Khan Gurú, un català viatjant

A punt de pujar a l'avió. Avui ha sigut un dia feliç i trist a l'hora. Tinc el cor a mil. Taquicardia.....potser m'estic fent gran.

El sol ha brillat tot el dia i des de les 7 del mati que m'he llevat, després de la darrera farra amb els meus amics italians i de passejar tot el matí amb la Agus, una amiga que vaig fer a Surfers Paradise.........finalment m'acomiado.

Tornaré a escriure, ho prometo. Miraré de seguir en la línia, bé les línies, suposo que el meu blog a vegades ha semblat escrit per mes d'una persona. Tots era jo, sóc bessons, nassos, que vols?

Un petó i gràcies per tot!

Ens veiem en res!

Tenia ganes d'escriure't el meu últim post des de Austràlia, tot i que encara tornaré a escriure des de Spain per a explicar la depressió post-part que em penso agafar. N'estic segur que tornar, literalment em sentarà com el cul!

Potser aquest post serà inclús el més llarg, agafa-t'ho amb calma que va per llarg! Però després de tant parlar, de dir tot lo meravellós que ha sigut i és Austràlia, tenia ganes de resumir-te a la meva manera, ja saps, tot el que aquí he gastat, conegut i per què no, explicar-te també quatre coses negatives o rares o simplement diferents al que coneixem o coneixes.......jo ara ja tinc una altra percepció de tot! 

6 mesos ens els que he visitat, per ordre:

preparat! 

AUSTRALIA: Sydney, Noosa Heads, Harvey Bay, Fraser Island, Brisbane i Gold Coast.

NEW ZEALAND: Auckland, Orewa, Whangaparaora, Waipu, Whegarei, Paihia, Kerikeri, Ninety mile Beach, Thames, Coromandel, Whitianga, Opoutere, Tearoha, Rotorua, Taupo, Turangi, National Park, Wangarei, Palmerston North, Wellington, Picton, Nelson, Motueka, Westport, Punakaiki, GreyMouth, Franz Josef Glacier, Fox Glacier, Haast, Wanaka, Queenstown, Te Anau, Fiorlands Doubtful Sounds, Catlins Forest, Dunedin, Otematata, Mount Cook, Lake Tekapo, Hammer Springs, Kaikoura i Christchurch.

AUSTRALIA: Sydney, Darwin, Kakadu National Park, Katherine Gorges, Outback Station, Alice Springs, Kings Canyon, Uluru, Coober Pedy, Rawnsley Park, Parachilna, Adelaide, Grampians, Great Ocean Road (12 apostles) i Melbourne.

TASMANIA: Hobart, M Field National Park, Lake St. Clair, Queenstown, Strahan, Tullan, Crade Mountain, Devonport, Laucenston, Bicheno, Wine Glass Bay i Port Arthur.

AUSTRALIA: Sydney.

FIJI: Nadi, South Sea Island, Waya Lailai, Sanaway Resort, Sunrise, Wanna Taki Cruise, Manta Ray i Nadi.

AUSTRALIA: Sydney, NewCasttle, Port Macquarie, Coffs Harbour, Byron Bay, Nimbin, Surfers Paradise, Brisbane, Noosa Heads, Bundaberg, Townsville, Cairns i Sydney.

 Molts llocs, no creus? A mi m'ho semblen ara que els estic repassant un per un i en tot cas........molts em queden molt lluny en el record. Com un somni. Molts d'aquests viatges, com saps, els he fet amb avió. Fins a 13 diferents avions he agafat en 6 mesos, però apart m'he fet com uns 15.000 km. en autobus (i són molts). Només pensa que Spain, des de Girona i en diagonal atravessant Madrid i anant a parar a la barbeta de Portugal són 1.500 km.

He volat en helicopter, en navegat en vaixell, en veler, en Ferry, tren, metro, en llanxa motora, en avioneta, he fet rafting, surfing, kayaking, literalment he volat sostingut per un cable a la meva esquena (idees de la Chio)........però si haig de dir una cosa. El BungiJumping (pots creure que no tinc nassos de recordar com es diu en català?). Bé, que no sé com es diu quan et penjen de les cames i saltes 170 metres al buit, però no està fet per mi. Diria que és la única cosa que no m'he atrevit a fer aquí. El tema de fer paracaigudisme no m'ha acovardit, simplement no m'he volgut gastar $500 per saltar!

He conegut gent que m'ha deixat marcat per a sempre més, però dir-te que mai més a la vida crec que arribi a conèixer tanta gent com aquí. Dir que realment, tot i que breus em vaig enamorar completament. El primer mes de la Pamela i 3 mesos després de la Tina. No m'entendras encara que t'ho expliqui..........però bé!

Gent de fins a 38 diferents païssos. Majoritariament europeus, però si tens paciència, te'ls redacto en un plis. Però dir-te que més o menys intensament, amb cadascún he tingut alguna cosa important. Difícil d'explicar i dir-te que ara son els meus amics és difícil d'explicar quan a vegades estas 10 anys amb algú a Girona i realment no el conèixes. Aquí sí! Tothom té un motiu per estar a Australia i ningú té por de ser els mateixos i mostrar-se tal que! Aquí van ser més que amics, no simplement coneguts.

Desde Japó, Korea, Brasil, Alemanya, Anglaterra, Slovakia, República Checa, Argentina, Colombia, Mèxic, Italia, Irlanda, Escòcia, Estats Units, Finlandia, Dinamarca, Suïssa, França, Taiwan, Xina, Rússia, Thailandia, Australia, New Zealand, Fiji, Noruega, India, Holanda, Canada, Gales, Spain, Austria, Israel, Bulgaria, Polònia, New Caledonia i Xile.

Molta i molta gent, gent amb els que revisant el meu mòbil australià (com el trobaré a faltar!), entre enviats i rebuts tinc uns 2.500 missatges. Mare de Deu, en 6 mesos! Darrerament he mirat d'estar més comunicat amb la gent a Spain però durant molt temps vaig estar immers únicament en la meva vida australiana. Anyoraré els txt in English!

Gastar diners, diriem que he gastat entre 3 i 4 millions de pessetes. Uns vint-i-pico mil euros i sense comptar que he pagat la hipòteca cada mes! Els calers invertits aquí son m'assembla, els calers millors gastats de la meva vida. No em requen gens!

 Apart del money.......que ja no ho és com a tal, he gastat com uns 8 pots de xampú i suavitzant i una cosa que m'he posat al cabell per a no semblar el rei León (cosa que encara no he aconseguit als matins quan em llevo), 4 pots de pasta de dents, 6 ampolles d'Horaldine (et vaig explicar que el jovent s'ho veu com a beguda alcohòlica ja que no tenen calers per anar als clubs?), 2 raspalls de dents, 6 gillettes (a vegades sí que m'he afaitat, potser més que a Girona!), 5 desodorants, 1 parells de sabates (completament destrossats!), dos parells de flip-flop (xancletes que estan a les últimes), uns pantalons que van morir a Fraser Island, un parell de barrets, 1 samarreta (passió sexual!), 2 carritos per a portar la meva motxilla (o et penses que durant 6 mesos l'he carregat a l'esquena?), 2 càmares de fotos (les dues espatllades!), 5 rellotges (finalment vaig comprar el cinquè), 4 ulleres de sòl, 8 DVD en fotos, que vol dir unes 15.000 fotografies (no les veuras totes, no pateixis per això. Son per a mi!), un mig porro que em vaig fumar a Fiji, l'única cosa que he fumat, tranqui!, i això sí, gairebé 6 mesos beguent alcohol cada dia. Potser m'he sentit intoxicat (com diuen aquí) 3 o 4 vegades, intoxicat al meu estil, ja saps, borratxo però controlant. Però sí que d'una manera o altra, diria que els dies sense beure alcohol han sigut potser 5 o 6. No més! Sona alarmant, ho sé, però aquí és dissabte nit cada dia.

Estic molt content d´haver vist tres musicals a Austràlia. Miss Saigon (passable), Company (em va agradar tot i haver-lo vist a Girona amb el mal lograt Carles Sabater) i Priscilla Queen of the Desert (un gay musical que em va encantar).

Després d'aquest enorme resum, espero encara estiguis aquí! dir......

Que saps que com he dit en posts anteriors a Australia he deixat moltes de les màscares que carregava durant tant de temps. I per què no, m'he tornat una mica més hippy (més a lo Chiqui, el meu germanet que ja té 30 anys, vaja tela!)), si en el meu cas, indica no dependre de robes, pentinats, barba......ja saps! M'he dutxat sempre i he mudat els calçotets........però no m'he preocupat de tantes coses com a Girona (qui s'enrecorda de les americanes?), però si haig de dir una parell de coses curioses que he denotat a Australia.

Si ets home, dir-t'he que en certs aspectes de la meva vida sexual he posat imaginació en més d'una ocasió. Coses que les dones tenen per après jo ho he posat en pràctica a Australia. Imaginació! Dir-t'he que per interés propi o pel que sigui que li vulguis dir, vaig provar de comprar algun magazine per a homes (adults) i que vols que et digui. La revista del club Super 3 té més morbo que els magazines aquí. Tot és light aquí. Inclús les revistes porno. Bé, no són porno, no saben el que és. Ni a les betzineres he vist pel.lis porno. Les típiques, ja saps, al costat de les cintes de radiocassette d'en Manolo Escobar i del Regathon. En porto una de mostra de regal per a un de vosaltres. Tranqui, no està usada (ja saps!). Però després de gastar mitja hora de la meva vida en un megastore i fullejar totes les revistes (unes 20), vaig comprar la més hot. Ja veuras.............fa riure! Però és una mena de regal per a un de vosaltres. Ja està atorgada! OK?

Dir que a Sydney, el 25 % de la població és homosexual. No es veu clarament. Però només fa falta parar atenció i veure'ls arreu. Completament integrats a la societat Australiana i actualment, barrejant-se entre australians, asiàtics i el que sigui que trobin. Però inclús diria que a vegades és maco de veure'ls vestidets semblants i sopant junts en un restaurant. Dir que vaig estar a 2 gay-clubs. Que van provar de ballar amb mi, sense samarreta, uns quants d'ells però suposo que en aquest tipus de situacions......no vaig ballar com acostumo i vaig fer el típic hetero-ball. Ja saps, un peu dreta, un peu esquerra i braços gairebé estàtics! Però va ser divertit i interessant a l'hora!

Si ets dona........para atenció, va per a tu (és més còmic que altra cosa).

 Moltes són les dones que durant aquests mesos he conegut aquí (ho sé, sempre dones.......). Sempre viatjant amb alguna amiga, amb el xicot o nou xicot que han fet aquí o soles, les valentes. Però sí que haig de donar-te un consell si penses venir una llarga temporada per aquí. Haig de dir que és collonut desprendre's de coses i hàbits anteriors. Inclús no portar el cabell perfectament pentinat. Inclús alguna samarreta amb alguna taca dona un punt de distinció aquí, inclús més amb un forat........però si us plau, fes-t'ho d'alguna manera per a cuidar un sòl aspecte. Depilat el bigoti si vens per aquí!!! Fa riure, ho sé.....i a mi m'ha fet somriure i riure molts cops aquí, però de veritat, no saps la de converses que hem tingut entre homes parlant del mustache!

Aquí, després de 5,6,8 mesos o inclús un any, no sé per quina raó, les dones, moltes d'elles han descuidat aquest punt. Ja no em fico amb cames o amb el que vulguis..........però el bigoti? De veritat, sé que és segurament masclista, social i el que vulguis, pero el fart de dones bigotudes (pero deu-ni do) ha sigut considerable....

 Al cap i a la fi, és més una conya que una altra cosa......i tothom més o menys se'n fa a la idea, inclús jo! i haig de dir que rastes tant en dones com homes i barbes llargues com aquí no els he vist en lloc. Jo inclús vaig estar un mes i mig sense afaitar-me. Al final semblava un indigent!........pero lo fort és que segurament les dones troben atractius als homes amb la barba...... Tot plegat, una conya, però és cert.

D'altres coses i com ja vaig dir.......els kilos! He estat uns dies amb les meves amigues brasilenyes, amb les que vaig estudiar fa 5 mesos. Totes i sense excepció, apart d'haver perdut aquell color que tenien en arribar, el moreno, totes han guanyat cap a deu kilos cadascuna! 10 kilos en quatre mesos és too much! Jo realment no sé com s'ho han fet...........però ho tenen tot repartit! I haig de dir que en arribar eren un bombonet...........ara són bombona i prou! No és tema només de dones. Tothom s'engreixa aquí, massa bona vida! Jo he disfrutat de la bona vida però el meu estòmag és molt més intel.ligent que jo. Només 3 cops he anat a un restaurant amb Junk food (menjar basura) i al dia següent el meu estòmag, en ple crit de guerra, m'ha fet seure durant hores i incomptables vegades al water. Així que definitivament, els MacDonalds, kebaks i varis........m'han dit adeu per a sempre! Espero que quan em vegis no em diguis que m'he engreixat! Et pelo!

Dir que al supermercat tot es lower fat, és a dir, light completament, coses com la llet (horrorosa), coca-cola, galletes, xocolota, bé, tot el que et puguis menjar es pot comprar in less fat! El govern està molt preocupat de l'alarmant nivell de colesterol i kilos en el juvent. Dir que inclús a la TV hi ha un programa anomenat THE BIGGEST LOSER a on gent de 30 endavant i completament obesos, 200 kilos, concursen per a veure qui és capaç de perdre més kilos. Una mena de Gran Hermano en gordo! Inclús hi ha el THE BIGGEST COUPLE LOSER (per a parelles obeses!). Tela marinera!

 Bé, d'altres coses que no et vaig dir es que aquí......a Australia, als peatons se'ls passen una mica pel forro (mira una de les darreres fotos que he penjat!) Haig de dir que moltíssims carrers són peatonals i pots estar caminant durant hores només atravessant algun que altre carrer amb cotxes, chapeau que diuen a París, però a la resta de carrers, dir que posen un pas de zebra al principi, un al mig i un al final i que el carrer fa 2 km de llarg......i clar, a la resta de llocs, tot i estar indicat per a peatons, al no haver-hi el pas de zebra, tu creus que algun cotxe ha parat alguna vegada per a deixar-me passar? res! Inclús la setmana passada, una noia tota emocianada, just acabada d'estudiar i llicenciar-se a Brisbane, anava tota contenta amb les amigues amb el diploma a la mà, va atravessar el carrer, no de zebra.........i un bus...........imagina't! Morta a l'acte!

Tot són coses bones, però d'altres .........ja saps, a tenir en compte, potser diferents o per un cop pitjors que a Spain!

Dir que a dia d'avui i de fa mesos, el meu anglès és més que fluid. Parlo amb la mateixa soltura que m'expresso en català i tot i que sempre estic aprenent noves paraules i maneres diferents de dir les coses parlo més que bé........però sí que et dic una cosa. 6 mesos després d'estar aquí i encara gairebé no pillo el que diuen els australians. Entenc a tot deu. Anglesos, americans, d'on siguin però molts australians no parlen anglès, sino que parlen OZI. Els típics australians, els de pura zepa son impossibles d'entendre, parlen un anglès, com et diria, com un de Cadís parlant espanyol!

 Encara em vaig sorprendre la setmana passada mantinguent una conversa amb un d'ells, però ningú dels que aquí han estudiat o aprés anglès, ningú els entén!

Dissabte passat amb l'OZ vaig estar fent de traductor per a una Koreana i una noieta de 18 anyets de Bèlgica. Ell els preguntava a elles i elles em miraven a mi! Realment còmic. Aquí a Austràlia he fet més d'una vegada de traductor entre els que parlen i els que estudien anglès, diguem que jo els entenia als dos. Però feliçment haig de dir que ningú aquí m'ha dit mai que tinguès cap mena d'Spanish accent. Simplement anglès. Més d'un cop m'han preguntat si era d'algun país de parla anglesa! N'estic molt orgullós!

 Del que sí que no m'he pogut desprendre és del meu look! Moltes vegades, per la pinta, m'han preguntat si era italià. Vafanculo! 

Dissabte passat un OZ em va dir literalment (tot i indicar-me primer que no era gay) que li agradava el meu staff (els meus complements o equipament), que entre la barbeta, les ulleres i el cabell tenia un look de model. Sona conyón però aquí m'ho han preguntat més d'un cop si era actor o model. Encara m'hi repensaré! 

Quan la gent comença amb aquestes històries sempre han acabat preguntant-me si sabia qui era l'Orlando Bloom! Bé, aparquem aquest tema! Ah! m'oblidava! ahir, fullejant un parell de revistes, Australianes però per a la gent que viatja, em vaig quedar sol somriguent.......han posat les fotos que ens van fer a Alice Springs a totes les revistes. En tenia un parell a la maleta i avui repassant-les, estic a totes les revistes........és la pera!

 Well, conyes i parides apart, cosa molt rara que he vist i que de veritat tenia molt pendent de dir-t'he i que en més d'una ocasió m'han fet allunyar 25 metres ha sigut la de vegades que he vist camions, cotxes i inclús l'autobus en que jo viatjava des de Darwin fins a Melbourne posant betzina a les petrol station sense parar el motor. No sé en que pensen aquests OZ, però jo diria que és extremadament perillós. Suposo que no tenen por a sortir volant, però posar betzina en un bus, el motor funcionant i 20 persones al damunt no és el meu way.

Ja sé que despres de 6 mesos semblo una metralleta! I de veritat, segueixo enamoradíssim d'Australia i Sydney.....que dir-te, he malgastat certs calers que segurament podria haver estalviat o gastat en d'altres coses tornant cada vegada a Sydney. Dies i dies que he gastat passant un i un altre cop per arreu. L'Opera House és, no sé com explicar-te, en el meu cas, com veure la Catedral de Girona. Un monument, preciós, però al qual els meus ulls ja s'han acostumat a veure.

Ja per acabar, tot i com t'he dit, prometro escriure des de Spain, dir que després del meu pas per aquí, crec que Austràlia m'ha canviat la vida i per bé. Que després d'això tinc ganes de fer coses, moltes coses, viatjar, estalviar per a tornar a gastar. Anar i conèixer Sud-America, Africa, Estats Units, Àsia i no oblidar Europa que encara no me la conec tota.

No tinc clar que m'espera a Girona!

Però em queden moltes coses per fer. Matricular-me novament a la universitat per a estudiar psicologia i Arquitectura superior. Suposo que lo dels masters ja se m'ha acabat. Tranqui, Trumfu, no més títols a la paret. Seguiré estudiant idiomes. Matxacar del tot l'anglès, seguir amb el francés i mirar d'aprofundir amb l'italià que he estat estudiant a Australia.

Suposo que em tocarà comprar-me un cotxe un dia d'aquests. Potser ja em tocaria! Que tinc 34 anys!

M'assembla que aparcaré la televisió per un llarg temps. Aquí en 6 mesos no l'he mirat per a res. Algun que altre DVD i acabar de mirar LOST (algú sap exactament que passarà?).

Suposo que el resum és per a dir que tinc clares moltes coses a la vida, i més ara, que sé que no vull i ja és molt important. Que tinc clar que moltes coses que feia no les vull tornar a fer, i suposo que seras tu qui m'ajudarà encara més a millorar en aquest sentit.

Que vull aparcar definitivament certs sentiments i algun dia, no ara, tornar a arrancar amb algú, caminant plegats. Però no encara!

Que si tot s'em torça a Girona, agafaré els trastos i plegaré veles i ara mateix, no em fa por anar a viure a on sigui. On sigui vol dir des de Barcelona, fins a........no sé.........lluny!

 Que si mai temps res a descobrir, Austràlia és el teu lloc. No et preocupis de voler fer el mateix que jo, ni de tenir pressa per a reparar res, si tens res a reparar, simplement venir aquí et farà oblidar res que ara t'atormenti. Aquí seras feliç. Tothom n'és. Però això sí, vine per què estas bé amb tu mateix/a. Tot aquí és més intens. I lo bó, serà millor, però lo dolent........no ho sé! Tothom que vé aquí viu la seva pròpia aventura i és una experiència diferent i igual per a tots a l'hora.

Tothom que aquí he conegut ha tingut un què per explicar. Un ex-xicot, ex-jefe, alguna cosa per oblidar..........i t'asseguro que aquí l'han oblidar!

Espero que siguis molt feliç a la teva vida!

Des de Sydney..........estimo Sydney..........des de aquí, adéu i gràcies.

Suposo que no t'he dit suficients vegades gràcies per haver-me seguit i ni que sigui a distància, haver viscut una mica les meves aventures!

Petons mil

Amb aquest encapçalament qualsevol es pensa que estic per tirar. Tot al contrari......però el meu OZ time està expirant per moments i coses que tenia més que oblidades, superades o simplement aparcades estan vinguent novament a la meva ment.

 Australia definitivament m'ha canviat. No en tinc ni idea en quina escala, ni realment en quins valors, pero m'ha acostat més cap a mi. No vaig venir a buscar res, ni simplement a provar de trobar-me com molta de la gent que esta viatjant. Simplement, per un cúmul de coses, que els pocs que realment em coneixen, saben, per què vaig decidir abandonar la meva vida anterior, tot el que tenia i plantar-me a aquí.

 La veritat és que no sé com és ni com ha passat, pero m'he acostat més a un Xevi que creia que coneixia perfectament. No m'he sorprès fent coses inexplicables ni increïbles ni res que mai hagués fet abans, però simplement m'he deixat portar per la corrent. La ona que tot i que grossa no se m'ha empassat i d'una punta a una altra, sempre amb nous amics, però sempre jo, de dreta a esquerra, ara amb avió, ara sense sabates, ara en bicicleta, m'ha portat per indrets australians i interiors (meus) que realment no coneixia o tenia aparcats.

 El tema d'aparcar coses és realment perillós. Tot i haver desconnectat de tot el que tenia des del primer segon que vaig aterrar. Em trobo, a 10 dies de tornar a Girona amb que tot m'està vinguent de nou. Temes com la feina que vaig deixar, els records, la meva vida alla, tot ara és una pilota super grossa que m'està portant a somiar-hi cada nit.

 Certs coses, realment personals, que durant la meva estada a Australia han sigut simplement un record va del que va poder ser i es va quedar en el camí, ara em tornen a venir com si fossin completament recents. Suposo que sóc dels que s'enfronten a les coses de cares (no sempre, ho reconec).....però sense pors a priori i sempre protegint-me i protegint el meu cor...........que al cap i a la fi, m'assembla que és el muscle més sensible i el que més descuidem moltes vegades. Coses com ex-dones, ex-amors, com li vulguis dir, en el meu cas, tot i provar sempre de fer un borrón y cuenta nueva, al cap i a la fí, han sigut una mena, com li he dit jo sempre, un trepitjar merda i anar arrosegant l'olor durant tot el camí.

 Suposo que al final, amb el temps, i això ho tinc clar, tot es supera. Tot, no ho dubtis ni per un segon. Però tinc clar també que tot requereix el seu temps, a vegades mesos i a vegades anys. Jo vista l'experiència fins ara i el camí que porto recorregut, sóc dels que necessiten anys per a recuperar l'alè i tornar a arrencar amb les forces al 100 %. En el meu cas, i amb la trempera que sempre m'ha carateritzat.......necessito el 250 % per a fer tot el que vull a la vida.

 En resum, no vaig venir a tapar forats. Simplement a desconnectar i ho vaig aconseguir en minuts, però ara, tot el que tenia en repós, torna. Vull dir amb això, que sigui el que sigui que tinguis en negatiu o per arreglar o recuperar a la vida, fes-ho amb empenta i no miris de girar la cara a l'altre costat i fer veure que res no passa. És un bon mètode a vegades i com jo he dit sempre, no val la pena a atormentar-se en res. Coses bones, repetir, coses dolentes, oblidar!

 El meu temps a Austràlia és i a sigut fins ara meravellós. Dir que la única cosa en 6 mesos que em va fer trist va ser la idea d'haver de tornar i no poder canviar el meu bitllet i com tenia planejat anar-me'n a Thailand per una setmana i després a London amb la Tina. Em queda aparcat, pero tinc clar que no trigaré a marxar a Anglaterra.

 La feina, doncs no sé.........estic no en asques, pero haig de parlar amb el que va ser i és el gerent de la meva empresa i parlar, parlar molt crec. Ara, no sóc el que era, i com he comentat a algú, els meus bioritmes han canviat o s'han desaccelerat. Estic molt relaxat, tot i les mil coses que faig cada dia, pero no estic al nivell de tornar a tenir o a lluitar a la feina anterior. Estúpides lluites de poder, d'egocentrismes, de protegir la propietat (o el departament) com un lleó. Simplement per a ser mes que els altres........ara em queden molt i molt lluny. Son coses que vaig fer durant 8 anys allà. Ara, si ells volen seguir amb la mateixa vida, a mi ja m'està bé, però no per a fer-ho jo! No més!

 Tinc projectes a muntar alguna cosa important amb el meu ex-gerent. Pero en cas contrari. Marxaré. No sé a on, potser només canviaré de ciutat, potser només canviare la feina, potser........no sé..........però no estic preparat, disposat i no em surt dels nassos de tornar a batallar amb segons qui. Ho dic ara obertament a risc de perdre la poca cosa que encara tinc amb ell. La meva paraula. La que vaig donar-li i la que sempre he acomplert. Pero, en moltes coses em sento alliberat i coses tant simples com tornar a Girona i anar a fer un caf'é...ja m'estan atabalant i treguent de puesto. No em sé veure a Girona.

Moltes coses m'han deixat marcat a Australia, inclús amb el tattoo que finalment em vaig decidir a fer. Des del primer dia que vaig aterrar.......que hi vaig estar donant voltes. Ara ningú no pot dir que no vaig estar a Australia.

 Definitivament tinc plantejat d'estudiar psicologia. M'assembla que el meu camí, tot i que rematadament vull estudiar la Superior d'Arquitectura, però per culpa o honrosament, gràcies a la Sara.......la psicologia m'interessa de totes totes.

 No sé com evadir-me de mi mateix i tornar a Girona sense ser jo, sense destorbar ni molestar a ningu, però a la meva. Suposo que com sempre, a la meva..........

 Encara em queden explicar moltes coses............no et deixaré tirat!

Sigui com sigui el dia 26 a les 10:30 del mati estare al Prat a la terminal B........potser amb mala cara, potser riguent...............

 No em vaig avancar als aconteixements, tot, com dic sempre, s'ha de viure en propia pell. I jo, tot i aterradament "jinyat" m'enfrontaré amb el que m'espera. Tot bó, espero! Sino...........I'll fly again!

Petons mils!

Buffffffffff, moltes coses han passat des del darrer post! Deixa'm fer memòria (i de pas repassar el darrer taladru!!).

Després de passar uns dies de fred, pluja i vent a Sydney i d'anar a la policia 3 cops en dia (no et posis nervi que encara no he matat a ningú!). El tema és que aprofitant que estava a Sydney, vaig quedar amb molts dels amics que havia fet quan hi vaig viure al gener/febrer (nassos que queda lluny), però haig de dir que tot i el llarg temps (5 mesos) tenia una sensació de familiaritat. Feia temps no la sentia, el feeling que tens quan saps que realment coneixes la ciutat o a algú. Suposo que serà el mateix que quan torni a Girona i m'adoni de que realment res no ha canviat........potser només jo, potser ni jo tampoc, no ho sé! Però tinc clar que serà un shock per a mi tornar a la crua realitat del món que m'espera.

Però bé, apart dels vells (joves) amics, també vaig aprofitar per a veure'm amb en Denis, el meu amic Canadenc que està "malgastant" la seva vida i els seus calers, viatjant arreu del món durant 4 anys. Sigui pobre diable, 4 anys!!! qui els pilles!

 Té la meva edat (28 a Australia, 34 a casa) i és Arquitecte, gairebé com jo........estic a les portes, per cert, m'estic pre-matriculant (gràcies pardix)per a deixar de ser un arquiTONTO Tècnic i passar a ser un complet TONTO, però dels SUPERIORS (que fas que no estudies res?).

 Total que vam passar un parell de dies de caminates sota la pluja, compartint cerveses i pizzes i en una de les nits, va perdre (ell) la cartera, amb el passaport, 500 dollars i totes les vises. Així que per una nit, vam anar a dormir d'hora amb el xasco de la pèrdua.

 Al dia següent al matí, i després de passar la nit recorreguent els carrers i bars mirant de trobar la cartera, la policia va trucar al seu Backpacker diguent que havien trobat el seu passaport i que es passés a recollir-la. Així ho va fer.........i res, la policia no en tenia ni fava ni constancia de qui havia trucat i menys de la seva cartera. Així que el van fer anar un segon cop, amb tota la troca, va haver de canviar el bitllet per a tornar a Noosa (a on ens vam conèixer a l'escola) per tornar a la tarda. Per segon cop a la policia, res de res, pèrdua de temps. Ens van fer anar un tercer cop i definitivament ens van dir que no sabien res de la seva cartera. Així que amb preses vam agafar el tren i ell cap a l'aeroport i jo a casa a reposar de la caminata. Per cert, em van donar les noves ulleres el mateix dia a Sydney! Good looking que diuen aquí.

Així que un cop a casa i a les 8 del vespre quan en Denis, suposadament ja era volant, em va trucar i em va dir, vols saber que? el meu vol no era a les 8, sino a les 18. Doncs novament a Sydney, vam anar a sopar i a celebrar la seva desgràcia i el seu mal kharma, el qual el vaig recomanar que canvies de companyia de Kharma, ja que la seva no tenia cobertura a Australia (broma de l'autor!), però que realment el tenia ben abandonat. Ni àngel de la guarda ni ninyo que valga! l'abuela no me come y la casa sin barrer!

Així que ens vam anar a beure (no sé quantes) cerveses i així vam passar la nit, fins al matí a on havia d'agafar un nou vol, ara sí, a l'hora ben apuntada a l'agenda. En tornar al seu Backpacker, la cobertura del Kharma es va posar a tope i per no sé quin motiu se li va acudir preguntar a la recepció qui havia rebut la trucada de la policia en respecte a la seva cartera, i una noieta li va dir, jo! i tinc la teva cartera, la policia la va dur fa 1 dia. I no t'ho creuras, pero hi havia tot, Visa, Passaport i els 500 dol.lars. Kharmafone és la teva companyia!

 Anècdotes apart, amb ell a Sydney vaig aprofitar per a gastar-me part dels calers que em quedaven en tickets per anar a veure un parell de musicals a Sydney (Company d'Stephen Sondheim (el de West Side Story) que per cert, ja vaig veure a Girona farà uns anyets i el prota era en Carles Sabater) i Priscilla, Queen of the desert. Una mena de musical a lo drag-queen (vas veure la pel.licula?). Finalment, amb les restes dels calers em vaig comprar un bitllet d'anada i tornada a Fiji............ Sí, ho sento, he passat 2 setmanes del meu temps de vacances a les meravelloses illes Fiji. Ja hi has estat?

Per les fotos pots comprovar els colors del cel i del mar (òstia semblo en Saïd (Carlos Gramaje) a Mar i Cel......el mar és un desert d'onades, no hi ha camins ni té senyals......) i la cara de felicitat meva i sobretot dels meravellosos Fijians que m'han deixat ben enamorat del seu talant i saber fer. Pobres de butxaca, completament millionaris de cor. La gent més amicable, generosa i feliç que mai he conegut i crec que no coneixeré, potser a la par amb els africans que tant estima en Chiqui (el meu brother, el de sang......).

 Son gent, pobre gent, però rica gent, gent que treballen per a ells mateixos, que han construit un resort, tots diferents, tots amb encant a la seva illa i que administren com millor saben. A vegades amb més i d'altres amb menys recursos però sempre amb un sonriure. Dir que vaig pagar 4 euros per un massatge d'una hora........és un escandol. Però no per a ells. Suposo que viuen dels diners que fan però no tenen cap intenció de ser els més rics del cementiri. M'entens?

Vaig conèixer a una noieta (31, aquí noieta granada) de Switzerland i vam començar a parlar que si els suïssos i que "si la mare que els va parir", digue'm que en vaig conèixer molts a Noosa.....i parlant, parlant em diu, a jo vaig viure a Noosa. I jo dic, òstia jo també. Resulta que li començo a parlar d'una amiga meva que vaig conèixer allà i li dic que me la vaig trobant arreu per on viatjo.............i em diu, ETS TU? Per a flipe de tots dos, resulta que la Regula és la seva millor amiga i que van estar visquent juntes a Noosa. El món és un panyuel. A la Regula me la vaig anar trobant a Noosa, Brisbane i lo més fort, en mig del desert a Uluru. Tots dos vam flipar una mica! Coses d'Australia.

Bé, després de pagar coctails a tort i dret, de convidar a més d'una amiga a beure, de comprar regalets i malgastar els calers..........vaig acabar gastant 200 euros en 15 dies a Fiji. Creus que a Girona és el mateix? Ho dubto!

De tornada a la gèlida Sydney (fa fred), he estat un parell de dies a Ca l'Stefano. El meu inseparable i ara estomacat amic.

Ahir diumenge vam anar a sopar plegats amb en Simone (un altre italianet) i l'Stefano. Vam beure com 4 ampolles de vi i varies (moltes) cerveses......i a les 3, quan ja els tenia ben saturats d'alcohol (jo encara sé a on tinc el límit.....la majoria de les vegades i vaig parar abans que ells), vam decidir anar a dormir, estavem només a una cantonada de casa.

Vam topar amb uns 20 japoneses que venien, suposo igual de carregats que els meus amics italians..........no sé ni com ni per què però en segons em vaig veure en el bell mig d'una baralla de gallets. Europa contra Japó. Tot i provar per tots els mitjans, cridant i diguent que no volia lluitar i no picar a ningú.......tot i dir mil cops que no volia barallar amb ningú, em vaig trobar treient a braços a japonesos del damunt de l'Stefano, el qual estava rebent de valent a terra. Apartant-los com vaig poder em vaig trobar de cop a terra, amb 2 japonesos damunt meu. Me'ls vaig treure del damunt (ara ja saben volar.......a empentes) i rapidament em vaig aixecar. No volia ser un sac i tot i anar de nou de dret cap a l'Stefano per a dur-me'l lluny d'allà, vaig acabar rebent a la cara. Bé, a la mandibula.........avui em costava menjar, però estic bé. Cap morat ni cap senyal visible de les òsties. Bé, jo estic bé. L'Stefano està per a tirar, gairebé com en Simone, però definitivament l'Stef es va dur la pitjor part.

Vaig dur-los a casa a braços, plens de sang, tots tres, jo amb la seva sang a la roba i ells, obviament..........amb cara, mans i ulls ensagnats. Algú, no sé qui ens va donar una ampolla d'aigua i com podia la feia beure a l'Stefano.

 Tot va passar molt rapid i sense cap més explicació que la de l'alcohol. La culpa no la van tenir ni els gallets japonesos ni els gallets italians............només la va tenir l'alcohol i aquest estúpid sentit d'orgull "maxito" que tenim els homes.

Els vaig posar a tots dos al lavabo a casa..........i vinga a vomitar. 

Aquest matí, l'Stefano tenia la cara, bé, l'ull completament ennegrit i butarut. Has vist Rocky V?

Jo a Fiji, després de fer una immersió de 23 metres, el meu rellotge (el segon a Australia) amb les profunditats.......... va dir adeu.

Doncs ahir matí, a Sydney en vaig anar a comprar el tercer. Vols saber que vaig perdre a la baralla?

Aquest matí, mentre anava a comprar els medicaments per a l'Stefano.......n'he comprat el 4art. Espero sigui l'ultim!

Ara, estic de camí novament cap a Cairns (amunt a la dreta, que sempre et fots un lio). Estic d'Stop a Newcasttle (m'encanta aquesta ciutat) ..........i reposant de les nits a Sydney i de l'alcohol.......

Encara no tinc cap ganes de tornar a Girona, no tinc cap motiu per fer-ho, bé, potser un...........

...........................................................................tu.

Petons i si tens sort em veuras aquest mes...............si jo tinc sort..............encara hauras d'esperar!

Ja sabras de mi........................i ja saps a on sóc pel que vulguis menester!