Khan Gurú, un català viatjant

Aquesta es la segona vegada que m'acomiado de tota la gent nova que he conegut. Tot i no tenir res a veure entre Sydney i Noosa, pero de gent maca n'hi ha arreu!

La veritat, aqui tothom es fa estimar (excepte els 2 brasilenys, ja saps) pero la resta, suposo que per la distancia, lo jovial i la lluentor que tothom despren aqui, les relacions son realment especials.

No tinc la mateixa sensacio que vaig tenir a Sydney. Potser l'estada durant 2 mesos a Australia et fa madurar certs sentiments i ja no sento aquella melanconia que vaig tenir durant dies quan vaig deixar Sydney. Pero tal com ho llegeixes, aqui hi ha gent realment que he estimat, potser nomes durant unes setmanes o simplement dies, en ocasions nits, pero el sentiment d'estima es real. Vine!

Gent molt maca, les darreres festes, sopars i meetings han sigut molt especials per a mi. Suposo que previes de les despedides, pero realment especials. M'han fet algun que altre regalet, res especial, pero molt significatius. Gent d'arreu m'ha dit realment que em trobara molt a faltar (tothom aqui em diu "fucking catalan guy", inclus els asiatics i de veritat, m'afalaga!

Aqui, des del primer dia que vaig arribar (i aixo va per en Papi i en Niva) he fet constancia i he fet denotar que no soc from Spain, si no from Barcelona (en primera instancia, sempre Barcelona, ningu coneix Girona, potser ara....en part gracies a mi), pero porto 2 mesos diguent que Catalonia is not Spain i no saps la de vegades que he dibuixat el mapa d'Spain i he resenyalat moltissimes vegades Catalunya!

Almenys els meus amics ara, saben alguna cosa mes de la nostra cultura, idioma i taranna. Creu-me, aqui, soc un catalanet defensor de la terra. Els irlandesos ens entenem perfectament. He tingut llarges i alcoholiques converses sobre aixo!

Be, t'haig de dir, que apart d'aixo i com he dit ja a algu, que rellegint el meu blog, a vegades no sembla escrit per mi, per un noi/home de 34 anys, pero t'haig de dir que aqui he fet un back in time (retorn al passat) i m'he sentit i em sento com un atentic adolescent.

He tractat, durant la meva estada aqui, de disfrutar, nomes aixo, disfrutar de tot, no posar barreres ni limits degut a la meva edat, a la meva procedencia o a l'experiencia que fins he viscut a Girona. Quan he estat amb gent mes jove (aqui), com sempre, m'he adaptat a la situacio i tot i tenir amics de la meva edat (inclus alguna quarentona, petons per a tu si n'ets una d'elles) i mantenir les converses tipiques per a la nostra edat. La veritat, sempre parlant del meu tema favorit, homes-dones (algun dia m'hi poso a escriure el llibre.........pero ara no tinc temps de res!).

Total, que aqui, amb la meva indumentaria, la meva motxilla a l'esquena que com quan tenia 15 anys i anava a col.legi, que m'acompanya arreu a on vaig, tansols amb el meu banyador, la tovallola (per cert, es un pareo, pero aqui, per a mi, es una tovallola). La meva samarreta de tirants i els meus pantalons australians em fan retrobar a l'adolescent que vaig ser i que tot sovint apareix quan com un nen m'oblido del que tenia a la feina, de la meva professio i de tot el serios que comporta la vida a Girona.
Se a que et refereixes amb el tema del meu blog.

A vegades rellegeixo els meus posts i tens rao, semblen escrits per un adolescent.........pero t'haig de dir que aqui m'hi sento. em torno a sentir com quan tenia 16 anys i anava al col.legi amb la meva bicicleta. Aqui, vaig a tot arreu amb la meva motxilla. De veritat, m'encanta la sensacio d'haver-me de preparar el dinar al mati i carregar la motxilla i anar cap a col.le!

A l'hora de dinar, amb els mes avinguts, noietes d'arreu del mon, un canadenc que esta pillat i porta viatjant pel mon des de maig del 2005 (te la meva edat!!), una parisina de 34 tacos............pero es molt divertit i alhora inocent quan durant el dinar em poso a parlar i a tontejar amb les japos i koreanes, que van a un altre ritme i potser per aixo sembla aquest "infanticisme" en els meus escrits.........pero es el que et dic.........aqui soc un adolescent de 34 tacos, pero un adolescent!

Cada dia jugo a voleybol a la platja, em passo mitja hora tractant de nedar entre les ones (son com d'uns 3 metres d'alt) i ja m'han cardat varies osties contra el terra, he perdut un rellotge, he refregat el nou, de nou per la sorra i tinc 2 o 3 pelades amb sang a les cames..............pero m'encanta!

Cada dia, passo com 3 hores a la platja, nomes per disfrute del meu cos i de la meva ment. Els sunsets aqui son impressionants. Molta foto.........pero aixo s'ha de viure!

M'hauries de veure amb la meva bicicleta, conduint per Cooyar St, amb el meu MP3 i cantant a mitja veu les cancons en angles (que ara entenc)!!

Els meus millors amics aqui tenen 24 anys, i com ells, no he deixat de fer res per la diferencia d'edat i com ells, m'he integrat a Noosa el mes que he pogut!!

Ahir vaig enviar una caixa cap a Prodaisa (Pardo, dona-li a en Chiqui per que la dugui a ca meva) amb 11 kilos de material, sobretot roba i llibres que aqui no fare servir.

Es curiosa la distancia. Enviar el paquet per avio costa aproximadament $300 i per vaixell $95, cosa que he fet pero la meva caixa amb el meu staff estara viatjant per 3 mesos per mar fins arribar a Girona. 3 mesos es molt temps per a rebre res, pero encara arribara abans que jo.

Ahir vaig tenir la meva 2a graduacio i un cop mes em van felicitar pel meu aprenentatge, he pujat novament de nivell, i ja estic a Upper intermediate (nomes hi ha advance per sobre). Ahir vaig tenir un test (examen) i sobre 5 notes en speaking vaig treure la maxima puntuacio a cadascuna d'elles.

Tinc la sensacio d'haver estat parlant angles tota la meva vida i ahir mirava de recordar quan vaig arribar aqui i fent memoria, al, principi semblava un pel retardat, ja que les meves frases eren robotitzades i no coneixia ni un 15% de vocabulari del que ara conec. El primer mes va ser un anar i venir amb el meu translator (gracies pel regal) pero aquest mes a sortit molt poques vegades de la motxilla!

La setmana que ve (dema) estic a Brisbane. Tambe anire a college per aquesta setmana i despres me'n vaig amb una madrilenya que fa 7 anys que viu a Bcn cap a New Zealand. Tot un mes.........pero hi ha per estar-hi dues vides! Les fotos que he vist son mes que impressionants!

Per cert, ja entenc als OZ! el problema que tenia es que sempre que parlava amb algun jove OZ eren les 2 del mati i ahir vaig entendre per que no els entenia............naven torrats! Serens, has de fer un gran esforc per a entrendre'ls pero torrats ja es impossible!

Ahir vaig haver de trucar a la Chio (la madrilenya) per a dir-li les meves dades i li vaig deixar un missatge de veu i per primer cop en 2 mesos vaig parlar en catala i t'asseguro que em vaig sentir rarissim i inclus no em reconeixia. Molt estrany! Tot i escriure en catala (ara) no l'he parlat mai i en dos mesos, clar que no l'he oblidat per la meva veu s'ha modulat (que raro sona) per a parlar en angles, suposo que he canviat l'entonacio...........i realment no em reconeixia.

T'haig d'agrair les visites que fas al meu blog, en cosa d'una setmana he rebut com 650 visites.........i aixo m'afalaga! suposo que estas intrigat per a veure noves fotos o esbrinar si ja me cagat a les calces i estic desitjant tornar............pero m'assembla que t'hauras d'esperar per aixo ultim.

Segueixo creient (personalment, suposo!!)

Espero que estiguis be! Un peto!

khanguru @ 12:42
La Tafanera | del.icio.us