Khan Gurú, un català viatjant

Avui res positiu a explicar... coses que arrossego a l'esquena de fa temps. Fent veure que no passa res... però des d'ahir a la tarda, una realitat de nou.

El real motiu pel qual vaig marxar a Austràlia. OBLIDAR! No per oblidar a ningú, com molta gent sempre ha pensat. Ningú es mereix tant d'esforç.

Vaig marxar per oblidar un entrebanc que em vaig trobar. El qual em va fer abandonar el meu lloc de treball "temporalment" i que després del meu "break" de 6 mesos... de voltar per Austràlia i novament a Girona, tot va retornar a la meva ment, com si de res m´hagués servit el viatge i no hagués marxat mai... i finalment no em va permetre tornar a treballar al mateix lloc i assumir la meva realitat.

Ja és tard per a dir que no vaig poder tornar. Un sòl motiu. Una gran mentida.

A l'abril farà 3 anys d'un fet. I encara estem igual. Bé igual no és la paraula. Estem pitjor... o estic pitjor.

Em trobo en una pel.licula que em supera. Allò de la realitat supera la ficció és cert... a vegades amb escreix.

Ara em trobo en una mena de pou. Explicant una situació irreal i futil que em treu la son i que em torna a matxacar l'estòmac.

... vaig encaminat al fracàs més estrepitós... societat, la que en un intent de protegir a l'indefens s'està cebant amb mi.

Estic creuant els dits... no me'n sé avenir, però espero i confio sortir-me'n d'alguna manera miraculosa i que la raó prevaleixi davant la mentida.

Sé que no saps de que parlo... però potser és millor no saber res.

Si mai tot s'arregla, escriuré llarg i estés sobre aquest tema. I obertament, com així ho he fet sempre amb els meus amics, escriuré per a deixar-ho enrera i per fi, oblidar.

Esperem algú m'escolti.

............................