomba amb mi!

Tot ha sigut el preludi del que havia de venir. Arribo a Barcelona i resulta que fa no sé quants dies que la gent no té llum i veig uns generadors tremendos a les portes dels edificis. Tampoc m´afecta massa, però la veritat, vinc bastant creuat i nerviós.

 A l´avió tenia una mena de taquicàrdia i de veritat, no em feia a la idea de que estava tornant.

Després de veure al meu fillol, en Marçal que s´ha de dir que està bestial i a la Magalí (que em té el cor robat de fa anys) i la Milena i donar-los els regalets...m´en vaig anar amb el Jetlag a casa d´en Trumfu. Tot i estar rebentat, durant 4 dies només he aconseguit dormir entre 3 i 4 hores per nit. Tinc la cama dreta que se m´adorm de tant en tant i encara continuo amb les ferides al peu esquerra. Però tampoc em queixo massa. Son ferides de guerra, la meva.

Però tot i voler estar-m´he el cap de setmana a Barcelona, el divendres al matí ja em vaig posar nerviós (cosa realment poc comuna amb mi) i vaig agafar el primer tren que vaig trobar cap a Girona.

 La meva decepció ha vingut de trobar el poc nivell de catalanisme, i ara surto patriòtic i un pèl independista, quan arribats a Barcelona i amb el tren cap a Girona, em trobo que gairebé tothom parla en castellà a arreu i el més flagrant...........no m´entenen parlant català.

Vaig haver de canviar de vagó al tren, ja que provant de llegir el meu llibre (en anglès) vaig començar a sentir flamenco a tot drap (eren les 9 del matí). Una mare, d´allò més complaent estava posant cançoncs però de los més quilles al seu fill de 4 anys amb el mòbil.

Sé d´on vinc i sé el que hi ha aquí, però a 16.000 km. d´aquí la gent es té un respecte impressionant i ningú emprenya a ningú i menys posant flamenco a un vagó ple de gent i destorbant.

 SENYORA, COMPRA-LI UN FUCKING MP3 AL TEU FILL!

A Girona, amb en Chiqui (el meu germanet) vam anar a buscar la moto. I haig de dir que ha sigut el plaer més gran (comptant que estic feliç de veure als que estimo) que he tingut des de que he arribat.

 No sabia si sabria a quin peu tenia les marxes i els frens, però com un trajo de seda que et va a la mida, la moto em va quedar calçada en un segon. Ploraria si en sapiguès!

Vaig anar a veure a l´Aida i que sàpigues........que ets la que més m´ha demostrat com n´estava de contenta de veurem. Gràcies!

........................A Girona tampoc em volia quedar i en part, tenia com mitja por de començar-me a trobar gent vaig agafar de nou el tren a Barcelona. Per segon cop en el mateix dia.

Passada la nit amb els meus amics, al matí del dissabte em tornava a encarrilar cap a Passeig de Gràcia per tornar finalment a Girona, agafar la moto i cap a Castell d´Aro. Però els Deus no em són propicis i a l´estació........per avaries tècniques no hi havia trens.

En 6 mesos i qui em coneix sap que el que menys faig sortir és la meva mala llet, però només tornar i en vistes de l´incapacitat de trobar-me una solució al tema ferroviari, em vaig començar a escalfar i després de que en Trumfu m´acompanyés a l´estació del Nord i allà em fèssin canviar tres llocs de cua i finalment, l´únic que trobés fos un bus que em deixès a l´aeroport de Girona.....................haig de dir que estava completament enrabiat.

No va amb mi, i sóc pacient...................però no n´he enganxat ni una des de que he aterrat!

 Entre el tren i el bus, en vistes de que el meu cos es negava a dormir, em vaig dedicar a contemplar el paisatge............i he quedat molt perplex de la deixadesa de les estacions de tren fins a Girona. No hi ha ningú que se´n faci càrrec? Ho he trobat desastrós! Sé que fa temps que està així i no crec que hagi descobert res nou, però m´he adonat del desastre de infraestrutures que tenim i que ens fan creure que són les que ens mereixem!

Que ens passa als catalans que ens donen pel cul i a sobre, contents paguem la baselina i ni ens queixem?

 Sé que vinc revolucionat, i no cal ni que em facis cas. I no vull que et pensis que ara menyspreu el que tenim i tens i tant valores........però allà he vist d´altres coses. No sabia que fòssin millors.........però ara, realment m´ho semblen!

Tampoc em facis massa cas........

 Estic mirant vols per a marxar novament. Tothom em diu que tingui paciència.........ja t´acostumaras, que em diuen tots. Però ja m´acostumaré a què? No em vull acostumar al que veig ara!

Potser marxaré a Argentina un parell de mesos i potser des de allà sabré valorar el que tinc. Els meus amics i els meus germans......poc més i considero que ja és molt. Però no em moro pensant que tinc un pis.......

 Mentre pugui pagar la hipoteca..........

Només volia dir-t'he que estic força desencaixat. Que no crec que em donin una feina a Girona a on pugui dur la cua (tot i que sembli una tonteria).

Que al meu pis, m´he adonat que tinc massa roba i que a la mínima la dono tota als pobres.

No em vull tornar un jipiós, simplement reduïr coses que creia importants i mantenir les realment importants, amics, familia i a mi mateix que al cap i a la fi..............serè l´únic que en pagarà els beneficis o els plats trencats.

Continuaré!

khanguru @ 00:36
La Tafanera | del.icio.us