Khan Gurú, un català viatjant

Buff! Quines aventures! El que no passi aquí no passa enlloc!

T'ho explico més avall, OK?

Estic completament immers a la meva nova aventura Nova Zealandesa. En una setmana i mitja portem com 2.500 Km. Conduits amb la nostra campervan.

A vegades penso que si el meu germà em veiés ara i comprovés el tipus de vida que visc aquí i com la visc, estaria completament orgullós de mí (i ja saps, és el meu germà petit, petit amb 30 anys, però per a mi, sempre tindré aquell sentiment de protecció cap a ell, no sé....) Visc al dia, he deixat molt enrere moltes manies (hòsties) que en el seu moment no m´ho semblaven, però aquí s´han reduït al màxim minimalisme (maxim-minim).

Suposo que en els darrers anys m´he anat traient la màscara. La màscara que potser tant va patir la pobre Sara (un petó…) i que em van portar a continuar amb l’hermetisme que vaig exercir durant tants i tants anys, anteriors a ella…….ho sento Sara, de veritat!

Però com ja et vaig dir en el seu dia, m´he anat desempallegant de roba i suposo que amb ella, part de la meva falsa identitat que a ella es debia. Creu-me quan et dic que amb el 15 % del que tens podries viure la resta de vida que et queda. El meu rentat de cervell aquí és propi, és exclusivament per a provar d’oferir-te algun dia aquell Xevi que suposo que a vegades has intuït i que mai s’ha deixat veure del tot!

No m´he tornat un “pollós” (Papi, va per a tu!), pero estic deixant creixer el meu cabell (i a partir d'ara la meva barba) per a delit d'algunes i horror de moltes (ho sento, ja veurem els resultats per quan torni), però el sentiment de tenir tot el que necessito dins d’una motxilla i pensar cada dia, que amb menys passaria.........em dona molt que pensar. Ni dir que no m'enrecordo ni que feia a la feina, i fa poc vaig tenir certa consciencia de que tinc un pis.......ni m'enrecordava (Salut Adria, com va tot? i les veines?).

Moltes de les coses que aquí volia fer s’han quedat només en desitjos (per ara, espero). Pero oblidar, superar i superar-me (en molts aspectes) i tornar a començar n’és una de les moltes coses que encara no he aconseguit començar! La veritat, no necessito oblidar, per que no recordo. No recordo maltranguls del meu passat, simplement, son passat! Potser no els vaig voler dedicar el temps i el patiment que es mereixien, pero formaven part de la meva defensa. Va fer efecte.......

Qui em coneix, m'enten!

D'altra costat, el llibre......, el que tantes ganes tinc d’escriure i que suposo que aniré escriguent al llarg de la meva vida (potser algun dia, algun sonat me´l vulgui publicar) i si aconsegueixo estudiar psicologia (entre les mil coses que vull fer en tornar (i novament, ho haig d'agrair a la Sara. Avui he pensat que a la vista del temps passat fins ara, porto mes temps parlant de tu........ que amb tu..........).

M'en vaig per les branques.........Un llibre sobre la meva constant obsessió a buscar la solució definitiva a la interacció entre homes i dones o potser, simplement explicar que pensen uns i altres (nosaltres i elles) i com n'estem tots d'equivocats,(ho sé, .......potser és impossible, però en el meu intent estarà el meu èxit) i la meva real i clara intenció a no errar-la mai més en la meva relació amb Ella (ella, qui lo sa? potser ets tu,......però sent com sóc, m’assembla que encara no ha nascut. Potser jo encara no he nascut!..............................................................)

Bé, que els temps morts que pensava dedicar a recopilar i ordenar tots els meus pensaments (sentiments?) i totes les meves (esbojarrades) teories sobre elles i esterioritipades en les meves relacions (les series i les no tant series, però al cap i a la fi, les meves, la meva vida), totes, per ara, s’han quedat en un va intent. Realment estic esperant trobar un temps de soledat (la que pensava que predominaria el meu viatge) per a provar de fer-ho.

Potser avui m'estic passant de filosofades....jo tambe m'adono! pero estic a New Zealand......i aixo s'ho val!

Ja m’he desfogat! Sempre tinc alguna cosa nova (potser sempre és la mateixa) a dir.

Bé, en la nostra aventura per aquest món tant llunyà (mai hagués imaginat que NZ fos tant i tant gran), la furgo ens ha dut per paratges impressionants. Ni dir que la ruta pel Senyor dels anyells et porta a llocs dignes de veure.

Després del “canguelis” inicial a conduir amb el volant a la dreta (creu-me, estavem un pèl jinyats (jo al menys), les marxes a la mà esquerra i clar, tot girat (mai trobo el cinturó de seguretat) i òbviament, conduir per l’esquerra té lo seu. Però té lo seu la primera hora, després t’asseguro que et comences a trobar confortable conduint i després dels primers avançaments (takeover) per la dreta perds tota la por!

El tema és que anem trobant llocs meravellosos, verds com mai has vist el verd a la teva vida, verd de pluja (suposo que m’entens), verd de naturalesa, de salut i després de veure els sunsets (postes de sol) amb uns colors taronges com mai abans havia vist. Algu em va demanar que mires de explicar quina olor feia Australia, doncs New Zealand fa la mateixa, a gespa acabada de tallar, pero amb mes intensitat. Els colors son lo millor, impagables. No perdis temps mirant les meves fotografies! Descobreix-ho!

De tant en tant, ens enxufem (mai millor dit) a càmpings per a connectar-nos a la corrent elèctrica i poder carregar el que encara ens connecta amb la civilització (mòbils i càmeres) i de pas ens donem el luxe de esplaiar-nos a la dutxa (jo més que la Chio, tinc sort amb ella!).

Bé, sempre dormim a la campervan (la furgo!) i de tant en tant ho fem (i així estalviem) davant la platja, en un pàrquing o a on trobem i pensem que el matí ens serà més confortable (confortable per la proximitat a algun W.C. públic).

Ahir, doncs, després de sopar en un restaurant from Malaysia (vi boníssim, bona conversa (pobre Chio, la tinc a regim d’espanyol i Català i tot el dia a dieta d’anglès),. però com sempre que m’aventuro a nous menjars d’altres països.......em va destrossar l’estómac. Varem prosseguir la nit passejant però aquí fa un vent de mil dimonis (la Tramuntana? Aquí la Tramuntana és un bufeg!, que algun truqui a en Gerard Quintana i li expliqui!) i ens varem refugiar durant 3 hores practicant l’esport nacional ....................beure cervesa!!

Vam estar ballant i riguent-nos del rictus danceng dels Kiwis (kiwi=habitant de New Zealand, T'ho haig d'explicar tot!!!!) i quan ja anàvem (jo) per la quarta cervesa, varem decidir anar cap a la furgo.

La varem aparcar en un pàrquing municipal i a les dues del matí ens posavem a dormir. Però aquest matí, a les 6h 45 hem sentit colpejar a la furgo i després de fer el ronso 2 segons i tornar a sentir els cops al vidre, m’he posat els pantalons i he obert....................THE POLICE!!!!!! I sense l’Sting (broma imbècil!).

Estava un pèl sobat i mentre la POLICE WOMAN m’anava parlant i preguntant que si d’on venim, que si a on anem, que si el meu ID (DNI) que si estic acompanyat.........i jo endormiscat i sense entendre si hem fet res mal fet............

Total, que s’acosten més policies (al final vam parlar amb 5 policies) i descobrint que estaven mirant la roda posterior de la furgo, em vaig aventurar a preguntar realment: Everything all right? I em van començar a explicar que si durant la nit havíem sentit res (només el vent, vent de nassos) i que si havíem vist res estrany, perquè uns nanos (teenagers) van provar de incendiar els nostres pneumàtics i els de un parell de furgonetes més! Ho tenen tot gravat des de 3 càmeres diferents. Creu-me, per un moment em vaig sentir com a Matrix. Tot està controlat! Suposo que quan repassin bé el vídeo, em trobaran pixant darrere un arbre (aquí és il.legal...........) i fent flexions darrere la furgo (ho se, estic net!).

Imagina’t quan m’anava despertant i anava mirant d’entendre tot el que passava.
En resum, em van prendre declaració dins del cotxe de la policia i en anglès OF COURSE (m’estic tornant un expert, en les declaracions i en l’anglés.......), després temps per a la Chio, apart de mi per a ratificar tot el que jo ja havia dit. Van arribar els CSI de NZ i ens van embrutar tota la furgo buscant ditades, vam treure mostres del terra (per la benzina), van fer com 100 fotos de tots els angles possibles, i finalment després de les excuses de la policia pel maltrangul, de rebre una targeta de l’inspector en cap diguent que si teníem cap problema a NZ que el truquéssim i de dir-me que Barcelona és meravellosa..........ens van deixar marxar! Només vam perdre tres hores!!!

Pura anècdota, però ens ha servit per a dormir només 4 hores (estic mig marejat i mig en trance, pel viatge) i per a tenir tema de conversa!

Ara estic escriguent des de un super FERRY que ens està duent cap al South de la illa a on pensem gastar les nostres tres properes setmanes fent tot lo imaginable (i inimaginable) possible.

.........per cert, segueixo sense entendre el Cricket!!!

khanguru @ 17:45
La Tafanera | del.icio.us