Khan Gurú, un català viatjant

Buffffffffff, moltes coses han passat des del darrer post! Deixa'm fer memòria (i de pas repassar el darrer taladru!!).

Després de passar uns dies de fred, pluja i vent a Sydney i d'anar a la policia 3 cops en dia (no et posis nervi que encara no he matat a ningú!). El tema és que aprofitant que estava a Sydney, vaig quedar amb molts dels amics que havia fet quan hi vaig viure al gener/febrer (nassos que queda lluny), però haig de dir que tot i el llarg temps (5 mesos) tenia una sensació de familiaritat. Feia temps no la sentia, el feeling que tens quan saps que realment coneixes la ciutat o a algú. Suposo que serà el mateix que quan torni a Girona i m'adoni de que realment res no ha canviat........potser només jo, potser ni jo tampoc, no ho sé! Però tinc clar que serà un shock per a mi tornar a la crua realitat del món que m'espera.

Però bé, apart dels vells (joves) amics, també vaig aprofitar per a veure'm amb en Denis, el meu amic Canadenc que està "malgastant" la seva vida i els seus calers, viatjant arreu del món durant 4 anys. Sigui pobre diable, 4 anys!!! qui els pilles!

 Té la meva edat (28 a Australia, 34 a casa) i és Arquitecte, gairebé com jo........estic a les portes, per cert, m'estic pre-matriculant (gràcies pardix)per a deixar de ser un arquiTONTO Tècnic i passar a ser un complet TONTO, però dels SUPERIORS (que fas que no estudies res?).

 Total que vam passar un parell de dies de caminates sota la pluja, compartint cerveses i pizzes i en una de les nits, va perdre (ell) la cartera, amb el passaport, 500 dollars i totes les vises. Així que per una nit, vam anar a dormir d'hora amb el xasco de la pèrdua.

 Al dia següent al matí, i després de passar la nit recorreguent els carrers i bars mirant de trobar la cartera, la policia va trucar al seu Backpacker diguent que havien trobat el seu passaport i que es passés a recollir-la. Així ho va fer.........i res, la policia no en tenia ni fava ni constancia de qui havia trucat i menys de la seva cartera. Així que el van fer anar un segon cop, amb tota la troca, va haver de canviar el bitllet per a tornar a Noosa (a on ens vam conèixer a l'escola) per tornar a la tarda. Per segon cop a la policia, res de res, pèrdua de temps. Ens van fer anar un tercer cop i definitivament ens van dir que no sabien res de la seva cartera. Així que amb preses vam agafar el tren i ell cap a l'aeroport i jo a casa a reposar de la caminata. Per cert, em van donar les noves ulleres el mateix dia a Sydney! Good looking que diuen aquí.

Així que un cop a casa i a les 8 del vespre quan en Denis, suposadament ja era volant, em va trucar i em va dir, vols saber que? el meu vol no era a les 8, sino a les 18. Doncs novament a Sydney, vam anar a sopar i a celebrar la seva desgràcia i el seu mal kharma, el qual el vaig recomanar que canvies de companyia de Kharma, ja que la seva no tenia cobertura a Australia (broma de l'autor!), però que realment el tenia ben abandonat. Ni àngel de la guarda ni ninyo que valga! l'abuela no me come y la casa sin barrer!

Així que ens vam anar a beure (no sé quantes) cerveses i així vam passar la nit, fins al matí a on havia d'agafar un nou vol, ara sí, a l'hora ben apuntada a l'agenda. En tornar al seu Backpacker, la cobertura del Kharma es va posar a tope i per no sé quin motiu se li va acudir preguntar a la recepció qui havia rebut la trucada de la policia en respecte a la seva cartera, i una noieta li va dir, jo! i tinc la teva cartera, la policia la va dur fa 1 dia. I no t'ho creuras, pero hi havia tot, Visa, Passaport i els 500 dol.lars. Kharmafone és la teva companyia!

 Anècdotes apart, amb ell a Sydney vaig aprofitar per a gastar-me part dels calers que em quedaven en tickets per anar a veure un parell de musicals a Sydney (Company d'Stephen Sondheim (el de West Side Story) que per cert, ja vaig veure a Girona farà uns anyets i el prota era en Carles Sabater) i Priscilla, Queen of the desert. Una mena de musical a lo drag-queen (vas veure la pel.licula?). Finalment, amb les restes dels calers em vaig comprar un bitllet d'anada i tornada a Fiji............ Sí, ho sento, he passat 2 setmanes del meu temps de vacances a les meravelloses illes Fiji. Ja hi has estat?

Per les fotos pots comprovar els colors del cel i del mar (òstia semblo en Saïd (Carlos Gramaje) a Mar i Cel......el mar és un desert d'onades, no hi ha camins ni té senyals......) i la cara de felicitat meva i sobretot dels meravellosos Fijians que m'han deixat ben enamorat del seu talant i saber fer. Pobres de butxaca, completament millionaris de cor. La gent més amicable, generosa i feliç que mai he conegut i crec que no coneixeré, potser a la par amb els africans que tant estima en Chiqui (el meu brother, el de sang......).

 Son gent, pobre gent, però rica gent, gent que treballen per a ells mateixos, que han construit un resort, tots diferents, tots amb encant a la seva illa i que administren com millor saben. A vegades amb més i d'altres amb menys recursos però sempre amb un sonriure. Dir que vaig pagar 4 euros per un massatge d'una hora........és un escandol. Però no per a ells. Suposo que viuen dels diners que fan però no tenen cap intenció de ser els més rics del cementiri. M'entens?

Vaig conèixer a una noieta (31, aquí noieta granada) de Switzerland i vam començar a parlar que si els suïssos i que "si la mare que els va parir", digue'm que en vaig conèixer molts a Noosa.....i parlant, parlant em diu, a jo vaig viure a Noosa. I jo dic, òstia jo també. Resulta que li començo a parlar d'una amiga meva que vaig conèixer allà i li dic que me la vaig trobant arreu per on viatjo.............i em diu, ETS TU? Per a flipe de tots dos, resulta que la Regula és la seva millor amiga i que van estar visquent juntes a Noosa. El món és un panyuel. A la Regula me la vaig anar trobant a Noosa, Brisbane i lo més fort, en mig del desert a Uluru. Tots dos vam flipar una mica! Coses d'Australia.

Bé, després de pagar coctails a tort i dret, de convidar a més d'una amiga a beure, de comprar regalets i malgastar els calers..........vaig acabar gastant 200 euros en 15 dies a Fiji. Creus que a Girona és el mateix? Ho dubto!

De tornada a la gèlida Sydney (fa fred), he estat un parell de dies a Ca l'Stefano. El meu inseparable i ara estomacat amic.

Ahir diumenge vam anar a sopar plegats amb en Simone (un altre italianet) i l'Stefano. Vam beure com 4 ampolles de vi i varies (moltes) cerveses......i a les 3, quan ja els tenia ben saturats d'alcohol (jo encara sé a on tinc el límit.....la majoria de les vegades i vaig parar abans que ells), vam decidir anar a dormir, estavem només a una cantonada de casa.

Vam topar amb uns 20 japoneses que venien, suposo igual de carregats que els meus amics italians..........no sé ni com ni per què però en segons em vaig veure en el bell mig d'una baralla de gallets. Europa contra Japó. Tot i provar per tots els mitjans, cridant i diguent que no volia lluitar i no picar a ningú.......tot i dir mil cops que no volia barallar amb ningú, em vaig trobar treient a braços a japonesos del damunt de l'Stefano, el qual estava rebent de valent a terra. Apartant-los com vaig poder em vaig trobar de cop a terra, amb 2 japonesos damunt meu. Me'ls vaig treure del damunt (ara ja saben volar.......a empentes) i rapidament em vaig aixecar. No volia ser un sac i tot i anar de nou de dret cap a l'Stefano per a dur-me'l lluny d'allà, vaig acabar rebent a la cara. Bé, a la mandibula.........avui em costava menjar, però estic bé. Cap morat ni cap senyal visible de les òsties. Bé, jo estic bé. L'Stefano està per a tirar, gairebé com en Simone, però definitivament l'Stef es va dur la pitjor part.

Vaig dur-los a casa a braços, plens de sang, tots tres, jo amb la seva sang a la roba i ells, obviament..........amb cara, mans i ulls ensagnats. Algú, no sé qui ens va donar una ampolla d'aigua i com podia la feia beure a l'Stefano.

 Tot va passar molt rapid i sense cap més explicació que la de l'alcohol. La culpa no la van tenir ni els gallets japonesos ni els gallets italians............només la va tenir l'alcohol i aquest estúpid sentit d'orgull "maxito" que tenim els homes.

Els vaig posar a tots dos al lavabo a casa..........i vinga a vomitar. 

Aquest matí, l'Stefano tenia la cara, bé, l'ull completament ennegrit i butarut. Has vist Rocky V?

Jo a Fiji, després de fer una immersió de 23 metres, el meu rellotge (el segon a Australia) amb les profunditats.......... va dir adeu.

Doncs ahir matí, a Sydney en vaig anar a comprar el tercer. Vols saber que vaig perdre a la baralla?

Aquest matí, mentre anava a comprar els medicaments per a l'Stefano.......n'he comprat el 4art. Espero sigui l'ultim!

Ara, estic de camí novament cap a Cairns (amunt a la dreta, que sempre et fots un lio). Estic d'Stop a Newcasttle (m'encanta aquesta ciutat) ..........i reposant de les nits a Sydney i de l'alcohol.......

Encara no tinc cap ganes de tornar a Girona, no tinc cap motiu per fer-ho, bé, potser un...........

...........................................................................tu.

Petons i si tens sort em veuras aquest mes...............si jo tinc sort..............encara hauras d'esperar!

Ja sabras de mi........................i ja saps a on sóc pel que vulguis menester!

khanguru @ 10:50
La Tafanera | Remoume | del.icio.us