Khan Gurú, un català viatjant

Amb aquest encapçalament qualsevol es pensa que estic per tirar. Tot al contrari......però el meu OZ time està expirant per moments i coses que tenia més que oblidades, superades o simplement aparcades estan vinguent novament a la meva ment.

 Australia definitivament m'ha canviat. No en tinc ni idea en quina escala, ni realment en quins valors, pero m'ha acostat més cap a mi. No vaig venir a buscar res, ni simplement a provar de trobar-me com molta de la gent que esta viatjant. Simplement, per un cúmul de coses, que els pocs que realment em coneixen, saben, per què vaig decidir abandonar la meva vida anterior, tot el que tenia i plantar-me a aquí.

 La veritat és que no sé com és ni com ha passat, pero m'he acostat més a un Xevi que creia que coneixia perfectament. No m'he sorprès fent coses inexplicables ni increïbles ni res que mai hagués fet abans, però simplement m'he deixat portar per la corrent. La ona que tot i que grossa no se m'ha empassat i d'una punta a una altra, sempre amb nous amics, però sempre jo, de dreta a esquerra, ara amb avió, ara sense sabates, ara en bicicleta, m'ha portat per indrets australians i interiors (meus) que realment no coneixia o tenia aparcats.

 El tema d'aparcar coses és realment perillós. Tot i haver desconnectat de tot el que tenia des del primer segon que vaig aterrar. Em trobo, a 10 dies de tornar a Girona amb que tot m'està vinguent de nou. Temes com la feina que vaig deixar, els records, la meva vida alla, tot ara és una pilota super grossa que m'està portant a somiar-hi cada nit.

 Certs coses, realment personals, que durant la meva estada a Australia han sigut simplement un record va del que va poder ser i es va quedar en el camí, ara em tornen a venir com si fossin completament recents. Suposo que sóc dels que s'enfronten a les coses de cares (no sempre, ho reconec).....però sense pors a priori i sempre protegint-me i protegint el meu cor...........que al cap i a la fi, m'assembla que és el muscle més sensible i el que més descuidem moltes vegades. Coses com ex-dones, ex-amors, com li vulguis dir, en el meu cas, tot i provar sempre de fer un borrón y cuenta nueva, al cap i a la fí, han sigut una mena, com li he dit jo sempre, un trepitjar merda i anar arrosegant l'olor durant tot el camí.

 Suposo que al final, amb el temps, i això ho tinc clar, tot es supera. Tot, no ho dubtis ni per un segon. Però tinc clar també que tot requereix el seu temps, a vegades mesos i a vegades anys. Jo vista l'experiència fins ara i el camí que porto recorregut, sóc dels que necessiten anys per a recuperar l'alè i tornar a arrencar amb les forces al 100 %. En el meu cas, i amb la trempera que sempre m'ha carateritzat.......necessito el 250 % per a fer tot el que vull a la vida.

 En resum, no vaig venir a tapar forats. Simplement a desconnectar i ho vaig aconseguir en minuts, però ara, tot el que tenia en repós, torna. Vull dir amb això, que sigui el que sigui que tinguis en negatiu o per arreglar o recuperar a la vida, fes-ho amb empenta i no miris de girar la cara a l'altre costat i fer veure que res no passa. És un bon mètode a vegades i com jo he dit sempre, no val la pena a atormentar-se en res. Coses bones, repetir, coses dolentes, oblidar!

 El meu temps a Austràlia és i a sigut fins ara meravellós. Dir que la única cosa en 6 mesos que em va fer trist va ser la idea d'haver de tornar i no poder canviar el meu bitllet i com tenia planejat anar-me'n a Thailand per una setmana i després a London amb la Tina. Em queda aparcat, pero tinc clar que no trigaré a marxar a Anglaterra.

 La feina, doncs no sé.........estic no en asques, pero haig de parlar amb el que va ser i és el gerent de la meva empresa i parlar, parlar molt crec. Ara, no sóc el que era, i com he comentat a algú, els meus bioritmes han canviat o s'han desaccelerat. Estic molt relaxat, tot i les mil coses que faig cada dia, pero no estic al nivell de tornar a tenir o a lluitar a la feina anterior. Estúpides lluites de poder, d'egocentrismes, de protegir la propietat (o el departament) com un lleó. Simplement per a ser mes que els altres........ara em queden molt i molt lluny. Son coses que vaig fer durant 8 anys allà. Ara, si ells volen seguir amb la mateixa vida, a mi ja m'està bé, però no per a fer-ho jo! No més!

 Tinc projectes a muntar alguna cosa important amb el meu ex-gerent. Pero en cas contrari. Marxaré. No sé a on, potser només canviaré de ciutat, potser només canviare la feina, potser........no sé..........però no estic preparat, disposat i no em surt dels nassos de tornar a batallar amb segons qui. Ho dic ara obertament a risc de perdre la poca cosa que encara tinc amb ell. La meva paraula. La que vaig donar-li i la que sempre he acomplert. Pero, en moltes coses em sento alliberat i coses tant simples com tornar a Girona i anar a fer un caf'é...ja m'estan atabalant i treguent de puesto. No em sé veure a Girona.

Moltes coses m'han deixat marcat a Australia, inclús amb el tattoo que finalment em vaig decidir a fer. Des del primer dia que vaig aterrar.......que hi vaig estar donant voltes. Ara ningú no pot dir que no vaig estar a Australia.

 Definitivament tinc plantejat d'estudiar psicologia. M'assembla que el meu camí, tot i que rematadament vull estudiar la Superior d'Arquitectura, però per culpa o honrosament, gràcies a la Sara.......la psicologia m'interessa de totes totes.

 No sé com evadir-me de mi mateix i tornar a Girona sense ser jo, sense destorbar ni molestar a ningu, però a la meva. Suposo que com sempre, a la meva..........

 Encara em queden explicar moltes coses............no et deixaré tirat!

Sigui com sigui el dia 26 a les 10:30 del mati estare al Prat a la terminal B........potser amb mala cara, potser riguent...............

 No em vaig avancar als aconteixements, tot, com dic sempre, s'ha de viure en propia pell. I jo, tot i aterradament "jinyat" m'enfrontaré amb el que m'espera. Tot bó, espero! Sino...........I'll fly again!

Petons mils!

khanguru @ 19:02
La Tafanera | del.icio.us