Khan Gurú, un català viatjant

Com tot el que comença.....la meva aventura a New Zealand està expirant per hores!

El dia 1 de Maig (fas festa?) torno a Australia, via Sydney i cap a Darwin. La veritat, m'haig de començar a posar les pil.les amb el tema baixada des del nord fins al sud d'Austràlia.

No tinc massa (per no dir res) planejat el meu viatge i més a l'aventura no puc anar!

Aquí, la veritat, no he decidit massa res..simplement, tot m'està bé, no és un "tant se m'en carda", però de veritat, tant i tant lluny de casa, cada cop més, amb tants kilometres per a recòrrer i tantes i tantes ciutats per a veure, aturar-se 3 hores o 2 dies en una ciutat no ha sigut cosa que m'hagi preocupat en excés!

La Chio ha portat la ruta al cap, mesos abans d'arribar aquí, i preparada amb el Lonely planet (t'has plantejat mai el nom lonely planet? planeta solitari!..., ja en parlarem un altre dia, com diu en Buenafuente!), tot de senyals al mapa amb llocs que ha llegit o que simplement els seus amics ja li havien recomenat.....davant de la previsió del seu viatge m'he deixat portar.

Aquell Xevi que deia: jo vaig a l'Atico (la disco) i el que no vulgui, que no vingui.......aqui, queda molt lluny o molt petit!

En resum, quiets i sense fer no ens hem estat ni un sòl dia. Suposo que has vist les fotografies volant. Va ser de les coses més relaxants que he fet a la meva vida (Papi, ets un brut.....en què pensaves?). No sé perquè abans no ho havia fet, però aquí, rafting, kayaking, canoes (és lo mateix, però a la catalufa!), nedar amb dofins (ja veuras les fotos), ah!!! i volar. Volar amb avioneta (més soroll que la Vespa d'en Chiqui) i aterrar al bell mig d'una muntanya nevada. En mig del no res. Disfrute (dels cars) però disfrute absolut al cap i a la fí!

Voliem fer-ho amb helicòpter, però ens va semblar més emociant amb l'avioneta.

Haig de dir que ara som tres. Els darrers quatre dies els hem passat la Chio, jo (obviously) i la Montse. Una joveneta de 23 anyets, perdo en farà 24 en dies de Les Oleses del Bages, o de les Verges del Ripolles, o de les "algo d'algo" que viu a Sydney.

Aixi que ja ens veus, o ja em veus, dormint amb les parentes (sobretot respecte)........snif, snif! NO COMMENT!!

Bé, el tema de l'avioneta va ser de pel.licula. Ja penjaré alguna que altra foto! em sentia un dels supervivents de VIVEN. En aterrar a la neu, en mig del no res, a no sé quants metres d'alçada i sense res més que nosaltres mateixos, en vaig imaginar per un moment que hagués de passar temps llarg allà, desconnectat del món. Clar, per segons ja em veia replobant la muntanya amb les dones que volaven amb mi, pero apart de la Chio i la Montse, la mitja de la resta no baixava dels 70 anys!

Ja em veus, agafant la maneta de les dues iaies que tenia al costat, cada cop que l'avioneta (el que et deia, com una Vespa amb ales) es sacsejava amb el vent. So kind, com diuen aquí!

La veritat és què l'aventura resulta molt més divertida entre 3. A la Chio, realment no la coneixia de res (ella tampoc a mi) i aventurar-nos a venir junts era tot un paradigme de les relacions. Podia haver resultat una bomba i ha acabat quallant per dies. Tot i alguns entrebancs i algún que altre malentes que per la seva part la van fer (a vegades) veure'm amb uns ulls d'ira que no eren i no tenien raó de ser, i després de la bulla, venia l'explicació (en anglès, prova de tenir una bronca en anglès!!!) i les conseqüents abraçades i I'm so sorry for this!, però bé, ha resultat ser una bona companya de viatge.

Després de la primera setmana de viatjar plegats em va dir que abans de viatjar junts, just conèixen's, es va quedar amb la idea de que era un "xulu piscines", literalment! però que dia rera dia, va anar canviant de parer!

Digue'm que ja estic acostumat a que em diguin lo primer i després que em diguin lo segon........a veure si algun dia, algú obvia lo primer!

Amb la Montse ha arribat savia nova i les aventures i històries han adquirit un caràcter més jovial.

Ara mateix tinc el cos un pel arrugat!

Venim de passar 2 hores en unes piscines termals a l'aire lliure! pero 41 graus a l'aire lliure, segueixen sent molts graus!

Avui voliem fer puenting (Bungy Jumping) però el temps no acompanyava i em quedar saltar en paracaigudes i aixi m'assembla que haure realitzat totes les activitats imaginables a New Zealand (apart del trio....).

Pero dia rera dia em veig fent alguna cosa diferent, que sé del cert que podria fer a Girona i que aquí, a cada moment és una nova experiència a fer.

Per cert, no t'havia ni dit la d'animals estranys (apart dels Neozelandesos) que corren per aquí. Ni dir que veure a un Kiwi és impossible. Estan semi-extinguits, però de conills, gats, ocells, puercoespins (no sé com es diuen en catalufo) xafats a la carretera, els que vulguis. Nosaltres vam contribuir al seu extermini, xafant-ne un (no vaig ser jo!).

I el més impressionant. Els lleons marins, uns animalots com de 2,5 metres de llarg i amb una mala ostia que fa girar i pobrets ells, mig amorfes, veure'ls arrosegant-se per la sorra, amb les dues cames posteriors, et fan pensar que com dic, pobrets, tenen alguna mena de malformitat congenita. Els vam fotografiar tot i més i amb un d'ells, amb el que em vaig acostar com a un metre d'un i gairebé em treu un ull, vaig provar de dir-li maco, maco, pero anava una mica mosca i hauries de veure el video que em va fer la Chio. Jo diguent maco, maco, ell encabronat i ensenyant-me els ullals i jo corriguent com qui perd el bus!

Pinguins, els meus preferits! Els hauries de veure. Son com una mena de personetes (hobbits, diria jo!), caminant, amb la parella, buscant un lloc per a dormir i potser mirar de fer un nou ou. Impressionant la manera que tenen de caminar. Una mena de Jordi Pujol, caminant amb les mans a l'esquena i sempre amb el cap baix, com aquell que va pensant en les seves coses.

El costumbrisme del paisatge, encara em fa gaudir de les postes de sols i de les muntanyes, pero totes i cadascuna d'elles son iguals a l'anterior. Els blaus dels llacs, autentics blaus, els nevats a les muntanyes i els nuvols que les envolten no et deixen un instant a la improvitzacio. Son els perfectes decorats de LOTR. Aixi es com aqui resumeixen arreu Lord of the Rings.

Hem patejat muntanyes, que en el seu dia van ser part del camins, cases i paratges que van utilitzar per a les pel.licules i si, nomes aqui podien fer-ho. No crec que en cap altre pais del mon existeixi la vegetacio (encara verge) protegida que aqui pots trobar.

Aixi que ja veus, en 3 dies aixo s'acaba i novament, desconcertat com a cada ciutat que estreno i en la que em toca pensar novament, que faig i que estic fent amb la meva vida durant tots aquests mesos.

Fa 3 dies que vaig arribar exactament als 3 mesos complets del meu viatge. Just la meitat del que tenia planejat inicialment i tot i que en multiples ocasions m'he vist somiant que tornava per un o dos dies a Girona, la veritat, sempre s'ha quedat nomes en un somni.

Tot i el blog i els mails que crec que respos a tots i cadascun de vosaltres, no he fet ni una trucada. Cap, a ningu, a ningu de casa.

Aqui, veig que tothom te una anyoranca extrema i suposo que en moments, instants de retorn cap a lo conegut. Tothom esta tot el dia connectat que si amb l'skipe, que si trucant.....i jo a vegades, em sento un pel estrany.....potser per no haver-hi ni pensar a trucar a ningu, o potser simplement, per ara, en el moment que estic visquent, per ni necessitar-ho.

Aquest mes, aqui a Kiwiland, el meu mobil Australia no ha funcionat, i havent desconnectat per 3 mesos de l'Espanyol, ara m'he vist desconnectant de l'Australia.

Suposo que quan arribi novament a Sydney, tindre no se quants sms de la meva vida Australiana per a contestar.... carai, la meva vida Australiana.

Aqui em sento, com molta gent, en una mena d'altra mon, pero com a casa, no com la meva casa, la petita Girona que domino, sino a gust, pero en un mon que no coneixia. Es molt estrany! com et dic sempre, s'ha de viure!

Ara em trobo enmig del no res, en un camping, aqui son MOTORCAMP, escriguent i preparant-me per a la "farra" del sabado-noche!

A la una maxim, tot tancat i tothom borratxo!

Ahir vaig sortir sol! Cosa que mai he fet a Girona i que aqui m'en faig un fart!

No deixar de res per a ningu! Era, es i sera el meu lema!

Dorms? Bona nit!

khanguru @ 19:58
La Tafanera | del.icio.us