Khan Gurú, un català viatjant

El que havia d'acabar, va acabar. I el viatge per New Zealand (Kiwiland) ha tingut el seu punt final.

Aquest mati, a les 3 i poc, la Chio i la Montse han conduit la camper cap a l'aeroport i alla m'han despertat, m'han dit un lleuger adeu (per a no desvellar-me) i m'ha tocat conduir de nou cap al camping a on hem passat junts la darrera nit.

Novament al camping, m'ha costat horrors dormir. Em dormo en 2 segons, pero si se m'engega el computador (el cervell, ja saps), ja no hi ha qui tanqui la sessio. A les 4h 30 estava en mig d'un son i he sentit sorolls i com la porta de la camper s'obria i entrava algu............ja no sabia si somiava o si m'entraven a robar.............no he tingut ni temps d'acollonir-me...............era la Chio, que s'havia oblidat d'un paquet i havia agafat un taxi! Despres d'aixo, ja he caigut desplomat fins a les 9 del mati.

Darrera bugada, rentar la camper, deixar-la a Christchurch (L'esglesia de Crist, el nom te tel.la!) i cap a l'aeroport!

He comencat a volar a les 2h35 i entre desfasses horaris (2 hores menys a Sydney) i nou avio cap a Darwin (30 minuts menys que Sydney, molt estrany.......mai havia vist aixo de la mitja hora) doncs he arribat a les 12 del vespre!

Ara mateix son les 2 del mati, pero com sempre..........no tinc son!

Hi havia quatre coses que em van quedar per dir-te de New Zealand...........

Els Kiwis son els ocells emblema del pais, arreu a on vagis, arreu veuras postals, logos......el que vulguis dels Kiwis.........pero despres de parlar amb molta gent d'aqui............ningu ha vist mai un kiwi.

Un home de 60 anys em va dir (despres de varies cerveses) que li semblava que una vegada en va veure un. Total, que molt kiwi,.........pero viuen d'il.lusions (com nosaltres amb la Republica!).

A diferencia de nosaltres.......la gent no tem a la policia. La policia no es l'enemic. A SPAIN, quan els mossos, la "mereterica", o els "nazis" et demanen alguna cosa, ja et sents completament culpable i tu mateix t'acusaries del que fos per treure-te'ls del damunt......
aqui, es ben al contrari. Dir-t'he que vaig coneixer a dos policies. Em vaig passar hores amb ells, i sense cap problema, ens van donar mobils, adreces de mails i inclus un ens va convidar a hospedar-nos a casa seva (si ens calia). La policia esta per a servir al poble, no per acollonir-lo!

Les carreteres son una mena de laberint amb corbes i puja i baixa, total per anar a la platja! entenc que per anar a esquiar n'hagis de fer de corbes...........pero per anar a la platja?

Aqui, les amplades no son com les nostres........si et despistes........te la fots! Te l'amplada justa d'una furgoneta (2,5 m. - 2,75 m.) i els arcens...........doncs no saben el que son. Aixi que directament, has de conduir pel teu carril i ni mes a la dreta ni mes a l'esquerra.

D'animalets a la carretera els que vulguis. Nosaltres, un ocell (jo diria que un parell) i un conill o un "puercoespin" tambe van caure! Vam contribuir al seu extermini.

Les hores son diferents, be, els horaris. I a diferencia nostra. La gent te una qualitat de vida impressionant. Impressionant en el sentit en que es motiva la vida i les relacions inter-personals amb els companys de feina. Tot dinant plegats i motivant les activitats col.lectives, i el mes important, plegant a les 5 de la tarda, per a fer una cervesa amb els companys i anar directament a casa. Qualitat personal i conjugal i no arribant a les 9 o 10 del vespre com nosaltres, amb males cares cansats i amb ansies d'anar a dormir i no fer res mes.

Tothom i sense excepcio, plega a les 5. A mes trigar les 6 de la tarda. Cosa que per l'altra costat, a l'estranger com jo et deixa sense iniciatives de fer un cafe, comprar el que sigui o simplement mirar botigues. A les 6 a casa i ni deu pel carrer!

La vida diurna, passa a ser un cementiri a les 6 de la tarda. Dir-t'he que com a Noosa, ni busos!

Els colors, com ja et vaig dir en el seu dia es que el que mes m'ha enlluernat! Tot i voler aixercar-me a les 5 per a veure els sunrises (amanir.....com es diu? amenecer!) no vaig ser capac....pero les postes de sols, els taronges i els blaus m'han deixat amb la boca oberta mes d'un cop.

Pero tambe t'haig de dir, que el paisatge va ser una continua repeticio, repeticio de perfeccio, verdor, llacs, muntanyes i cel......res mes.............pero molt semblant durant tot el viatge. El decorat ideal per al senyor dels anyells.........

Per cert, res de migdiades al mon australia i nova zeolandes.....aixi que els meus horaris de menjars, sopars i sortir s'han acostumat (amb poc esforc) al d'aqui....i se'm fa molt estrany, tornar algun dia i no sopar abans de les 8....ja veurem!

Tenia mil coses al cap....i jo mateix em perdo amb mi mateix!

Continuare!

Com tot el que comença.....la meva aventura a New Zealand està expirant per hores!

El dia 1 de Maig (fas festa?) torno a Australia, via Sydney i cap a Darwin. La veritat, m'haig de començar a posar les pil.les amb el tema baixada des del nord fins al sud d'Austràlia.

No tinc massa (per no dir res) planejat el meu viatge i més a l'aventura no puc anar!

Aquí, la veritat, no he decidit massa res..simplement, tot m'està bé, no és un "tant se m'en carda", però de veritat, tant i tant lluny de casa, cada cop més, amb tants kilometres per a recòrrer i tantes i tantes ciutats per a veure, aturar-se 3 hores o 2 dies en una ciutat no ha sigut cosa que m'hagi preocupat en excés!

La Chio ha portat la ruta al cap, mesos abans d'arribar aquí, i preparada amb el Lonely planet (t'has plantejat mai el nom lonely planet? planeta solitari!..., ja en parlarem un altre dia, com diu en Buenafuente!), tot de senyals al mapa amb llocs que ha llegit o que simplement els seus amics ja li havien recomenat.....davant de la previsió del seu viatge m'he deixat portar.

Aquell Xevi que deia: jo vaig a l'Atico (la disco) i el que no vulgui, que no vingui.......aqui, queda molt lluny o molt petit!

En resum, quiets i sense fer no ens hem estat ni un sòl dia. Suposo que has vist les fotografies volant. Va ser de les coses més relaxants que he fet a la meva vida (Papi, ets un brut.....en què pensaves?). No sé perquè abans no ho havia fet, però aquí, rafting, kayaking, canoes (és lo mateix, però a la catalufa!), nedar amb dofins (ja veuras les fotos), ah!!! i volar. Volar amb avioneta (més soroll que la Vespa d'en Chiqui) i aterrar al bell mig d'una muntanya nevada. En mig del no res. Disfrute (dels cars) però disfrute absolut al cap i a la fí!

Voliem fer-ho amb helicòpter, però ens va semblar més emociant amb l'avioneta.

Haig de dir que ara som tres. Els darrers quatre dies els hem passat la Chio, jo (obviously) i la Montse. Una joveneta de 23 anyets, perdo en farà 24 en dies de Les Oleses del Bages, o de les Verges del Ripolles, o de les "algo d'algo" que viu a Sydney.

Aixi que ja ens veus, o ja em veus, dormint amb les parentes (sobretot respecte)........snif, snif! NO COMMENT!!

Bé, el tema de l'avioneta va ser de pel.licula. Ja penjaré alguna que altra foto! em sentia un dels supervivents de VIVEN. En aterrar a la neu, en mig del no res, a no sé quants metres d'alçada i sense res més que nosaltres mateixos, en vaig imaginar per un moment que hagués de passar temps llarg allà, desconnectat del món. Clar, per segons ja em veia replobant la muntanya amb les dones que volaven amb mi, pero apart de la Chio i la Montse, la mitja de la resta no baixava dels 70 anys!

Ja em veus, agafant la maneta de les dues iaies que tenia al costat, cada cop que l'avioneta (el que et deia, com una Vespa amb ales) es sacsejava amb el vent. So kind, com diuen aquí!

La veritat és què l'aventura resulta molt més divertida entre 3. A la Chio, realment no la coneixia de res (ella tampoc a mi) i aventurar-nos a venir junts era tot un paradigme de les relacions. Podia haver resultat una bomba i ha acabat quallant per dies. Tot i alguns entrebancs i algún que altre malentes que per la seva part la van fer (a vegades) veure'm amb uns ulls d'ira que no eren i no tenien raó de ser, i després de la bulla, venia l'explicació (en anglès, prova de tenir una bronca en anglès!!!) i les conseqüents abraçades i I'm so sorry for this!, però bé, ha resultat ser una bona companya de viatge.

Després de la primera setmana de viatjar plegats em va dir que abans de viatjar junts, just conèixen's, es va quedar amb la idea de que era un "xulu piscines", literalment! però que dia rera dia, va anar canviant de parer!

Digue'm que ja estic acostumat a que em diguin lo primer i després que em diguin lo segon........a veure si algun dia, algú obvia lo primer!

Amb la Montse ha arribat savia nova i les aventures i històries han adquirit un caràcter més jovial.

Ara mateix tinc el cos un pel arrugat!

Venim de passar 2 hores en unes piscines termals a l'aire lliure! pero 41 graus a l'aire lliure, segueixen sent molts graus!

Avui voliem fer puenting (Bungy Jumping) però el temps no acompanyava i em quedar saltar en paracaigudes i aixi m'assembla que haure realitzat totes les activitats imaginables a New Zealand (apart del trio....).

Pero dia rera dia em veig fent alguna cosa diferent, que sé del cert que podria fer a Girona i que aquí, a cada moment és una nova experiència a fer.

Per cert, no t'havia ni dit la d'animals estranys (apart dels Neozelandesos) que corren per aquí. Ni dir que veure a un Kiwi és impossible. Estan semi-extinguits, però de conills, gats, ocells, puercoespins (no sé com es diuen en catalufo) xafats a la carretera, els que vulguis. Nosaltres vam contribuir al seu extermini, xafant-ne un (no vaig ser jo!).

I el més impressionant. Els lleons marins, uns animalots com de 2,5 metres de llarg i amb una mala ostia que fa girar i pobrets ells, mig amorfes, veure'ls arrosegant-se per la sorra, amb les dues cames posteriors, et fan pensar que com dic, pobrets, tenen alguna mena de malformitat congenita. Els vam fotografiar tot i més i amb un d'ells, amb el que em vaig acostar com a un metre d'un i gairebé em treu un ull, vaig provar de dir-li maco, maco, pero anava una mica mosca i hauries de veure el video que em va fer la Chio. Jo diguent maco, maco, ell encabronat i ensenyant-me els ullals i jo corriguent com qui perd el bus!

Pinguins, els meus preferits! Els hauries de veure. Son com una mena de personetes (hobbits, diria jo!), caminant, amb la parella, buscant un lloc per a dormir i potser mirar de fer un nou ou. Impressionant la manera que tenen de caminar. Una mena de Jordi Pujol, caminant amb les mans a l'esquena i sempre amb el cap baix, com aquell que va pensant en les seves coses.

El costumbrisme del paisatge, encara em fa gaudir de les postes de sols i de les muntanyes, pero totes i cadascuna d'elles son iguals a l'anterior. Els blaus dels llacs, autentics blaus, els nevats a les muntanyes i els nuvols que les envolten no et deixen un instant a la improvitzacio. Son els perfectes decorats de LOTR. Aixi es com aqui resumeixen arreu Lord of the Rings.

Hem patejat muntanyes, que en el seu dia van ser part del camins, cases i paratges que van utilitzar per a les pel.licules i si, nomes aqui podien fer-ho. No crec que en cap altre pais del mon existeixi la vegetacio (encara verge) protegida que aqui pots trobar.

Aixi que ja veus, en 3 dies aixo s'acaba i novament, desconcertat com a cada ciutat que estreno i en la que em toca pensar novament, que faig i que estic fent amb la meva vida durant tots aquests mesos.

Fa 3 dies que vaig arribar exactament als 3 mesos complets del meu viatge. Just la meitat del que tenia planejat inicialment i tot i que en multiples ocasions m'he vist somiant que tornava per un o dos dies a Girona, la veritat, sempre s'ha quedat nomes en un somni.

Tot i el blog i els mails que crec que respos a tots i cadascun de vosaltres, no he fet ni una trucada. Cap, a ningu, a ningu de casa.

Aqui, veig que tothom te una anyoranca extrema i suposo que en moments, instants de retorn cap a lo conegut. Tothom esta tot el dia connectat que si amb l'skipe, que si trucant.....i jo a vegades, em sento un pel estrany.....potser per no haver-hi ni pensar a trucar a ningu, o potser simplement, per ara, en el moment que estic visquent, per ni necessitar-ho.

Aquest mes, aqui a Kiwiland, el meu mobil Australia no ha funcionat, i havent desconnectat per 3 mesos de l'Espanyol, ara m'he vist desconnectant de l'Australia.

Suposo que quan arribi novament a Sydney, tindre no se quants sms de la meva vida Australiana per a contestar.... carai, la meva vida Australiana.

Aqui em sento, com molta gent, en una mena d'altra mon, pero com a casa, no com la meva casa, la petita Girona que domino, sino a gust, pero en un mon que no coneixia. Es molt estrany! com et dic sempre, s'ha de viure!

Ara em trobo enmig del no res, en un camping, aqui son MOTORCAMP, escriguent i preparant-me per a la "farra" del sabado-noche!

A la una maxim, tot tancat i tothom borratxo!

Ahir vaig sortir sol! Cosa que mai he fet a Girona i que aqui m'en faig un fart!

No deixar de res per a ningu! Era, es i sera el meu lema!

Dorms? Bona nit!

Primer, mira de llegir tot el que ara be.....potser es llarg i no es meu.......pero despres t'explico (si t'ho estimes mes......t'adjunto l'acces per a escoltar-ho i no haver-ho de llegir. Copia'l i despres...ja saps...ENTER........pero pensa en mi quan ho escoltis!!)

http://www.youtube.com/watch?v=uDzTw-jOSm4

A la primera persona que me ayude a comprender pienso entregarle mi tiempo, pienso entregarle mi fe, yo no pido que las cosas me salgan siempre bien, pero es que ya estoy harto de perderte sin querer (querer).

A la primera persona que me ayude a salir de este infierno en el que yo mismo decidí vivir le regalo cualquier tarde pa' los dos, lo que digo es que ahora mismo ya no tengo ni siquiera dónde estar.

El oro pa' quien lo quiera pero si hablamos de ayer: es tanto lo que he bebido y sigo teniendo sed, al menos tú lo sabías, al menos no te decía que las cosas no eran como parecían.

Pero es que a la primera persona que me ayude a sentir otra vez pienso entregarle mi vida, pienso entregarle mi fe, aunque si no eres la persona que soñaba para qué (¿qué voy a hacer? nada).

¿Qué voy a hacer de los sueños? ¿qué voy a hacer con aquellos besos?
¿qué puedo hacer con todo aquello que soñamos? dime dónde lo metemos.

¿Dónde guardo la mirada que me diste alguna vez? ¿dónde guardo las promesas, dónde guardo el ayer? ¿dónde guardo, niña, tu manera de tocarme? ¿dónde guardo mi fe?

Aunque lo diga la gente yo no lo quiero escuchar, no hay más miedo que el que se siente cuando ya no sientes nada, niña, tú lo ves tan fácil, ¡ay amor! pero es que cuanto más sencillo tú lo ves, más difícil se me hace.

A la primera persona que me ayude a caminar pienso entregarle mi tiempo, pienso entregarle hasta el mar, yo no digo que sea fácil, pero, niña, ahora mismo ya no tengo ni siquiera dónde estar.

A la primera persona que no me quiera juzgar pienso entregarle caricias que yo tenía guardadas, yo no pido que las cosas me salgan siempre bien pero es que ya estoy harto de perderte.

Y a la primera persona que me lleve a la verdad pienso entregarle mi tiempo, no quiero esperar más, yo no te entiendo cuando me hablas ¡qué mala suerte! y tú dices que la vida tiene cosas así de fuertes.

Yo te puedo contar cómo es una llama por dentro, yo puedo decirte cuánto es que pesa su fuego, y es que amar en soledad es como un pozo sin fondo donde no existe ni Dios, donde no existen verdades.

Es todo tan relativo, como que estamos aquí, no sabemos, pero, amor, dame sangre pa' vivir, al menos tú lo sabías, al menos no te decía
que las cosas no eran como parecían.

Y es que a la primera persona que no me quiera juzgar pienso entregarle caricias que yo tenía guardadas, niña, tú lo ves tan fácil, ¡ay amor! pero es que cuanto más sencillo tú lo ves, más difícil se me hace.

A la primera persona que no me quiera juzgar pienso entregarle caricias que yo tenía guardadas, yo no digo que sea fácil, pero, niña, ahora mismo ya no tengo ni siquiera dónde estar.
ni siquiera dónde estar.

........

Pensaras que m'he trastocat del tot i una mica de rao ja tens, pero m'assembla que el defecte de fabrica es congenit i ja ve de lluny!!

Les paraules no son meves......ja saps, el mestre (pels que els agradi)...es en Jandro Sanz!

Pero despres de gairebe 3 setmanes a New Zealand, parlar hores i hores (jo? parlar?) amb la Chio sobre les nostres respectives vides (potser a mi em costa menys de fer-ho que a ella) i desfogar-nos mutuament l'un amb l'altre explicant-nos com no, les nostres batalletes anteriors, les nostres aventures i desventures amoroses i els abatars que ens han dut finalment a parlar-n'he.....doncs tot i escoltant musica amb el meu etern MP3 (20 GB de musica donen per a molta musica, creu-m'he, tinc musica per a tots els estats animics (el meu es d'extasi continu.....pero ja em coneixes!)) i d'escoltar mil i una cancons (la tinc martiritzada amb els musicals! Tot i ser de Madrid m'assembla que ja comenca a entonar l'ESTAS SOLA com la Gonyalons!).

Be, arribats a l'explicacio de la meva vida i a l'hermetisme amb el que ara estic i vull estar envers a les relacions.........ella va trobar la que per a ella era la descripcio perfecta del meu estat actual i de com intueix ella tot el que a dins tinc i que alguna (pobre desgraciada) algun dia rebra de mi.

La veritat, no la vaig voler creure.....pero ara, despres de matxacar-me (ella) escoltant la canco no se quantes vegades....al final crec que en Jandro la va escriure per a mi. Ja havia vist el video anteriorment pero no havia fet el menor cas (be l'obvi davant la Paz Vega....pero cap mes).

Potser si que estic tancat dins meu.......i potser si que tinc moltes coses a donar........pero no ara.......com ja vaig dir en el seu dia...vaig posar el meu cor i el meu rellotge al congelador......i alla estaran per llarg temps. La metafora no pot ser mes obvia! pero es real.

La veritat, vaig estar parlant a una persona molt propera a mi fa uns mesos i potser realment la que mes he mai estimat......que tot i lliure.....ara com ara no tinc res a oferir!

Total que sigui com sigui, la Chio (correcta o incorrectament) ha vist terra a la vista i jo........encara em falla la vista! ja veurem!

Almenys escolta la canco i si minimament em coneixes........ja sabras!

Que mes?

Doncs despres de la taladrada.....i seguint amb el nostre viatge, doncs dir-t'he que els calers no son el mes important a la vida.....pero a New Zealand en necessites! Tinc la sensacio d'estar gastant mes calers en 3 setmanes aqui que en 3 mesos a Australia!

La veritat, estar-nos no ens estem de res! El meu gelat diari (dieta mediterrania), la Coca-cola de la Chio i les cerveses (collons amb la Guinnes! com baixa!) formen part de la nostra rutina diaria, pero dir que llogar la furgoneta va ser barat, seria enganyar-vos, els supermercats son increiblement cars (o no ens en sortim amb el canvi. Ara que haviem apres a calcular Euros i dollars australians, i aquests em surten amb els dollars novazealandesos! Manda Huevos!!!) i clar, alguna cosa hem de fer.......i ja ens veus que si rafting a no se quin nassos de riu, que si Kayak per a veure les foques al mar (les vaig tenir a pocs metres, ja penjare les fotos), que si salt a lo Superman (amb arnes, tampoc ens pillem), que si superyot per a volar dins dels rius (fotia mes trompos que en Michael Knight amb en Kitt),.....i clar, ens queda llogar l'avioneta i l'helicopter (cosa que tinc clara que farem per a sobrevolar els glaciars Fox i Franz Josef (que ja hem visitat) i fer mil i una fotos mes.

Aixi qualsevol paga una hipoteca!!!

Pero be, si pasta es diversio.........ens farem italians (per la pasta......broma imbecil!) Son quatre dies..i aixo s'ha de disfrutar!

No descarto la idea futura de tornar a Australia en uns anys, pero New Zealand, m'assembla que me l'haure patejat gairebe tota, i aqui es quedara, aixi que ara cal gastar el que tenim i el que no tenim!

Observacions: Darrement, mirant el numero de visites del blog em vaig quedar i estic una mica pillat amb el numero fins ara. Ni pagant hauria pensat que fos tant alt.............pero el tema, es que ahir vaig rebre mail d'una persona de Girona (Anna Maria, va per tu!) a la qual ni conec (ella a mi menys) i no se com, va trobar el meu blog, per casualitat a internet, i ara com vosaltres, segueix esporadicament les meves batallates!

......que dir?

M'afalaga, nomes puc dir gracies!

Pero envieu-me comentaris (so mamons!), que molta visita, pero nomes els valents es mullen.......

Per cert, ja penjare alguna foto.....pero l'aigua de New Zealand es ben estranya.......i m'esta arrisant el cabell, tampoc es que tingues el cabell llis com la Pantoja pero be.....ja veuras, tinc uns rinxols (caraculillus) que flipes! Jo vinga de provar de pentinar-me cada mati i la Chio vinga a dir que si els rinxols em senten millor!

La veritat, semblo un sonat! Entre els rinxols i les ventades d'aqui........no se que farem amb les meves grenyes (van creixent!).

Aqui el temps ja no es com a Australia. Hem entrat a la tardor i que m'he hagut de comprar uns guants i un gorro (per anar als glaciars).

Les Guinness ajuden pero no fan miracles! Estem a zona d'esqui i tot i que per a rabia meva, encara no puc surfejar, la fred comencar a calar!

Avui m'assembla que he batut tots els records. Si teniu alguna suggerencia ja sabeu

www.BLACKandDECKERxiviCOMtaladresSOmamon.JAestaENTES!

P.S. Resulta que la Chio juga a rugbi a SPAIN i prova d'introduir-me a aquest mon, tot mirant partits a la TV. Va aconseguir que en veies un.............. pero m'assembla que es el numero maxim que el meu cos pot permetre..........

Cuida't!!!

No entenc el cricket i ara aquesta em vol fer entendre a 32 tius fotent-se d'osties (els hauries de veure). MAS BURRO NO SE PUEDE!!! Crazy game!

Take care!

Buff! Quines aventures! El que no passi aquí no passa enlloc!

T'ho explico més avall, OK?

Estic completament immers a la meva nova aventura Nova Zealandesa. En una setmana i mitja portem com 2.500 Km. Conduits amb la nostra campervan.

A vegades penso que si el meu germà em veiés ara i comprovés el tipus de vida que visc aquí i com la visc, estaria completament orgullós de mí (i ja saps, és el meu germà petit, petit amb 30 anys, però per a mi, sempre tindré aquell sentiment de protecció cap a ell, no sé....) Visc al dia, he deixat molt enrere moltes manies (hòsties) que en el seu moment no m´ho semblaven, però aquí s´han reduït al màxim minimalisme (maxim-minim).

Suposo que en els darrers anys m´he anat traient la màscara. La màscara que potser tant va patir la pobre Sara (un petó…) i que em van portar a continuar amb l’hermetisme que vaig exercir durant tants i tants anys, anteriors a ella…….ho sento Sara, de veritat!

Però com ja et vaig dir en el seu dia, m´he anat desempallegant de roba i suposo que amb ella, part de la meva falsa identitat que a ella es debia. Creu-me quan et dic que amb el 15 % del que tens podries viure la resta de vida que et queda. El meu rentat de cervell aquí és propi, és exclusivament per a provar d’oferir-te algun dia aquell Xevi que suposo que a vegades has intuït i que mai s’ha deixat veure del tot!

No m´he tornat un “pollós” (Papi, va per a tu!), pero estic deixant creixer el meu cabell (i a partir d'ara la meva barba) per a delit d'algunes i horror de moltes (ho sento, ja veurem els resultats per quan torni), però el sentiment de tenir tot el que necessito dins d’una motxilla i pensar cada dia, que amb menys passaria.........em dona molt que pensar. Ni dir que no m'enrecordo ni que feia a la feina, i fa poc vaig tenir certa consciencia de que tinc un pis.......ni m'enrecordava (Salut Adria, com va tot? i les veines?).

Moltes de les coses que aquí volia fer s’han quedat només en desitjos (per ara, espero). Pero oblidar, superar i superar-me (en molts aspectes) i tornar a començar n’és una de les moltes coses que encara no he aconseguit començar! La veritat, no necessito oblidar, per que no recordo. No recordo maltranguls del meu passat, simplement, son passat! Potser no els vaig voler dedicar el temps i el patiment que es mereixien, pero formaven part de la meva defensa. Va fer efecte.......

Qui em coneix, m'enten!

D'altra costat, el llibre......, el que tantes ganes tinc d’escriure i que suposo que aniré escriguent al llarg de la meva vida (potser algun dia, algun sonat me´l vulgui publicar) i si aconsegueixo estudiar psicologia (entre les mil coses que vull fer en tornar (i novament, ho haig d'agrair a la Sara. Avui he pensat que a la vista del temps passat fins ara, porto mes temps parlant de tu........ que amb tu..........).

M'en vaig per les branques.........Un llibre sobre la meva constant obsessió a buscar la solució definitiva a la interacció entre homes i dones o potser, simplement explicar que pensen uns i altres (nosaltres i elles) i com n'estem tots d'equivocats,(ho sé, .......potser és impossible, però en el meu intent estarà el meu èxit) i la meva real i clara intenció a no errar-la mai més en la meva relació amb Ella (ella, qui lo sa? potser ets tu,......però sent com sóc, m’assembla que encara no ha nascut. Potser jo encara no he nascut!..............................................................)

Bé, que els temps morts que pensava dedicar a recopilar i ordenar tots els meus pensaments (sentiments?) i totes les meves (esbojarrades) teories sobre elles i esterioritipades en les meves relacions (les series i les no tant series, però al cap i a la fi, les meves, la meva vida), totes, per ara, s’han quedat en un va intent. Realment estic esperant trobar un temps de soledat (la que pensava que predominaria el meu viatge) per a provar de fer-ho.

Potser avui m'estic passant de filosofades....jo tambe m'adono! pero estic a New Zealand......i aixo s'ho val!

Ja m’he desfogat! Sempre tinc alguna cosa nova (potser sempre és la mateixa) a dir.

Bé, en la nostra aventura per aquest món tant llunyà (mai hagués imaginat que NZ fos tant i tant gran), la furgo ens ha dut per paratges impressionants. Ni dir que la ruta pel Senyor dels anyells et porta a llocs dignes de veure.

Després del “canguelis” inicial a conduir amb el volant a la dreta (creu-me, estavem un pèl jinyats (jo al menys), les marxes a la mà esquerra i clar, tot girat (mai trobo el cinturó de seguretat) i òbviament, conduir per l’esquerra té lo seu. Però té lo seu la primera hora, després t’asseguro que et comences a trobar confortable conduint i després dels primers avançaments (takeover) per la dreta perds tota la por!

El tema és que anem trobant llocs meravellosos, verds com mai has vist el verd a la teva vida, verd de pluja (suposo que m’entens), verd de naturalesa, de salut i després de veure els sunsets (postes de sol) amb uns colors taronges com mai abans havia vist. Algu em va demanar que mires de explicar quina olor feia Australia, doncs New Zealand fa la mateixa, a gespa acabada de tallar, pero amb mes intensitat. Els colors son lo millor, impagables. No perdis temps mirant les meves fotografies! Descobreix-ho!

De tant en tant, ens enxufem (mai millor dit) a càmpings per a connectar-nos a la corrent elèctrica i poder carregar el que encara ens connecta amb la civilització (mòbils i càmeres) i de pas ens donem el luxe de esplaiar-nos a la dutxa (jo més que la Chio, tinc sort amb ella!).

Bé, sempre dormim a la campervan (la furgo!) i de tant en tant ho fem (i així estalviem) davant la platja, en un pàrquing o a on trobem i pensem que el matí ens serà més confortable (confortable per la proximitat a algun W.C. públic).

Ahir, doncs, després de sopar en un restaurant from Malaysia (vi boníssim, bona conversa (pobre Chio, la tinc a regim d’espanyol i Català i tot el dia a dieta d’anglès),. però com sempre que m’aventuro a nous menjars d’altres països.......em va destrossar l’estómac. Varem prosseguir la nit passejant però aquí fa un vent de mil dimonis (la Tramuntana? Aquí la Tramuntana és un bufeg!, que algun truqui a en Gerard Quintana i li expliqui!) i ens varem refugiar durant 3 hores practicant l’esport nacional ....................beure cervesa!!

Vam estar ballant i riguent-nos del rictus danceng dels Kiwis (kiwi=habitant de New Zealand, T'ho haig d'explicar tot!!!!) i quan ja anàvem (jo) per la quarta cervesa, varem decidir anar cap a la furgo.

La varem aparcar en un pàrquing municipal i a les dues del matí ens posavem a dormir. Però aquest matí, a les 6h 45 hem sentit colpejar a la furgo i després de fer el ronso 2 segons i tornar a sentir els cops al vidre, m’he posat els pantalons i he obert....................THE POLICE!!!!!! I sense l’Sting (broma imbècil!).

Estava un pèl sobat i mentre la POLICE WOMAN m’anava parlant i preguntant que si d’on venim, que si a on anem, que si el meu ID (DNI) que si estic acompanyat.........i jo endormiscat i sense entendre si hem fet res mal fet............

Total, que s’acosten més policies (al final vam parlar amb 5 policies) i descobrint que estaven mirant la roda posterior de la furgo, em vaig aventurar a preguntar realment: Everything all right? I em van començar a explicar que si durant la nit havíem sentit res (només el vent, vent de nassos) i que si havíem vist res estrany, perquè uns nanos (teenagers) van provar de incendiar els nostres pneumàtics i els de un parell de furgonetes més! Ho tenen tot gravat des de 3 càmeres diferents. Creu-me, per un moment em vaig sentir com a Matrix. Tot està controlat! Suposo que quan repassin bé el vídeo, em trobaran pixant darrere un arbre (aquí és il.legal...........) i fent flexions darrere la furgo (ho se, estic net!).

Imagina’t quan m’anava despertant i anava mirant d’entendre tot el que passava.
En resum, em van prendre declaració dins del cotxe de la policia i en anglès OF COURSE (m’estic tornant un expert, en les declaracions i en l’anglés.......), després temps per a la Chio, apart de mi per a ratificar tot el que jo ja havia dit. Van arribar els CSI de NZ i ens van embrutar tota la furgo buscant ditades, vam treure mostres del terra (per la benzina), van fer com 100 fotos de tots els angles possibles, i finalment després de les excuses de la policia pel maltrangul, de rebre una targeta de l’inspector en cap diguent que si teníem cap problema a NZ que el truquéssim i de dir-me que Barcelona és meravellosa..........ens van deixar marxar! Només vam perdre tres hores!!!

Pura anècdota, però ens ha servit per a dormir només 4 hores (estic mig marejat i mig en trance, pel viatge) i per a tenir tema de conversa!

Ara estic escriguent des de un super FERRY que ens està duent cap al South de la illa a on pensem gastar les nostres tres properes setmanes fent tot lo imaginable (i inimaginable) possible.

.........per cert, segueixo sense entendre el Cricket!!!

Ara si que puc dir que estic al cul del mon!

Estic a New Zealand, porto gairebe una setmana amb la Chio (la madriles) i encara no m'ha intentat matar..........Tot i aventurar-me amb ella (no la coneixia de res abans, nomes d'un cap de setmana que ens vam mig parlar fent Surfing) pero fins ara, tot es collonut amb ella i ja ens hem agafat el primer mig pet plegats!

New Zealand es impressionant, verdissim, pero verd, verd!!!

Ah! i no us dire a on vaig estar ahir....................pero aviat penjare les fotos i mes d'un dira..........Vaja fill de put.......!!

Be, vam estar a Hobbiton!!!! i tinc com 100 fotos a la casa d'en Frodo!!!!! Ja les penjare!!!! No pateixis, son molt divertides!

Han fet una mena de tour per a turistes, pero clar, hi has de posar molta imaginacio, ja que pots veure les fotos de la pel.li i t'expliquen que si tal i que si qual, pero nomes han deixat els forats a la montanya i una mena de portes per a entrar-hi pero la resta de decorat ha quedat desmontat!! pero be, al cap i a la fi, es Hobbiton!!!

Vaig estar fent el dropol amb la Chio diguent Mi tesoro i parides per l'estil tot el dia!!! Hobbit, hobbit, hobbit seboso, que son papas mi tesoro!!

Suposo que pots comprovar que aquests dies aqui tinc el blog una mica penjat (mai millor dit) pero no tinc massa temps per a dir res, estem tot el dia viatjant.

Vam llogar una campervan (Scooby-doo) i cuinem i dormim a la furgo!!! nomes ens falta el lavabo i la dutxa, pero aqui n'esta ple!

Fa dos dies, vam dormir en un Spa completament sols! no hi havia ningu ni el guarda i vam tenir la piscina d'aigua termal a la nostra disposicio tota la nit.......va ser impressionant! el lloc era increible i suposo que deu ser temporada baixa. Tan sols vam pagar com 7 o 8 euros per cap i vam tenir totes les instal.lacions per a nosaltres. No hi havia ni el guarda. El tema es que per estalviar (suposo) i nomes sent-hi nosaltres, no vam tenir llum! i imagina't, va ser tipica pel.li de Viernes 13 a on haviem de caminar a les enfosques, just with the torch i t'ho asseguro, a les 2 del mati, anant a pixar sol..........anava mig cagat!!!! tenia la sensacio d'esperar a un pavo amb un ganivet darrera cada porta!!!! Pero encara soc viu!

La gent es super amigable..........que passa amb la penya de Catalunya? Aqui estas en una taula i la gent et demana si pot seure amb tu i fa petar la xerrada i despres no es estrany d'anar de farra tots plegats. Ahir, vam coneixer a un paio de India i un altre de Fidji (hi anire, algu s'apunta? Trumfu, que faig? t'espero?) i viuen aqui per 9 anys i despres vam estar amb ells xerrant i despres vam coneixer a uns Mauris (like the people from Indonesia in Port Aventura) i vam estar amb ells tota la nit. (alguns mes que d'altres, i no vaig ser jo!!!! Chio, Chio, bad girl........)

So, que estic de conya!

Tinc l'estomac una mica rebotat, sempre que volo estic uns dies rebentat.

Seguim les nostres andances per New Zealand i estic en contacte amb varia gent que vaig coneixer a Sydney i nous per venir i ens hem de trobar en un moment o altra aqui.

Estic gairebe a la meitat del meu viatge, pero aixo sem fa realment curt..............

He rebut molts mails de molts de vosaltres. Gracies per no oblidar al torpedo gironi!!!! Jo segueixo com sempre, potser mes grenyut (aqui m'afeito sovint, cosa que no feia a Girona) i tothom que em coneix i veu fotos meves de quan estava a Girona sempre em diuen el mateix, la meva cara aqui es millor. Suposo que tinc Stress zero i no em preocupo absolutament de res, ho sento per a tu si ara estas completament al costat oposat, pero fes un break i viatja! Nomes tens una vida (i un cos) per a disfrutar.........i potser (jo potser tambe ho feia) sempre penses que ja tindras temps..........ARA ES EL MOMENT, no dema, no l'any que ve,..............PER QUE NO ARA?

Be, que cadascu aguanti el seu ciri (no tinc ni idea de refranys i m'assembla que aquest em sona.......but I'm not sure!)

L'angles a tope! a vegades penso en converses passades a Girona i ara al meu cap estan traduides a l'angles!!!!

En 3 setmanes estare a Darwin (Papi, busca-ho, al mes al Nord as possible) i m'hi estare 2 dies (per ara) i comencare el meu viatge cap al Sud passant per Alice Springs i Uluru. Suposo que passare com un mes o mes i mig fins arribar a Perth.

Trumfu...............vine!

Com sempre, petons mils i abracades............... i viu la vida!

Jo ho faig!

El moment es ara! No deixis de fer res pensant en els altres, en la feina, (o en mi). That's my advice!!!

XXX

Vaig deixar Noosa, snif, snif......tot i que ahir el meu mobil no va parar de rebre sms dels meus darrers amics, diguent-me com trobaven a faltar al "fucking crazy catalan guy".

Els meus "come on" es van fer famosos a Noosa.

Anyway.....avui les meves amigues brasilenyes venen a Brisbane semi a veure'm semi a coneixer la ciutat.

Brisbane es una mena de Sydney en miniatura. Pero al cap i a la fi una ciutat. Pero en extensio amb Noosa, un pel avorrida pel meu gust!

El diumenge em vaig hospedar a un Backpacker, al Palace, al centre de la ciutat, 5 minuts a peu del meu college.

Per cert, "mejorando lo presente" pero sense que ningu es flipi, la meva darrera setmana a Noosa vaig tenir interview with my teacher i em va recomenar anar directament a Brisbane a Upper Intermediate.

Resulta que aqui ja tenien noticies sobre mi i no em volien fer fer (2 cops) el test. Jo, kind com soc vaig dir que si que el volia fer, vaig fer-lo en temps record i vaig ser el primer (el burro davant, ja saps) a fer l'entrevista. Total, que res de Intermediate or Upper!! Pavo, que estic a ADVANCED!!!

No et flipis, nomes estic una setmana aqui i no em donara per a gaire, pero a mi, que vols que et digui, m'agrada el fet d'haver pujar 4 nivells en tan sols 2 mesos i mig! Fi de la conversa!!!

Be, el titol venia "a cuento" de que el dilluns, en el meu mateix BackPacker em vaig trobar a una amiga de Switzerland que havia acabat les classes 15 dies abans que jo. Anavem a la mateixa classe i nomes s'estava un dia a Brisbane, pero ja es casualitat. Total, que ahir ens vam endinsar durant hores parlant en angles (com sempre) sobre tot. El tema es que a Australia, suposo que es el pais ideal per a fer-ho, quan intimes amb algu i despres de un parell d'hores de parlar amb qualsevol, tothom te una historia que explicar i el mes remarcable, tothom te un o una ex per oblidar. Es curios com la vida de tothom es repeteix al llarg i ample del mon i com tots i cadascun de nosaltres repetim els mateixos errors i som capacos d'aconsellar sobre amor quan no em sigut capacos de mantenir el nostre................ Ay, la vida i l'amor (ara, pels que els vulguin.........no per a mi!)

Per cert, la setmana passada, en Matthew McConaughey (el nou noviu catxes de la Penelope Cruz) va estar a Main Beach i va ser tot un revolt. Estava com a 25 metres d'on sempre ens estesavem amb els del college. El tema es que m'assembla que esta filmant una pel.li i va venir a Noosa practicar surf. A la tarda, els paparazzi el perseguien en helicopter (tinc fotos.....) vaja flipats els paparazzi de jugar-se la vida per aconseguir una fotografia.... de veritat, ben sonats!!!

Aqui, al college m'he trobat un antic company de Noosa que esta estudiant aqui. Brasil, Brasil. Aqui tothom es o de Brasil o de Colombia. Es curios veure com la gent dels diferents paisos tria una ciutat o una altra. A Noosa tothom era de Switzerland i aqui nomes n'hi ha 2!

Ahir vaig tenir farrilla. Pero hi ha una cosa que et volia explicar. A cada bar, pub o disco i sense excepcio, a dins, hi ha un caixer automatic. Aixi que s'asseguren que sempre tens calers a gastar! Les cerveses valen com $3 (depen del lloc) que es com un euro i mig!!! aixi que imagina't!

Ara estic planificant (mes o menys) el meu viatge amb la Chio (la calano-madrilenya). La tinc ben estressada mirant cotxes, ja que jo volia anar amb una agencia i oblidar-me de problemes, pero ja saps, les dones........sempre buscant alguna cosa.

Ja mirare d'explicar-te i penjar mes fotos, pero el proper mes estare forca desconnectat mirant bocabadat el paisatge de New Zealand. Es impressionant! Tinc llibres i magazines about it i pinta realment be!

Cuida't i Trumfu, ja pots encarregar bitllets per a Alemanya que ja fan Mar i Cel (en German, pero doesn't matter! ja ens la sabem, oi?)\

Salut companys!

Aquesta es la segona vegada que m'acomiado de tota la gent nova que he conegut. Tot i no tenir res a veure entre Sydney i Noosa, pero de gent maca n'hi ha arreu!

La veritat, aqui tothom es fa estimar (excepte els 2 brasilenys, ja saps) pero la resta, suposo que per la distancia, lo jovial i la lluentor que tothom despren aqui, les relacions son realment especials.

No tinc la mateixa sensacio que vaig tenir a Sydney. Potser l'estada durant 2 mesos a Australia et fa madurar certs sentiments i ja no sento aquella melanconia que vaig tenir durant dies quan vaig deixar Sydney. Pero tal com ho llegeixes, aqui hi ha gent realment que he estimat, potser nomes durant unes setmanes o simplement dies, en ocasions nits, pero el sentiment d'estima es real. Vine!

Gent molt maca, les darreres festes, sopars i meetings han sigut molt especials per a mi. Suposo que previes de les despedides, pero realment especials. M'han fet algun que altre regalet, res especial, pero molt significatius. Gent d'arreu m'ha dit realment que em trobara molt a faltar (tothom aqui em diu "fucking catalan guy", inclus els asiatics i de veritat, m'afalaga!

Aqui, des del primer dia que vaig arribar (i aixo va per en Papi i en Niva) he fet constancia i he fet denotar que no soc from Spain, si no from Barcelona (en primera instancia, sempre Barcelona, ningu coneix Girona, potser ara....en part gracies a mi), pero porto 2 mesos diguent que Catalonia is not Spain i no saps la de vegades que he dibuixat el mapa d'Spain i he resenyalat moltissimes vegades Catalunya!

Almenys els meus amics ara, saben alguna cosa mes de la nostra cultura, idioma i taranna. Creu-me, aqui, soc un catalanet defensor de la terra. Els irlandesos ens entenem perfectament. He tingut llarges i alcoholiques converses sobre aixo!

Be, t'haig de dir, que apart d'aixo i com he dit ja a algu, que rellegint el meu blog, a vegades no sembla escrit per mi, per un noi/home de 34 anys, pero t'haig de dir que aqui he fet un back in time (retorn al passat) i m'he sentit i em sento com un atentic adolescent.

He tractat, durant la meva estada aqui, de disfrutar, nomes aixo, disfrutar de tot, no posar barreres ni limits degut a la meva edat, a la meva procedencia o a l'experiencia que fins he viscut a Girona. Quan he estat amb gent mes jove (aqui), com sempre, m'he adaptat a la situacio i tot i tenir amics de la meva edat (inclus alguna quarentona, petons per a tu si n'ets una d'elles) i mantenir les converses tipiques per a la nostra edat. La veritat, sempre parlant del meu tema favorit, homes-dones (algun dia m'hi poso a escriure el llibre.........pero ara no tinc temps de res!).

Total, que aqui, amb la meva indumentaria, la meva motxilla a l'esquena que com quan tenia 15 anys i anava a col.legi, que m'acompanya arreu a on vaig, tansols amb el meu banyador, la tovallola (per cert, es un pareo, pero aqui, per a mi, es una tovallola). La meva samarreta de tirants i els meus pantalons australians em fan retrobar a l'adolescent que vaig ser i que tot sovint apareix quan com un nen m'oblido del que tenia a la feina, de la meva professio i de tot el serios que comporta la vida a Girona.
Se a que et refereixes amb el tema del meu blog.

A vegades rellegeixo els meus posts i tens rao, semblen escrits per un adolescent.........pero t'haig de dir que aqui m'hi sento. em torno a sentir com quan tenia 16 anys i anava al col.legi amb la meva bicicleta. Aqui, vaig a tot arreu amb la meva motxilla. De veritat, m'encanta la sensacio d'haver-me de preparar el dinar al mati i carregar la motxilla i anar cap a col.le!

A l'hora de dinar, amb els mes avinguts, noietes d'arreu del mon, un canadenc que esta pillat i porta viatjant pel mon des de maig del 2005 (te la meva edat!!), una parisina de 34 tacos............pero es molt divertit i alhora inocent quan durant el dinar em poso a parlar i a tontejar amb les japos i koreanes, que van a un altre ritme i potser per aixo sembla aquest "infanticisme" en els meus escrits.........pero es el que et dic.........aqui soc un adolescent de 34 tacos, pero un adolescent!

Cada dia jugo a voleybol a la platja, em passo mitja hora tractant de nedar entre les ones (son com d'uns 3 metres d'alt) i ja m'han cardat varies osties contra el terra, he perdut un rellotge, he refregat el nou, de nou per la sorra i tinc 2 o 3 pelades amb sang a les cames..............pero m'encanta!

Cada dia, passo com 3 hores a la platja, nomes per disfrute del meu cos i de la meva ment. Els sunsets aqui son impressionants. Molta foto.........pero aixo s'ha de viure!

M'hauries de veure amb la meva bicicleta, conduint per Cooyar St, amb el meu MP3 i cantant a mitja veu les cancons en angles (que ara entenc)!!

Els meus millors amics aqui tenen 24 anys, i com ells, no he deixat de fer res per la diferencia d'edat i com ells, m'he integrat a Noosa el mes que he pogut!!

Ahir vaig enviar una caixa cap a Prodaisa (Pardo, dona-li a en Chiqui per que la dugui a ca meva) amb 11 kilos de material, sobretot roba i llibres que aqui no fare servir.

Es curiosa la distancia. Enviar el paquet per avio costa aproximadament $300 i per vaixell $95, cosa que he fet pero la meva caixa amb el meu staff estara viatjant per 3 mesos per mar fins arribar a Girona. 3 mesos es molt temps per a rebre res, pero encara arribara abans que jo.

Ahir vaig tenir la meva 2a graduacio i un cop mes em van felicitar pel meu aprenentatge, he pujat novament de nivell, i ja estic a Upper intermediate (nomes hi ha advance per sobre). Ahir vaig tenir un test (examen) i sobre 5 notes en speaking vaig treure la maxima puntuacio a cadascuna d'elles.

Tinc la sensacio d'haver estat parlant angles tota la meva vida i ahir mirava de recordar quan vaig arribar aqui i fent memoria, al, principi semblava un pel retardat, ja que les meves frases eren robotitzades i no coneixia ni un 15% de vocabulari del que ara conec. El primer mes va ser un anar i venir amb el meu translator (gracies pel regal) pero aquest mes a sortit molt poques vegades de la motxilla!

La setmana que ve (dema) estic a Brisbane. Tambe anire a college per aquesta setmana i despres me'n vaig amb una madrilenya que fa 7 anys que viu a Bcn cap a New Zealand. Tot un mes.........pero hi ha per estar-hi dues vides! Les fotos que he vist son mes que impressionants!

Per cert, ja entenc als OZ! el problema que tenia es que sempre que parlava amb algun jove OZ eren les 2 del mati i ahir vaig entendre per que no els entenia............naven torrats! Serens, has de fer un gran esforc per a entrendre'ls pero torrats ja es impossible!

Ahir vaig haver de trucar a la Chio (la madrilenya) per a dir-li les meves dades i li vaig deixar un missatge de veu i per primer cop en 2 mesos vaig parlar en catala i t'asseguro que em vaig sentir rarissim i inclus no em reconeixia. Molt estrany! Tot i escriure en catala (ara) no l'he parlat mai i en dos mesos, clar que no l'he oblidat per la meva veu s'ha modulat (que raro sona) per a parlar en angles, suposo que he canviat l'entonacio...........i realment no em reconeixia.

T'haig d'agrair les visites que fas al meu blog, en cosa d'una setmana he rebut com 650 visites.........i aixo m'afalaga! suposo que estas intrigat per a veure noves fotos o esbrinar si ja me cagat a les calces i estic desitjant tornar............pero m'assembla que t'hauras d'esperar per aixo ultim.

Segueixo creient (personalment, suposo!!)

Espero que estiguis be! Un peto!

Ara fa dies que no escric (o almenys tinc aquesta sensacio)!

La veritat, m'estic acomiadant de Noosa. La platja (a la que vaig cada dia despres de classe (ho sento, fot rabia.....pero es lo que tiene!!!)), el meu carrer del qual no tinc la sensacio d'haver-hi anat durant un mes dia rera dia, sempre caminant, i sempre sense sabates (m'encanta caminar sense sabates, ja se que a Girona tothom et miraria com un desgraciat, pero creu-me, aqui, caminar sense sabates (flip-flop = xancletes) i sense camisa..........es com la cosa mes normal del mon).

La veritat, es que m'estic desfent del meu equipatge i estic preparant una caixa per a enviar-la a Girona amb el meu staff (equipament).

Quan estas a Girona, com a bon "pardillo" que soc o vaig ser (suposo que segueixo i seguire sent un garrulo tota la meva vida (ole per mi)) vaig fer la maleta, carregant de calcotets per a viure tres vides a Mart, mitjons per estar un mes sense fer la bugada i samarretes per a canviar-me tres cops al dia.........pero que vols que et digui, de canviar-me tres cops al dia, res de res, si de cas canviar els calcotets pel banyador (potser que el renti, pobre, sempre llepant aigua salada), pero pensa que unes sabates ja les vaig abandonar a Sydney, a on em vaig comprar les meves flip-flop from Australia (semblo un Madelman).

Aqui m'he comprat una mena de pareo, que faig servir de tovallola de platja i que ocupa something like un puny i pesa res, per tant, la meva tovallola es queda aqui sense mes ni mes (a Noosa). Els texans, tot i nomes tenir-ne quatre per sis mesos, m'assembla que m'en desenpellegare d'un parell, i de les samarretes no t'explico, la meitat cap a Girona i la resta les estic regalant amb la penya d'Asia!

Total, que entre papers, aixo d'estudiar angles es la pera, pero nomes fan que carregar-me de llibres i papers. Homework, pal piso!!!!

Total que espero reduir els meus 24 kilos (no es el meu pes, no et preocupis) de la meva maleta a 15 kilos!!!

Per cert, el titol venia a cuento de que a la meva shared-house, tot i viure en harmonia amb la majoria de penya, els fucking brazilian people son com un putu (perdo mil cops) gra al cul!!!

La veritat es que la LUISA esta per sucair-hi pa amb tomaquet i deixar-t'hi les ungles pero el putu (perdo again) noviu es com un tros de bordegas que no serveix ni per cardar-li (ho sento, ho haig de dir aixi) un polvo a la brasilenya!

Amb la resta de people tinc una relacio mes que excelent, tirant a extraordinaria, i l'any que ve penso anar a Taiwan per pillar a en Robert (del qual m'assembla ja he penjat alguna foto) i rememorar les nostres nits a Noosa. La resta de Switzerland people (en Simon i la Danielle) i els fucking Khorean Power (John and Min) es mes que divertida, es boja............pero en Marcus el putu brasile es la pera reencarnada!

Durant 15 dies vaig tractar, com sempre aqui, de ser el mes friendly possible, pero be, ell feia "cara de gos" pero be, es la seva vida i la viu com vol (aqui miro de no ficar-me en la vida de ningu, OK?) i la Luisa anava fent. Pero despres de 15 dies de netejar la casa (cada setmana ho hem de fer i ve algu a controlar-nos si ho fem o no!) i de que el fucking brazilian power no netegi ni la tassa del water, a sobre que gastin el meu paper de water (el qual day by day vaig posant religiosament, pel disfrute del seu cul!) i el mes flagrant (s'escriu aixi?) que amb 34 tacos que fare al maig, jo i en Simon (el pavo from Switzerland) haguem de rebre una carta diguent que caminem per casa sense res de roba (ja saps que m'agrada exihir-me pero anar en boles davant de la penya encara no ho he fet!!!!) i a sobre tingui la barra de ni dirigir-nos la paraula..........ja te nassos!!

Antecedents, la primera setmana, em van dir que ells havien de deixar la casa, i que s'estaven a la que havia de ser la meva habitacio, mes gran, amb un llit de matrimoni (sempre estas pensant en el mateix)....total em van preguntar a l'escola si volia fer-los fora i que anessin a la que ara era la meva habitacio. Jo, provant de ser el mes amicable possible vaig rebutjar l'oferta, vaig continuar a la meva habitacio amb el meu llit individual i elles, les noies de l'escola em van dir: you are so kind (tu ets molt amable!!!), total que vaig pensar que aixi manteniem l'armonia a la llar, pero ja veus!!!

Total que la setmana passada vaig anar a queixar-me de la manca de neteja de la penya from Brazil i a instar-los a modificar el seu escrit versus me about la meva carta i la d'en Simon, tot diguent lo poc amable i lo desagradable que es viure amb algu com en Marcus, el qual nomes embrut, no neteja, i a sobre inventa coses per a putejar-nos sense mes ni mes!

El tema es que tothom segueix netejant. Hem rebut una carta mes o menys d'amenaca diguent que s'havia de netejar la casa, cosa que vam fer tots ahir, excepte el putu Marcus i la Luisa que estaven mirant la TV mentre tots netejavem i a sobre avui (ara son les 12 30 del vespre (tot just arribo de beure unes cerveses amb en Denis from Canada)) he rebut una carta diguent que algu ha robat menjar dels Brasilenys..........ja te nassos!!!

Total que jo deixo la casa el diumenge pero en tinc varies de pensades sobre aquests............ja us les explicare!!!

Aqui, d'aixo se'n diu KINDER GARDEN, una cosa com de jardi d'infancia, pero la veritat, ha servit durant molts dies per a riure amb gent de l'escola sobre el brasile!!

Haig de dir que he conegut gent de Brasil maquissima i inclus m'estic escriguent amb la mare d'alguna de les meves amigues (en portugues, que ja te nassos) i de veritat, crec que la gent de Brazil son el mes caluros i afectiu que pots trobar............pero en Marcus...........te un puny al cul i no sap com fer-lo fora (segurament li agrada)!

Per la resta, segueixo completament enamorat d'Australia i ja tinc tickets per anar a New Zealand per un mes i despres m'en vaig a Darwing (Papi, controla, controla!!!).

A finals d'Abril estare al meu crepuscle...............

Nomes per a recordar-te que miro de tenir-te (mes o menys) al dia de la meva vida a Australia..........pero tambe vull saber de tu!

Si tens res a dir........aquest es el teu espai!!!

He aconseguit instal.lar un comptador de visites (BIG BROTHER) pero m'agradaria saber que penses....i de pas que deixessis els teus comentaris!

Nomes aixo........avui, per sort per a tu, NO M'ENROTLLO!!!

Noves fotos a la meva carpeta. Ja les has vist? Les pots descarregar nomes clicant al damunt!!

Peto!

Per on comenco?

Sentiments retrobats!!!! Suposo que no entens res............., ultimament m'he o he tractat de integrar-me a la petita Noosa, cosa realment dificil, no per lo tancada que pugui ser la gent, ben al contrari, la gent d'aquesta ciutat es "so friendly" i de veritat, vagis a on vagis, al super, al bus, els professors, everybody's OK, pero la veritat la meva vida aqui es radicalment oposada a la que vaig viure a Sydney. Molts ja en teniu noticies.

El que menys vaig fer a Sydney va ser dormir i estar-me al meu apartment, pero aqui tot es diferent.

La gent es lleva a cosa de les 6 (no jo, pero la veritat, encara no ha sonat ni un sol dia el despertador, sempre em llevo abans). Jo, tot i tenir classe de 9 a 2, intento allargar el dia el maxim possible i pensa que nomes visc a 10 minuts caminant del college i a 25 del centre de la ciutat (com un quart de Platja d'Aro) pero a les 7 del vespre es completa i absolutament fosc, tot es tanca, tot a les 6 PM, algun priviligiat nomes treballa fins a les 4 PM. Els cinemes tanquen a cosa de les 9 (obren a les 10 del mati, ESTAN BOJOS AQUESTS ROMANS (ja se que ja ho havia escrit!!)) i el mes important, NO HAY NI NINYOS PA JUGAR!!. A les 7 del vespre no hi ha ni Deu al carrer!!!!! i no hi ha llums (faroles), PERO ESTO QUE CONYO ES???

Total, que m'he tornat un expert a caminar a les 2, 3 i 4 de la matinada, sol i completament a les enfosques!!!! Un dia vaig tractar de conduir una bicicleta sense frens i amb el manillar una mica (forca torcit) a les nou del vespre i gairebe m'encasto contra un arbre. Em vaig sortir dos vegades del carril bici!!!!!!

Superat aquest mal trangul vaig al que anava!

A Sydney vaig intimar (but don't worry, didn't happen!) amb una noia d'Italia (no recordo si ja n'havia parlat, si aixi es, I'm so sorry!!!). Total que la meva darrera setmana a Sydney la vaig passar completament amb ella. No dire noms, pero la Pamela (ostia!) i jo ens vam fer "no intims" pero si, suposo alguna cosa mes que amics!

Total que a tots dos se'ns va fer molt dificil de dir-nos adeu, no se si tens idea de que parlo, pero quan passes tantes i tantes hores amb algu que saps del cert que no tornaras a veure es fa molt dificil dir adeu i simplement abracar-te, fer-te 2 petons i dir-te un: Nice to meet and have a nice life!!!........Total que a Sydney, la darrera nit vaig dormir a casa seva (em quedava aprop de l'aeroport) pero tot i dormir al sofa i ella dir-me que la despertes (a les 6 AM) per a dir-nos el darrer adeu.............doncs que vols que et digui........doncs vaig marxar sense fer soroll i "aqui se acabo la peli".

Te xicot, OK?

Total, que aqui he proseguit amb la meva vida (a Noosa) pero la propasada setmana, quan estava amb el Doctor House (Achim) a Fraser Island (enviare mes fotos, pero ja mires les que vaig penjant? son les mateixes que al Yahoo pero amb mes qualitat), be, que quan vaig acabar i tornava amb el Ferry, vaig rebre un sms de la Pam al meu mobil Australia (per cert +61404227269 per si t'animes a dir-me alguna cosa!) diguent que venia per 2 dies a Noosa!

El diumenge i el dilluns vam estar junts. Hi havia mes gent, italianes i la Monika (Germany) pero be, suposo que tots dos teniem ganes de parlar i aprofitavem la minima per a separar-nos del grup i continuar "l'amistat" que vam penjar a Sydney.

I clar, arribats al dilluns (vaig fer campanorra del college, pero s'ho valia), a les 2 PM ella no sabia com fer-s'ho per a dir-me o no dir-me adeu novament o per primer cop (depen es miri!) i em va demanar que quan entres a la dutxa...............marxes!!!!

Segona vegada que "no ens hem dit adeu" i total per a no tornar-nos a veure mai mes!!!

No se si entens res del que t'estic escriguent, pero com ja vaig dir, Australia o la meva experiencia aqui es una mena de GRAN HERMANO i de veritat, tot es molt mes intens, inclus les coses que no passen! creu-me, amistat, distancia, anyoranca, amor........el que sigui, tot aqui es mes intens que a casa!

Suposo que es una meva intimitat, que potser es simplement meva, pero en el fons, quan escric tot aixo, es mes per mi que per a tu (ho sento). No vull semblar egoista, pero quan escric tot aixo es per a mantenir el record de certes coses (no totes, aqui, no escric ni un 15 % del que visc...........,pero..........)

......................tornem a la "normalitat"!

Cada vegada flipo mes lo poc que em costa "enrotllar-me"!

Nomes vull que tractis d'entendre una cosa.....en trobo en un altre mon, molt lluny del teu, des de ara mateix estas llegint aixo i aqui tinc una vida 24 hores completa i 16000 km lluny de tu i em costa molt recordar el meu passat i el que fins fa 2 mesos feia. Quan us escric una postal o un mail, tracto per minuts, dedicar-me exclusivament a tu, pero la resta del dia la dedico a la meva vida australiana i tinc problemes per a enrecordar-me de tothom. No em malienterpretis......pero fa 2 mesos que estic aqui i tot just ahir vaig pensar en el meu germa i tothom sap que m'he l'estimo (tot i que potser mai li dic........ho intentare! culpa dels meus pares....que mai ens van instar a fer-ho.......(aixo es una altra batalla!)). Pero ahir per primer cop en molt temps i quan estava escoltant percussio africana al meu MP3 em va venir la seva imatge al cervell i li vaig un sms. Rapidament em va contestar, i com no, esta perfecte! no ho dubtava ni per un moment!.............

Tot aixo nomes per a dir que tracto de recordar, pero em costa i que si una cosa tinc clara, es que tot i no buscar-me i pensar que em conec molt be, aqui, allunyat de tu, m'estic (estic en vies de) estobant. Si em coneixes be (no tothom ho pot dir, potser gairebe ningu) pero m'estic donant a mi. M'entens? Ja saps que durant anys em vaig comportar com un robot. Impassible, indestructible, sense emocions (em costava expresar-les, pero les tenia!),...........pero aqui, he sigut el mes Xevi que sempre he volgut ser: 100 % accessible, obert (ja se que penses que ho era, pero no tot el que jo se que puc ser....), el mes alegre possible i el mes important per a mi, sense mascares!!!

Les mascares que ara mateix tu tambe portes sense adonar-te...no t'ofenguis, pero tots reivindiquem el nostre lloc social, laboral, afectiu i sempre estem marcant i mostrant que no som tant vulnerables com realment som, tant sentimentals o simplement afectius i ens costa dir t'estimo, fer una abracada o simplement una frase agradable!

Potser per la gent d'Asia que he conegut i que tant els costa expressar-se (per tradicio, tot i que en son conscients de que s'estan perdent molt a la vida.........pero no poden evitar-ho!) o per la gent, que com jo viatgen sols i en 2 setmanes son capaces de dir-te que t'estimen, tot i que nomes sigui per una setmana, pero es una setmana real d'amistat, d'amor.......de complicitat!!! El que menys em preocupa aqui es que pensa la gent de mi, si porto barba o no, el cabell tot boig o si simplement em ve de gust caminar per la ciutat durant hores sense sabates (cosa que faig cada dia mes i mes.................

Be, que no tinc ni idea de com tornare..........suposo que molt millor que quan vaig marxar i espero que mes proper del que et penses i amb un mon interior molt mes ric. Suposo que pel bagatge del viatge.

Si ara mateix tens les mans al cap, preocupat per tot el que estic escriguent ja les pots baixar i simplement, somriure.!!! Estic millor impossible, pero tot i aixo, tinc temps per a pensar en certes coses importants a la meva vida passada i potser futura!!!

Ojala tothom pogues fer aquest cami. Se que hi ha gent convencuda de que no ho necessiten................ole per tu!!! pero de veritat, el viatge sol, interior i exterior es el mes recomenable que et puc oferir ara mateix.

Viatjar sol t'enriqueix com a persona i t'asseguro et treu i m'ha tret manies estupides que tenia sobre vida i sobre el meu comportament amb els altres (no m'he tornat un hyppie, que em dutxo 2 cops al dia!!!) pero si he apres a desfer-me de certes coses!

Estic preparant una caixa amb coses que vaig carregar de Girona i que se que no fare servir, sobretot roba..........vull buidar-me de les coses materials. Pero Adria Bauzo, no pateixis, el meu pis no te'l regalare..........es ben meu, pero el podem compartir, ja ho saps!

Be, que potser penses que m'he quedat descansat, pero quan em poso a escriure no puc parar.

Tenia intencio, potser encara ho fare, de gravar durant els propers mesos les llargues converses que tinc amb tothom que puc sobre les relacions i les diferencies entre homes i dones i finalment escriure un llibre, simplement diguent que penso o potser nomes transcriguent les converses amb un proleg i una mena de conclusio final, pero simplement aixo, la meva visio (en part, potser tot li dec a la Sara, GRACIES, se que t'encanta saber que deixes rastre en la gent....i aixi es)...........pero una cosa tinc clara, la meva psicologia barata no va tant desencaminada i tinc clar que quan torni, una de les moltes que vull fer es estudiar psicologia, aprendre nous idiomes, i si puc, no penjar mai els llibres......................pero ja es veura!!!!!

Cuida't!!!