Khan Gurú, un català viatjant

Mil coses tinc a dir......i pocs minuts a gastar.

Despres de dies i dies de viatjar amb els meus amics, gairebe un mes amb ells. Avui, finalment es l'ADEU definitiu. Definitiu fins a d'aqui a uns mesos a on ens pensem retrobar a Italia i a Amsterdam en dos caps de setmana consecutius.

Han sigut 3 setmanes i mitja plenes de rialles, dormides plegats, begudes imparables (alcohol que no falti, aixo es Australia), dinars variopints i espectaculars delicatessens (gracies a la Marlies i al seu Tay food)....pero al cap i a la fi, pur disfrute pels cossos, les ments i les animes (ara m'he flipat, ho se!) pero ho has de viure per a saber-ho.

Les hem tingut clares i obscures.

Vam tenir una mena de "motin a bordo" en un dels nostres viatjes quan el guia, una mena de Gandalf el gris pero a lo cutre i a lo irlandes es va posar farruc amb una de les nostres "dones" i es va trobar amb un peloton de la muerte disposat a atacar si calgues.

Ens vam amotinar. Vam trucar a la companyia diguent que voliem canviar de guia. Tothom estava amb nosaltres, pero per joventut, suposo que preferien aguantar uns dies mes al fucking Lumpy. Despres de no se quantes trucades de la Karry (Canada) a la companyia, de presentar-nos en persona a una delegacio a Adelaide i d'escriure una carta reclamant que ens retornessin els calers que haviem pagat pel viatge.....i de veure la cara d'acollonida de la noia de la Companyia, ens vam sentir mes alleugerits........tot i que dels calers dubto que rebem res. Per ara un mail demanant disculpes.

Per la meva part, en aquest viatge, despres de canviar les sabates que despres de quatre mesos, definitivament s'han quedat sense piles i sense soles........pero imagina't quans kilometres n'he fet amb elles. Mira la foto i fes-te una idea.

A Alice Springs tenia ganes de portar les meves ulleres a l'oculista per a que les escalfessin amb una mena de maquina especial que tenen i les posessin de nou a la seva posicio inicial.........doncs la Senyoreta (diguem-la aixi) no se li va acudir res mes que provar-ho directament amb les mans.

Literalment es va carregar unes ulleres que entre una cosa i l'altra em van costar gairebe 1000 euros un any enrera (no preguntis, PUTU HUGO BOSS!). Tota cofoia ella i jo en ple estat de shock, em va preguntar quants dies estava a Alice. Tan sols un, l'ultim dia alla. Aixi que em va donar l'adreca de la mateixa botiga a Adelaide. Em va dir, ves alla, els expliques exactament el que ha passat i te'n donaran unes altres completament gratis.

Tu tens ulleres gratis? jo tampoc!

A Adelaide, tot emocionat pero sense acabar de creure-m'ho vaig anar a l'optemetre......els vaig explicar, i amb tota la parsimonia del mon em van dir que no era el seu problema, que ells no les havien trencat i que com a molt, em recomenaven que anes a comprar Loctite i proves d'enganxar-les per mi mateix.

Creu-me, la meva cara era de cromo! Absort!

Amb la Karry, vam trucar novament a Alice Springs, vam passar directament a parlar amb la directora, els vam explicar i ens va donar l'adreca de Melbourne. Seguent parada al nostre viatge.....i que en tot cas, si teniem cap problema, truquessim directament des de la botiga a ella.

Ahir, a Melbourne, ho vam fer!

Tu tens ulleres gratis?................................jo si!

Aixi que al final, despres de 5 minuts per a triar noves ulleres (VERSACE, les properes me les compro DOLCE GABANA!!!!) i 2 hores de mirar-me novament la vista...........ja tinc noves ulleres. Les recollire a Sydney en una setmana i mitja! Aixi que fet!

Estava certament decepcionat abans d'aixo. Continuo completament enamorat d'Australia, pero entre el guia i les ulleres, diguem que ja m'estaven tocant la moral amb la cordialitat Australiana! pero oblide-m'ho , ara ja esta arreglat.

Per cert, fa temps que apart de les meves teories inversemblants sobre vida, fauna, homes i dones, et volia parlar d'una cosa.

8 kilos!

8 kilos es el promig de kilos que tothom guanya a Australia en una estada mitja de 8 mesos. A cosa de kilo per mes. Tots els meus amics, amb els que he compartit viatge estan entre els 6, 8 i 10 kilos mes que el primer dia que van arribar a aquest pais.

El menjar no es el mateix, no em preguntis pero segueixo passant estones al water comptant rajoles.....de tant en tant, l'intesti gruixut canvia de lloc i em regira tot el que tinc a dins.

Pero entre estranys menjars, menjar basura i alcohol ja pots imaginar com esta tothom. L'alcohol es la nota predominant. No se per que, pero es el que mes fa tothom aqui. A arreu pots trobar Backparkers beguent. No borratxos, pero mantinguent el promig de 2 o 3 cerveses per dia.

Dir que aqui no se si es dilluns o divendres te massa rellevancia, aixi que una cervesa de mes o de menys un dimarts o un diumenge.....ningu diu que no!

Del que si que estic content es que tot i no haver-m'he pesat en els darrers 4 mesos, vull creure que peso exactament igual. Els primers mesos potser em vaig aprimar 2 o 3 kilos......pero jo diria que ara tinc exactament el mateix pes que quan vaig arribar.

Provo d'anar a correr de tant en tant.........tampoc massa. Pero no vull arribar fet un tonell i miro de menjar les meves famoses amanides (tret caracteristic alla a on vagi) i de menjar, mes o menys sanament.

Pero de veritat, no puc imaginar als meus amics amb 10 kilos menys..............haure de comprovar-ho amb els meus propis ulls!

En resum, dema a les 8:30 del mati marxo cap a Tasmania i dic adeu a tothom per a comencar un altre viatge i obviament coneixer mes paratges i mes gent. Mai dic que no!

Per les fotografies, pots comprovar que el dia del meu cumpleanys (be, els 3 dies en que ho vam celebrar). Es pot dir que ho vaig celebrar per terra, mar i aire (com l'exercit!!).

El primer dia a les 6:30 del mati ja em cantaven en 4 o 5 diferent llengues el Happy B'day. Em van regalar la tipica postaleta.....pero amb idiomes que encara no entenc. Tot i que per a sorpresa meva i potser teva, resulta que a Switzerland parlen alemany, italia, frances i romans. Doncs resulta que el punyetero romans es gairebe calcat que el catala. He conegut a una noieta suissa, la Nadja que parla romans i ella en el seu idioma i jo amb el catala, provem de dir paraules en les nostres llengues i resulta que son gairebe iguals. Es la pera. Total que no en tinc ni fava de parlar-ne'n pero llegit o escoltat, l'entenc perfectament!

Total, que amb la postaleta i el pastisset que em van comprar al bus vaig comencar a celebrar el cumple.

Vam estar tot el dia d'expedicio, aixi que si vas provar de trucar-me (se que mes d'un i una ho va provar, pero no hi havia connexio.....aixi que desconnectat del mobil vaig passar el dia.

Al vespre, despres de preguntar si a tothom li agradava el champagne i confirmar que no trobaria cava catala, em vaig gastar una quantitat indesitjable de diners comprant alcohol pels propers 3 dies...............en 3 hores en els vam polir. No m'ho preguntis!

Ens ho vam passar realment be i la festa, des de les 7 de la tarda es va allargar fins altes hores de la matinada. Aixi que despres de mes de 8 hores de farra, vam provar d'anar a dormir...........una horeta i mitja!

Estranyament em vaig aixecar sense ressaca i amb la millor cara possible (tampoc tanta, pero be).....i vam seguir el dia de trajecte, pels 12 Apostles, es impressionant i cap a Melbourne per a retrobar a la resta del grup que haviem anat perdent pel cami. La veritat, es que tothom va provar d'estar novament a Melbourne per uns dies per a celebrar el meu cumpleanys i el de la Marlies i finalment acomiadar-nos.

Novament a Melbourne, ho vam celebrar, amb pastisset, regalets, tekila (uffffffff) i novament farra.

Per les fotos pots comprovar que no ens vam avorrir.

Avui, m'en vaig al teatre a veure el musical Miss Saigon, un regalet que m'he fet a mi mateix.

No he rebut el teu regal, pero estic segur que quan torni me'l donaras (ejem, ejem.........DON'T WORRY!, jo tampoc t'he comprat res!!! TOMA QUE TOMA!).

Per cert, estic mirant de contestar tots els mails que em vau enviar per a felicitar-me personalment............ja t'arribara!

En tot cas, mil gracies i un peto bestial!

M'acomiado novament per uns dies......................no t'oblidis de mi!

MUA

khanguru @ 12:01
La Tafanera | del.icio.us