Khan Gurú, un català viatjant

Tenia ganes d'escriure't el meu últim post des de Austràlia, tot i que encara tornaré a escriure des de Spain per a explicar la depressió post-part que em penso agafar. N'estic segur que tornar, literalment em sentarà com el cul!

Potser aquest post serà inclús el més llarg, agafa-t'ho amb calma que va per llarg! Però després de tant parlar, de dir tot lo meravellós que ha sigut i és Austràlia, tenia ganes de resumir-te a la meva manera, ja saps, tot el que aquí he gastat, conegut i per què no, explicar-te també quatre coses negatives o rares o simplement diferents al que coneixem o coneixes.......jo ara ja tinc una altra percepció de tot! 

6 mesos ens els que he visitat, per ordre:

preparat! 

AUSTRALIA: Sydney, Noosa Heads, Harvey Bay, Fraser Island, Brisbane i Gold Coast.

NEW ZEALAND: Auckland, Orewa, Whangaparaora, Waipu, Whegarei, Paihia, Kerikeri, Ninety mile Beach, Thames, Coromandel, Whitianga, Opoutere, Tearoha, Rotorua, Taupo, Turangi, National Park, Wangarei, Palmerston North, Wellington, Picton, Nelson, Motueka, Westport, Punakaiki, GreyMouth, Franz Josef Glacier, Fox Glacier, Haast, Wanaka, Queenstown, Te Anau, Fiorlands Doubtful Sounds, Catlins Forest, Dunedin, Otematata, Mount Cook, Lake Tekapo, Hammer Springs, Kaikoura i Christchurch.

AUSTRALIA: Sydney, Darwin, Kakadu National Park, Katherine Gorges, Outback Station, Alice Springs, Kings Canyon, Uluru, Coober Pedy, Rawnsley Park, Parachilna, Adelaide, Grampians, Great Ocean Road (12 apostles) i Melbourne.

TASMANIA: Hobart, M Field National Park, Lake St. Clair, Queenstown, Strahan, Tullan, Crade Mountain, Devonport, Laucenston, Bicheno, Wine Glass Bay i Port Arthur.

AUSTRALIA: Sydney.

FIJI: Nadi, South Sea Island, Waya Lailai, Sanaway Resort, Sunrise, Wanna Taki Cruise, Manta Ray i Nadi.

AUSTRALIA: Sydney, NewCasttle, Port Macquarie, Coffs Harbour, Byron Bay, Nimbin, Surfers Paradise, Brisbane, Noosa Heads, Bundaberg, Townsville, Cairns i Sydney.

 Molts llocs, no creus? A mi m'ho semblen ara que els estic repassant un per un i en tot cas........molts em queden molt lluny en el record. Com un somni. Molts d'aquests viatges, com saps, els he fet amb avió. Fins a 13 diferents avions he agafat en 6 mesos, però apart m'he fet com uns 15.000 km. en autobus (i són molts). Només pensa que Spain, des de Girona i en diagonal atravessant Madrid i anant a parar a la barbeta de Portugal són 1.500 km.

He volat en helicopter, en navegat en vaixell, en veler, en Ferry, tren, metro, en llanxa motora, en avioneta, he fet rafting, surfing, kayaking, literalment he volat sostingut per un cable a la meva esquena (idees de la Chio)........però si haig de dir una cosa. El BungiJumping (pots creure que no tinc nassos de recordar com es diu en català?). Bé, que no sé com es diu quan et penjen de les cames i saltes 170 metres al buit, però no està fet per mi. Diria que és la única cosa que no m'he atrevit a fer aquí. El tema de fer paracaigudisme no m'ha acovardit, simplement no m'he volgut gastar $500 per saltar!

He conegut gent que m'ha deixat marcat per a sempre més, però dir-te que mai més a la vida crec que arribi a conèixer tanta gent com aquí. Dir que realment, tot i que breus em vaig enamorar completament. El primer mes de la Pamela i 3 mesos després de la Tina. No m'entendras encara que t'ho expliqui..........però bé!

Gent de fins a 38 diferents païssos. Majoritariament europeus, però si tens paciència, te'ls redacto en un plis. Però dir-te que més o menys intensament, amb cadascún he tingut alguna cosa important. Difícil d'explicar i dir-te que ara son els meus amics és difícil d'explicar quan a vegades estas 10 anys amb algú a Girona i realment no el conèixes. Aquí sí! Tothom té un motiu per estar a Australia i ningú té por de ser els mateixos i mostrar-se tal que! Aquí van ser més que amics, no simplement coneguts.

Desde Japó, Korea, Brasil, Alemanya, Anglaterra, Slovakia, República Checa, Argentina, Colombia, Mèxic, Italia, Irlanda, Escòcia, Estats Units, Finlandia, Dinamarca, Suïssa, França, Taiwan, Xina, Rússia, Thailandia, Australia, New Zealand, Fiji, Noruega, India, Holanda, Canada, Gales, Spain, Austria, Israel, Bulgaria, Polònia, New Caledonia i Xile.

Molta i molta gent, gent amb els que revisant el meu mòbil australià (com el trobaré a faltar!), entre enviats i rebuts tinc uns 2.500 missatges. Mare de Deu, en 6 mesos! Darrerament he mirat d'estar més comunicat amb la gent a Spain però durant molt temps vaig estar immers únicament en la meva vida australiana. Anyoraré els txt in English!

Gastar diners, diriem que he gastat entre 3 i 4 millions de pessetes. Uns vint-i-pico mil euros i sense comptar que he pagat la hipòteca cada mes! Els calers invertits aquí son m'assembla, els calers millors gastats de la meva vida. No em requen gens!

 Apart del money.......que ja no ho és com a tal, he gastat com uns 8 pots de xampú i suavitzant i una cosa que m'he posat al cabell per a no semblar el rei León (cosa que encara no he aconseguit als matins quan em llevo), 4 pots de pasta de dents, 6 ampolles d'Horaldine (et vaig explicar que el jovent s'ho veu com a beguda alcohòlica ja que no tenen calers per anar als clubs?), 2 raspalls de dents, 6 gillettes (a vegades sí que m'he afaitat, potser més que a Girona!), 5 desodorants, 1 parells de sabates (completament destrossats!), dos parells de flip-flop (xancletes que estan a les últimes), uns pantalons que van morir a Fraser Island, un parell de barrets, 1 samarreta (passió sexual!), 2 carritos per a portar la meva motxilla (o et penses que durant 6 mesos l'he carregat a l'esquena?), 2 càmares de fotos (les dues espatllades!), 5 rellotges (finalment vaig comprar el cinquè), 4 ulleres de sòl, 8 DVD en fotos, que vol dir unes 15.000 fotografies (no les veuras totes, no pateixis per això. Son per a mi!), un mig porro que em vaig fumar a Fiji, l'única cosa que he fumat, tranqui!, i això sí, gairebé 6 mesos beguent alcohol cada dia. Potser m'he sentit intoxicat (com diuen aquí) 3 o 4 vegades, intoxicat al meu estil, ja saps, borratxo però controlant. Però sí que d'una manera o altra, diria que els dies sense beure alcohol han sigut potser 5 o 6. No més! Sona alarmant, ho sé, però aquí és dissabte nit cada dia.

Estic molt content d´haver vist tres musicals a Austràlia. Miss Saigon (passable), Company (em va agradar tot i haver-lo vist a Girona amb el mal lograt Carles Sabater) i Priscilla Queen of the Desert (un gay musical que em va encantar).

Després d'aquest enorme resum, espero encara estiguis aquí! dir......

Que saps que com he dit en posts anteriors a Australia he deixat moltes de les màscares que carregava durant tant de temps. I per què no, m'he tornat una mica més hippy (més a lo Chiqui, el meu germanet que ja té 30 anys, vaja tela!)), si en el meu cas, indica no dependre de robes, pentinats, barba......ja saps! M'he dutxat sempre i he mudat els calçotets........però no m'he preocupat de tantes coses com a Girona (qui s'enrecorda de les americanes?), però si haig de dir una parell de coses curioses que he denotat a Australia.

Si ets home, dir-t'he que en certs aspectes de la meva vida sexual he posat imaginació en més d'una ocasió. Coses que les dones tenen per après jo ho he posat en pràctica a Australia. Imaginació! Dir-t'he que per interés propi o pel que sigui que li vulguis dir, vaig provar de comprar algun magazine per a homes (adults) i que vols que et digui. La revista del club Super 3 té més morbo que els magazines aquí. Tot és light aquí. Inclús les revistes porno. Bé, no són porno, no saben el que és. Ni a les betzineres he vist pel.lis porno. Les típiques, ja saps, al costat de les cintes de radiocassette d'en Manolo Escobar i del Regathon. En porto una de mostra de regal per a un de vosaltres. Tranqui, no està usada (ja saps!). Però després de gastar mitja hora de la meva vida en un megastore i fullejar totes les revistes (unes 20), vaig comprar la més hot. Ja veuras.............fa riure! Però és una mena de regal per a un de vosaltres. Ja està atorgada! OK?

Dir que a Sydney, el 25 % de la població és homosexual. No es veu clarament. Però només fa falta parar atenció i veure'ls arreu. Completament integrats a la societat Australiana i actualment, barrejant-se entre australians, asiàtics i el que sigui que trobin. Però inclús diria que a vegades és maco de veure'ls vestidets semblants i sopant junts en un restaurant. Dir que vaig estar a 2 gay-clubs. Que van provar de ballar amb mi, sense samarreta, uns quants d'ells però suposo que en aquest tipus de situacions......no vaig ballar com acostumo i vaig fer el típic hetero-ball. Ja saps, un peu dreta, un peu esquerra i braços gairebé estàtics! Però va ser divertit i interessant a l'hora!

Si ets dona........para atenció, va per a tu (és més còmic que altra cosa).

 Moltes són les dones que durant aquests mesos he conegut aquí (ho sé, sempre dones.......). Sempre viatjant amb alguna amiga, amb el xicot o nou xicot que han fet aquí o soles, les valentes. Però sí que haig de donar-te un consell si penses venir una llarga temporada per aquí. Haig de dir que és collonut desprendre's de coses i hàbits anteriors. Inclús no portar el cabell perfectament pentinat. Inclús alguna samarreta amb alguna taca dona un punt de distinció aquí, inclús més amb un forat........però si us plau, fes-t'ho d'alguna manera per a cuidar un sòl aspecte. Depilat el bigoti si vens per aquí!!! Fa riure, ho sé.....i a mi m'ha fet somriure i riure molts cops aquí, però de veritat, no saps la de converses que hem tingut entre homes parlant del mustache!

Aquí, després de 5,6,8 mesos o inclús un any, no sé per quina raó, les dones, moltes d'elles han descuidat aquest punt. Ja no em fico amb cames o amb el que vulguis..........però el bigoti? De veritat, sé que és segurament masclista, social i el que vulguis, pero el fart de dones bigotudes (pero deu-ni do) ha sigut considerable....

 Al cap i a la fi, és més una conya que una altra cosa......i tothom més o menys se'n fa a la idea, inclús jo! i haig de dir que rastes tant en dones com homes i barbes llargues com aquí no els he vist en lloc. Jo inclús vaig estar un mes i mig sense afaitar-me. Al final semblava un indigent!........pero lo fort és que segurament les dones troben atractius als homes amb la barba...... Tot plegat, una conya, però és cert.

D'altres coses i com ja vaig dir.......els kilos! He estat uns dies amb les meves amigues brasilenyes, amb les que vaig estudiar fa 5 mesos. Totes i sense excepció, apart d'haver perdut aquell color que tenien en arribar, el moreno, totes han guanyat cap a deu kilos cadascuna! 10 kilos en quatre mesos és too much! Jo realment no sé com s'ho han fet...........però ho tenen tot repartit! I haig de dir que en arribar eren un bombonet...........ara són bombona i prou! No és tema només de dones. Tothom s'engreixa aquí, massa bona vida! Jo he disfrutat de la bona vida però el meu estòmag és molt més intel.ligent que jo. Només 3 cops he anat a un restaurant amb Junk food (menjar basura) i al dia següent el meu estòmag, en ple crit de guerra, m'ha fet seure durant hores i incomptables vegades al water. Així que definitivament, els MacDonalds, kebaks i varis........m'han dit adeu per a sempre! Espero que quan em vegis no em diguis que m'he engreixat! Et pelo!

Dir que al supermercat tot es lower fat, és a dir, light completament, coses com la llet (horrorosa), coca-cola, galletes, xocolota, bé, tot el que et puguis menjar es pot comprar in less fat! El govern està molt preocupat de l'alarmant nivell de colesterol i kilos en el juvent. Dir que inclús a la TV hi ha un programa anomenat THE BIGGEST LOSER a on gent de 30 endavant i completament obesos, 200 kilos, concursen per a veure qui és capaç de perdre més kilos. Una mena de Gran Hermano en gordo! Inclús hi ha el THE BIGGEST COUPLE LOSER (per a parelles obeses!). Tela marinera!

 Bé, d'altres coses que no et vaig dir es que aquí......a Australia, als peatons se'ls passen una mica pel forro (mira una de les darreres fotos que he penjat!) Haig de dir que moltíssims carrers són peatonals i pots estar caminant durant hores només atravessant algun que altre carrer amb cotxes, chapeau que diuen a París, però a la resta de carrers, dir que posen un pas de zebra al principi, un al mig i un al final i que el carrer fa 2 km de llarg......i clar, a la resta de llocs, tot i estar indicat per a peatons, al no haver-hi el pas de zebra, tu creus que algun cotxe ha parat alguna vegada per a deixar-me passar? res! Inclús la setmana passada, una noia tota emocianada, just acabada d'estudiar i llicenciar-se a Brisbane, anava tota contenta amb les amigues amb el diploma a la mà, va atravessar el carrer, no de zebra.........i un bus...........imagina't! Morta a l'acte!

Tot són coses bones, però d'altres .........ja saps, a tenir en compte, potser diferents o per un cop pitjors que a Spain!

Dir que a dia d'avui i de fa mesos, el meu anglès és més que fluid. Parlo amb la mateixa soltura que m'expresso en català i tot i que sempre estic aprenent noves paraules i maneres diferents de dir les coses parlo més que bé........però sí que et dic una cosa. 6 mesos després d'estar aquí i encara gairebé no pillo el que diuen els australians. Entenc a tot deu. Anglesos, americans, d'on siguin però molts australians no parlen anglès, sino que parlen OZI. Els típics australians, els de pura zepa son impossibles d'entendre, parlen un anglès, com et diria, com un de Cadís parlant espanyol!

 Encara em vaig sorprendre la setmana passada mantinguent una conversa amb un d'ells, però ningú dels que aquí han estudiat o aprés anglès, ningú els entén!

Dissabte passat amb l'OZ vaig estar fent de traductor per a una Koreana i una noieta de 18 anyets de Bèlgica. Ell els preguntava a elles i elles em miraven a mi! Realment còmic. Aquí a Austràlia he fet més d'una vegada de traductor entre els que parlen i els que estudien anglès, diguem que jo els entenia als dos. Però feliçment haig de dir que ningú aquí m'ha dit mai que tinguès cap mena d'Spanish accent. Simplement anglès. Més d'un cop m'han preguntat si era d'algun país de parla anglesa! N'estic molt orgullós!

 Del que sí que no m'he pogut desprendre és del meu look! Moltes vegades, per la pinta, m'han preguntat si era italià. Vafanculo! 

Dissabte passat un OZ em va dir literalment (tot i indicar-me primer que no era gay) que li agradava el meu staff (els meus complements o equipament), que entre la barbeta, les ulleres i el cabell tenia un look de model. Sona conyón però aquí m'ho han preguntat més d'un cop si era actor o model. Encara m'hi repensaré! 

Quan la gent comença amb aquestes històries sempre han acabat preguntant-me si sabia qui era l'Orlando Bloom! Bé, aparquem aquest tema! Ah! m'oblidava! ahir, fullejant un parell de revistes, Australianes però per a la gent que viatja, em vaig quedar sol somriguent.......han posat les fotos que ens van fer a Alice Springs a totes les revistes. En tenia un parell a la maleta i avui repassant-les, estic a totes les revistes........és la pera!

 Well, conyes i parides apart, cosa molt rara que he vist i que de veritat tenia molt pendent de dir-t'he i que en més d'una ocasió m'han fet allunyar 25 metres ha sigut la de vegades que he vist camions, cotxes i inclús l'autobus en que jo viatjava des de Darwin fins a Melbourne posant betzina a les petrol station sense parar el motor. No sé en que pensen aquests OZ, però jo diria que és extremadament perillós. Suposo que no tenen por a sortir volant, però posar betzina en un bus, el motor funcionant i 20 persones al damunt no és el meu way.

Ja sé que despres de 6 mesos semblo una metralleta! I de veritat, segueixo enamoradíssim d'Australia i Sydney.....que dir-te, he malgastat certs calers que segurament podria haver estalviat o gastat en d'altres coses tornant cada vegada a Sydney. Dies i dies que he gastat passant un i un altre cop per arreu. L'Opera House és, no sé com explicar-te, en el meu cas, com veure la Catedral de Girona. Un monument, preciós, però al qual els meus ulls ja s'han acostumat a veure.

Ja per acabar, tot i com t'he dit, prometro escriure des de Spain, dir que després del meu pas per aquí, crec que Austràlia m'ha canviat la vida i per bé. Que després d'això tinc ganes de fer coses, moltes coses, viatjar, estalviar per a tornar a gastar. Anar i conèixer Sud-America, Africa, Estats Units, Àsia i no oblidar Europa que encara no me la conec tota.

No tinc clar que m'espera a Girona!

Però em queden moltes coses per fer. Matricular-me novament a la universitat per a estudiar psicologia i Arquitectura superior. Suposo que lo dels masters ja se m'ha acabat. Tranqui, Trumfu, no més títols a la paret. Seguiré estudiant idiomes. Matxacar del tot l'anglès, seguir amb el francés i mirar d'aprofundir amb l'italià que he estat estudiant a Australia.

Suposo que em tocarà comprar-me un cotxe un dia d'aquests. Potser ja em tocaria! Que tinc 34 anys!

M'assembla que aparcaré la televisió per un llarg temps. Aquí en 6 mesos no l'he mirat per a res. Algun que altre DVD i acabar de mirar LOST (algú sap exactament que passarà?).

Suposo que el resum és per a dir que tinc clares moltes coses a la vida, i més ara, que sé que no vull i ja és molt important. Que tinc clar que moltes coses que feia no les vull tornar a fer, i suposo que seras tu qui m'ajudarà encara més a millorar en aquest sentit.

Que vull aparcar definitivament certs sentiments i algun dia, no ara, tornar a arrancar amb algú, caminant plegats. Però no encara!

Que si tot s'em torça a Girona, agafaré els trastos i plegaré veles i ara mateix, no em fa por anar a viure a on sigui. On sigui vol dir des de Barcelona, fins a........no sé.........lluny!

 Que si mai temps res a descobrir, Austràlia és el teu lloc. No et preocupis de voler fer el mateix que jo, ni de tenir pressa per a reparar res, si tens res a reparar, simplement venir aquí et farà oblidar res que ara t'atormenti. Aquí seras feliç. Tothom n'és. Però això sí, vine per què estas bé amb tu mateix/a. Tot aquí és més intens. I lo bó, serà millor, però lo dolent........no ho sé! Tothom que vé aquí viu la seva pròpia aventura i és una experiència diferent i igual per a tots a l'hora.

Tothom que aquí he conegut ha tingut un què per explicar. Un ex-xicot, ex-jefe, alguna cosa per oblidar..........i t'asseguro que aquí l'han oblidar!

Espero que siguis molt feliç a la teva vida!

Des de Sydney..........estimo Sydney..........des de aquí, adéu i gràcies.

Suposo que no t'he dit suficients vegades gràcies per haver-me seguit i ni que sigui a distància, haver viscut una mica les meves aventures!

Petons mil

Com tot el que comença.....la meva aventura a New Zealand està expirant per hores!

El dia 1 de Maig (fas festa?) torno a Australia, via Sydney i cap a Darwin. La veritat, m'haig de començar a posar les pil.les amb el tema baixada des del nord fins al sud d'Austràlia.

No tinc massa (per no dir res) planejat el meu viatge i més a l'aventura no puc anar!

Aquí, la veritat, no he decidit massa res..simplement, tot m'està bé, no és un "tant se m'en carda", però de veritat, tant i tant lluny de casa, cada cop més, amb tants kilometres per a recòrrer i tantes i tantes ciutats per a veure, aturar-se 3 hores o 2 dies en una ciutat no ha sigut cosa que m'hagi preocupat en excés!

La Chio ha portat la ruta al cap, mesos abans d'arribar aquí, i preparada amb el Lonely planet (t'has plantejat mai el nom lonely planet? planeta solitari!..., ja en parlarem un altre dia, com diu en Buenafuente!), tot de senyals al mapa amb llocs que ha llegit o que simplement els seus amics ja li havien recomenat.....davant de la previsió del seu viatge m'he deixat portar.

Aquell Xevi que deia: jo vaig a l'Atico (la disco) i el que no vulgui, que no vingui.......aqui, queda molt lluny o molt petit!

En resum, quiets i sense fer no ens hem estat ni un sòl dia. Suposo que has vist les fotografies volant. Va ser de les coses més relaxants que he fet a la meva vida (Papi, ets un brut.....en què pensaves?). No sé perquè abans no ho havia fet, però aquí, rafting, kayaking, canoes (és lo mateix, però a la catalufa!), nedar amb dofins (ja veuras les fotos), ah!!! i volar. Volar amb avioneta (més soroll que la Vespa d'en Chiqui) i aterrar al bell mig d'una muntanya nevada. En mig del no res. Disfrute (dels cars) però disfrute absolut al cap i a la fí!

Voliem fer-ho amb helicòpter, però ens va semblar més emociant amb l'avioneta.

Haig de dir que ara som tres. Els darrers quatre dies els hem passat la Chio, jo (obviously) i la Montse. Una joveneta de 23 anyets, perdo en farà 24 en dies de Les Oleses del Bages, o de les Verges del Ripolles, o de les "algo d'algo" que viu a Sydney.

Aixi que ja ens veus, o ja em veus, dormint amb les parentes (sobretot respecte)........snif, snif! NO COMMENT!!

Bé, el tema de l'avioneta va ser de pel.licula. Ja penjaré alguna que altra foto! em sentia un dels supervivents de VIVEN. En aterrar a la neu, en mig del no res, a no sé quants metres d'alçada i sense res més que nosaltres mateixos, en vaig imaginar per un moment que hagués de passar temps llarg allà, desconnectat del món. Clar, per segons ja em veia replobant la muntanya amb les dones que volaven amb mi, pero apart de la Chio i la Montse, la mitja de la resta no baixava dels 70 anys!

Ja em veus, agafant la maneta de les dues iaies que tenia al costat, cada cop que l'avioneta (el que et deia, com una Vespa amb ales) es sacsejava amb el vent. So kind, com diuen aquí!

La veritat és què l'aventura resulta molt més divertida entre 3. A la Chio, realment no la coneixia de res (ella tampoc a mi) i aventurar-nos a venir junts era tot un paradigme de les relacions. Podia haver resultat una bomba i ha acabat quallant per dies. Tot i alguns entrebancs i algún que altre malentes que per la seva part la van fer (a vegades) veure'm amb uns ulls d'ira que no eren i no tenien raó de ser, i després de la bulla, venia l'explicació (en anglès, prova de tenir una bronca en anglès!!!) i les conseqüents abraçades i I'm so sorry for this!, però bé, ha resultat ser una bona companya de viatge.

Després de la primera setmana de viatjar plegats em va dir que abans de viatjar junts, just conèixen's, es va quedar amb la idea de que era un "xulu piscines", literalment! però que dia rera dia, va anar canviant de parer!

Digue'm que ja estic acostumat a que em diguin lo primer i després que em diguin lo segon........a veure si algun dia, algú obvia lo primer!

Amb la Montse ha arribat savia nova i les aventures i històries han adquirit un caràcter més jovial.

Ara mateix tinc el cos un pel arrugat!

Venim de passar 2 hores en unes piscines termals a l'aire lliure! pero 41 graus a l'aire lliure, segueixen sent molts graus!

Avui voliem fer puenting (Bungy Jumping) però el temps no acompanyava i em quedar saltar en paracaigudes i aixi m'assembla que haure realitzat totes les activitats imaginables a New Zealand (apart del trio....).

Pero dia rera dia em veig fent alguna cosa diferent, que sé del cert que podria fer a Girona i que aquí, a cada moment és una nova experiència a fer.

Per cert, no t'havia ni dit la d'animals estranys (apart dels Neozelandesos) que corren per aquí. Ni dir que veure a un Kiwi és impossible. Estan semi-extinguits, però de conills, gats, ocells, puercoespins (no sé com es diuen en catalufo) xafats a la carretera, els que vulguis. Nosaltres vam contribuir al seu extermini, xafant-ne un (no vaig ser jo!).

I el més impressionant. Els lleons marins, uns animalots com de 2,5 metres de llarg i amb una mala ostia que fa girar i pobrets ells, mig amorfes, veure'ls arrosegant-se per la sorra, amb les dues cames posteriors, et fan pensar que com dic, pobrets, tenen alguna mena de malformitat congenita. Els vam fotografiar tot i més i amb un d'ells, amb el que em vaig acostar com a un metre d'un i gairebé em treu un ull, vaig provar de dir-li maco, maco, pero anava una mica mosca i hauries de veure el video que em va fer la Chio. Jo diguent maco, maco, ell encabronat i ensenyant-me els ullals i jo corriguent com qui perd el bus!

Pinguins, els meus preferits! Els hauries de veure. Son com una mena de personetes (hobbits, diria jo!), caminant, amb la parella, buscant un lloc per a dormir i potser mirar de fer un nou ou. Impressionant la manera que tenen de caminar. Una mena de Jordi Pujol, caminant amb les mans a l'esquena i sempre amb el cap baix, com aquell que va pensant en les seves coses.

El costumbrisme del paisatge, encara em fa gaudir de les postes de sols i de les muntanyes, pero totes i cadascuna d'elles son iguals a l'anterior. Els blaus dels llacs, autentics blaus, els nevats a les muntanyes i els nuvols que les envolten no et deixen un instant a la improvitzacio. Son els perfectes decorats de LOTR. Aixi es com aqui resumeixen arreu Lord of the Rings.

Hem patejat muntanyes, que en el seu dia van ser part del camins, cases i paratges que van utilitzar per a les pel.licules i si, nomes aqui podien fer-ho. No crec que en cap altre pais del mon existeixi la vegetacio (encara verge) protegida que aqui pots trobar.

Aixi que ja veus, en 3 dies aixo s'acaba i novament, desconcertat com a cada ciutat que estreno i en la que em toca pensar novament, que faig i que estic fent amb la meva vida durant tots aquests mesos.

Fa 3 dies que vaig arribar exactament als 3 mesos complets del meu viatge. Just la meitat del que tenia planejat inicialment i tot i que en multiples ocasions m'he vist somiant que tornava per un o dos dies a Girona, la veritat, sempre s'ha quedat nomes en un somni.

Tot i el blog i els mails que crec que respos a tots i cadascun de vosaltres, no he fet ni una trucada. Cap, a ningu, a ningu de casa.

Aqui, veig que tothom te una anyoranca extrema i suposo que en moments, instants de retorn cap a lo conegut. Tothom esta tot el dia connectat que si amb l'skipe, que si trucant.....i jo a vegades, em sento un pel estrany.....potser per no haver-hi ni pensar a trucar a ningu, o potser simplement, per ara, en el moment que estic visquent, per ni necessitar-ho.

Aquest mes, aqui a Kiwiland, el meu mobil Australia no ha funcionat, i havent desconnectat per 3 mesos de l'Espanyol, ara m'he vist desconnectant de l'Australia.

Suposo que quan arribi novament a Sydney, tindre no se quants sms de la meva vida Australiana per a contestar.... carai, la meva vida Australiana.

Aqui em sento, com molta gent, en una mena d'altra mon, pero com a casa, no com la meva casa, la petita Girona que domino, sino a gust, pero en un mon que no coneixia. Es molt estrany! com et dic sempre, s'ha de viure!

Ara em trobo enmig del no res, en un camping, aqui son MOTORCAMP, escriguent i preparant-me per a la "farra" del sabado-noche!

A la una maxim, tot tancat i tothom borratxo!

Ahir vaig sortir sol! Cosa que mai he fet a Girona i que aqui m'en faig un fart!

No deixar de res per a ningu! Era, es i sera el meu lema!

Dorms? Bona nit!

Buff! Quines aventures! El que no passi aquí no passa enlloc!

T'ho explico més avall, OK?

Estic completament immers a la meva nova aventura Nova Zealandesa. En una setmana i mitja portem com 2.500 Km. Conduits amb la nostra campervan.

A vegades penso que si el meu germà em veiés ara i comprovés el tipus de vida que visc aquí i com la visc, estaria completament orgullós de mí (i ja saps, és el meu germà petit, petit amb 30 anys, però per a mi, sempre tindré aquell sentiment de protecció cap a ell, no sé....) Visc al dia, he deixat molt enrere moltes manies (hòsties) que en el seu moment no m´ho semblaven, però aquí s´han reduït al màxim minimalisme (maxim-minim).

Suposo que en els darrers anys m´he anat traient la màscara. La màscara que potser tant va patir la pobre Sara (un petó…) i que em van portar a continuar amb l’hermetisme que vaig exercir durant tants i tants anys, anteriors a ella…….ho sento Sara, de veritat!

Però com ja et vaig dir en el seu dia, m´he anat desempallegant de roba i suposo que amb ella, part de la meva falsa identitat que a ella es debia. Creu-me quan et dic que amb el 15 % del que tens podries viure la resta de vida que et queda. El meu rentat de cervell aquí és propi, és exclusivament per a provar d’oferir-te algun dia aquell Xevi que suposo que a vegades has intuït i que mai s’ha deixat veure del tot!

No m´he tornat un “pollós” (Papi, va per a tu!), pero estic deixant creixer el meu cabell (i a partir d'ara la meva barba) per a delit d'algunes i horror de moltes (ho sento, ja veurem els resultats per quan torni), però el sentiment de tenir tot el que necessito dins d’una motxilla i pensar cada dia, que amb menys passaria.........em dona molt que pensar. Ni dir que no m'enrecordo ni que feia a la feina, i fa poc vaig tenir certa consciencia de que tinc un pis.......ni m'enrecordava (Salut Adria, com va tot? i les veines?).

Moltes de les coses que aquí volia fer s’han quedat només en desitjos (per ara, espero). Pero oblidar, superar i superar-me (en molts aspectes) i tornar a començar n’és una de les moltes coses que encara no he aconseguit començar! La veritat, no necessito oblidar, per que no recordo. No recordo maltranguls del meu passat, simplement, son passat! Potser no els vaig voler dedicar el temps i el patiment que es mereixien, pero formaven part de la meva defensa. Va fer efecte.......

Qui em coneix, m'enten!

D'altra costat, el llibre......, el que tantes ganes tinc d’escriure i que suposo que aniré escriguent al llarg de la meva vida (potser algun dia, algun sonat me´l vulgui publicar) i si aconsegueixo estudiar psicologia (entre les mil coses que vull fer en tornar (i novament, ho haig d'agrair a la Sara. Avui he pensat que a la vista del temps passat fins ara, porto mes temps parlant de tu........ que amb tu..........).

M'en vaig per les branques.........Un llibre sobre la meva constant obsessió a buscar la solució definitiva a la interacció entre homes i dones o potser, simplement explicar que pensen uns i altres (nosaltres i elles) i com n'estem tots d'equivocats,(ho sé, .......potser és impossible, però en el meu intent estarà el meu èxit) i la meva real i clara intenció a no errar-la mai més en la meva relació amb Ella (ella, qui lo sa? potser ets tu,......però sent com sóc, m’assembla que encara no ha nascut. Potser jo encara no he nascut!..............................................................)

Bé, que els temps morts que pensava dedicar a recopilar i ordenar tots els meus pensaments (sentiments?) i totes les meves (esbojarrades) teories sobre elles i esterioritipades en les meves relacions (les series i les no tant series, però al cap i a la fi, les meves, la meva vida), totes, per ara, s’han quedat en un va intent. Realment estic esperant trobar un temps de soledat (la que pensava que predominaria el meu viatge) per a provar de fer-ho.

Potser avui m'estic passant de filosofades....jo tambe m'adono! pero estic a New Zealand......i aixo s'ho val!

Ja m’he desfogat! Sempre tinc alguna cosa nova (potser sempre és la mateixa) a dir.

Bé, en la nostra aventura per aquest món tant llunyà (mai hagués imaginat que NZ fos tant i tant gran), la furgo ens ha dut per paratges impressionants. Ni dir que la ruta pel Senyor dels anyells et porta a llocs dignes de veure.

Després del “canguelis” inicial a conduir amb el volant a la dreta (creu-me, estavem un pèl jinyats (jo al menys), les marxes a la mà esquerra i clar, tot girat (mai trobo el cinturó de seguretat) i òbviament, conduir per l’esquerra té lo seu. Però té lo seu la primera hora, després t’asseguro que et comences a trobar confortable conduint i després dels primers avançaments (takeover) per la dreta perds tota la por!

El tema és que anem trobant llocs meravellosos, verds com mai has vist el verd a la teva vida, verd de pluja (suposo que m’entens), verd de naturalesa, de salut i després de veure els sunsets (postes de sol) amb uns colors taronges com mai abans havia vist. Algu em va demanar que mires de explicar quina olor feia Australia, doncs New Zealand fa la mateixa, a gespa acabada de tallar, pero amb mes intensitat. Els colors son lo millor, impagables. No perdis temps mirant les meves fotografies! Descobreix-ho!

De tant en tant, ens enxufem (mai millor dit) a càmpings per a connectar-nos a la corrent elèctrica i poder carregar el que encara ens connecta amb la civilització (mòbils i càmeres) i de pas ens donem el luxe de esplaiar-nos a la dutxa (jo més que la Chio, tinc sort amb ella!).

Bé, sempre dormim a la campervan (la furgo!) i de tant en tant ho fem (i així estalviem) davant la platja, en un pàrquing o a on trobem i pensem que el matí ens serà més confortable (confortable per la proximitat a algun W.C. públic).

Ahir, doncs, després de sopar en un restaurant from Malaysia (vi boníssim, bona conversa (pobre Chio, la tinc a regim d’espanyol i Català i tot el dia a dieta d’anglès),. però com sempre que m’aventuro a nous menjars d’altres països.......em va destrossar l’estómac. Varem prosseguir la nit passejant però aquí fa un vent de mil dimonis (la Tramuntana? Aquí la Tramuntana és un bufeg!, que algun truqui a en Gerard Quintana i li expliqui!) i ens varem refugiar durant 3 hores practicant l’esport nacional ....................beure cervesa!!

Vam estar ballant i riguent-nos del rictus danceng dels Kiwis (kiwi=habitant de New Zealand, T'ho haig d'explicar tot!!!!) i quan ja anàvem (jo) per la quarta cervesa, varem decidir anar cap a la furgo.

La varem aparcar en un pàrquing municipal i a les dues del matí ens posavem a dormir. Però aquest matí, a les 6h 45 hem sentit colpejar a la furgo i després de fer el ronso 2 segons i tornar a sentir els cops al vidre, m’he posat els pantalons i he obert....................THE POLICE!!!!!! I sense l’Sting (broma imbècil!).

Estava un pèl sobat i mentre la POLICE WOMAN m’anava parlant i preguntant que si d’on venim, que si a on anem, que si el meu ID (DNI) que si estic acompanyat.........i jo endormiscat i sense entendre si hem fet res mal fet............

Total, que s’acosten més policies (al final vam parlar amb 5 policies) i descobrint que estaven mirant la roda posterior de la furgo, em vaig aventurar a preguntar realment: Everything all right? I em van començar a explicar que si durant la nit havíem sentit res (només el vent, vent de nassos) i que si havíem vist res estrany, perquè uns nanos (teenagers) van provar de incendiar els nostres pneumàtics i els de un parell de furgonetes més! Ho tenen tot gravat des de 3 càmeres diferents. Creu-me, per un moment em vaig sentir com a Matrix. Tot està controlat! Suposo que quan repassin bé el vídeo, em trobaran pixant darrere un arbre (aquí és il.legal...........) i fent flexions darrere la furgo (ho se, estic net!).

Imagina’t quan m’anava despertant i anava mirant d’entendre tot el que passava.
En resum, em van prendre declaració dins del cotxe de la policia i en anglès OF COURSE (m’estic tornant un expert, en les declaracions i en l’anglés.......), després temps per a la Chio, apart de mi per a ratificar tot el que jo ja havia dit. Van arribar els CSI de NZ i ens van embrutar tota la furgo buscant ditades, vam treure mostres del terra (per la benzina), van fer com 100 fotos de tots els angles possibles, i finalment després de les excuses de la policia pel maltrangul, de rebre una targeta de l’inspector en cap diguent que si teníem cap problema a NZ que el truquéssim i de dir-me que Barcelona és meravellosa..........ens van deixar marxar! Només vam perdre tres hores!!!

Pura anècdota, però ens ha servit per a dormir només 4 hores (estic mig marejat i mig en trance, pel viatge) i per a tenir tema de conversa!

Ara estic escriguent des de un super FERRY que ens està duent cap al South de la illa a on pensem gastar les nostres tres properes setmanes fent tot lo imaginable (i inimaginable) possible.

.........per cert, segueixo sense entendre el Cricket!!!