Khan Gurú, un català viatjant

Tancat per Vacances............Estic a Fiji!

La propera setmana penjo noves fotos i taladro again, ho prometo!!!

Pero estic collonut!!!! i com diuen per aqui, mes Orlando que mai!

Ja veuras!

La pasta vola, gairebe més que els avions (acabo de posar el primer accent en mesos!).

M'acabo de gastar "certs" calers per a malgastar el meu temps a Fiji! Ja ho sé, (un altre), sempre hi has volgut anar i com jo, no en tens ni idea (si en tenies, perdó, sóc un garrul.lo!!!) d'on nassos para! Resulta que esta a 4 hores i mitja from Sydney........so, alla passare les dues properes setmanes en un veler (so cheap) i clar, fent de submarinero (paraula inventada l'any passat quan vaig aprendre a nedar sota aigua), prenent el sol (que ja em fa falta) i reposant de tant viatge.

Al meu ultim post des de Australia, provare de comptar quants vols he agafat a Australia, quants pots de pasta de dents he buidat,.....i infinites coses que he gastat aqui i que normalment no pares atencio......provare de fer un recompte d'stocks............., pero al final, tinc clar que necessitaré un repos de les vacances, vacances de les vacances. Se que sona a estupid i sé que estic disfrutant de les vacances de la meva vida (espero agafar-me un altre temps sabatic més endavant! pero no ho digueu al meu jefe!....) pero no tinc la real sensació d'estar visquent unes vacances, sinó un altre estil de vida. Vida sense treballar i sense cap mena de mal de caps......Potser el primer mes en vaig tenir la sensació...donat de l'stress final al meu treball, pero ara......no recordo que feia a Girona......així que no tinc res de que desconnectar... simplement disfruto la vida!

Bé, suposo que els diners, menguant com van, arribaran just per a tornar a Spain, tot i que penso fer alguna parada tecnica a London per a millorar la meva llengua i aprenentatge en d'altres materies que aqui he anat desenvolupant (brut!). El tema es que sigui com sigui, passare una setmana (de gratis) a London i de pas, com sempre (m'aburro!), aprofitaré per a mirar un parell de musicals. Ja has vist Wicked? Ni idea no? Idina Menzel, I love U!

http://www.wickedthemusical.co.uk/sightssounds.php

Total, que els calers, no son el que eren, i tot i seguir-te agraint-te la meva estada gracies a tu i al paro que irremediablement estic cobrant .....no dona per a molt més, si vols fer comptes de venir aqui, jo vaig a promig de 2000 euros per mes! aixi que compta!

Al tema, si has vist les darreres fotografies i després del llarg viatge a traves d'Australia (desde Darwin fins a Melbourne), vaig agafar un nou avió. Aquest cop fins a l'illa de Tasmania. Més gran del que pensava.

Nou viatge enrolat en un bus........aquest cop amb majoria d'homes.

Com sempre que em queixo de l'Spanish people, també haig de dir que majoritariament, aqui, a Australia, el que hi ha son dones viatjant. A promig i basat en la meva vaga experiencia, haig de dir que de cada 20 persones, aproximadament, 15 son dones i 5 homes. El tema és que elles viatgen la majoria sempre acompanyades d'altres amigues...........o dels xicots (oh, my God! i jo vaig pensar al principi a venir tambe acompanyat. No sé en que pensava!). Com sempre et dic, primer tingués el que s'ha de tenir per a penjar els trastos, després compra el bitllet i si ets valent-dels valents, vine sol.

"A lo que ibamos". Per cert, he provat de parlar Spanish i no m'en surto. Només faig que cagar-la posant paraules en anglés. Espero no haver-me agilipollat del tot i després dels primers dies de shock a la meva tornada, poder parlar catala com abans de venir. Aquí vaig tenir un dia frustrant tractant de dir "es" atones, obertes o tancades, whatever i de veritat, feia pena!

Bé, a Tasmania, fotia un fred de tres parells de nassos! Ni dir que el pijama mai ha format part del meu vestuari (algú pot atestimoniar-ho! Visca les platges nudistes!), i aquí, com a Catalonia, com a molt, per pudor o respecte als altres (tampoc tant, ni de l'un ni l'altre) com a molt he dormit amb els calçotets. Pero a Tasmania, dormia amb dues samarretes i mitjons (si us plau, no m'ho tinguis en compte........no ho tornaré a fer!). Pero feia realment fred!

La calefacció a tot drap (i sense guret, que diu en Trumfu!), pero aquí és un altre món, potser feia més fred que a New Zealand.

Per dir que nevaba! Així que novament, gorro, guants i no vaig poder més i em vaig comprar una bufanda.

Ni dir que en 5 mesos no he agafat ni un refredat, i que les meves famoses aftes (yagues) a la boca han desaparegut per a sempre més o fins que torni a Girona. La cosa de les aftes potser venia pels mals d'estomag (propers a la ulcera) per la feina.......i el fastic de vida estressant que ens creiem i vivim a Girona, ja saps, pero aqui, nanai!!!

Pero amb la fred, vaig començar a sentir un mal d'ossos i de cap i el conseqüent estosec.......així, que em vaig agenciar la bufanda (scarf) i durant les meves escales (famoses aquí) a la montanya, em vaig veure engalanat com un barrufet!

Tot i la cara de felicitat, per dins............els mugrons.........bé que vols que t'expliqui! Durs com un roc! :)

 L'illa va ser una meva de New Zealand en petit. Muntanyes, llacs.....una copia pero amb una altre mena d'encant.

Vaig tornar a oblidar d'on venia i vaig començar el nou viatge obert a qualsevol cosa. Japan, Brazil, Argentina, NY, UK, Germany, China i Holland van ser els meus companys de viatge! 

En una setmana, i més als primers dies costa de intimar amb la gent, pero en grups reduïts, com aquest va ser facil.

Sempre hi ha el serio del grup, l'organitzador, l'espavilat,.......i el payaso. A mi sempre em toca l'últim paper, pero ja saps............vergonya el que és vergonya,...........encara no me l'han diagnosticat!

L'únic punt va ser que per primer cop en 5 mesos, l'alcohol no va gairebé existir en aquest viatge i quan vaig dir de compartir gastos en la compra de vi.....la gent em va mirar com una mena d'alcoholic..........pero ja saps, al final,........algú sempre s'hi apunta! Brazil, Brazil, Brazil!

 Pero bé, farra el que és farra, no en vaig trobar........així que després de gaudir del paisatge, dels cangurs i de la fred, em trobo novament a Sydney.

 M'estic a casa de l'Stefano, una mena de picadero a la italiana! En els 3 dies que porto alla, he vist més gent desconeguda que coneguda passant per les habitacions!! Aquests italians van molt cremats. Tots tenen més o menys una mena de novieta fixa a Australia, alguna asiatica, alemanya o OZ, pero no diuen que no a un carmel...........son europeus, que hi farem! Taki-taki que diu l'Stefano!

 Sydney esta diferent. Plou, plou gairebé tot el dia, cosa que em deixa amb poques ganes, la veritat, de perdre'm pels carrers.

Ahir em vaig comprar un paraigues, i en un cop de vent a l'Opera House.........encara l'estan buscant. Les varilles van quedar com per a fer una escultura.

La cosa bona ha sigut retrobar als vells amics, els que vaig coneixer completament morenos i broncejats i que amb aquest record em vaig quedar i vistos novament, semblen sortits d'una pel.licula de por. Sobretot les brasilenyes, pobretes, sense el sol, .................semblen "europees".

Per la resta, tot correcte.

Em vaig personar a l'escola a on vaig estudiar i tot continua igual, més japos i les meves estimades secretaries que es van quedar molt sorpreses de veure'ns novament a l'Stefano i a mi.

La cosa........em van buscar una copia del DVD promocional de l'escola a les 3 ciutats a on vaig estudiar.

Un dia te'l posare, of course no pateixis, és com una mena de recordatori de la meva vida a Australia. Estic a arreu en el DVD, ara al bus, ara a classe, ara caminant, i lo més bó. Em van gravar xerrant............. i m'han posat parlant de l'escola i de la meva residencia com si fos un expert!

Ja sé que entre les fotos del backpacker, el premi i el Dvd sembla una mena d'egocentrisme buscat a Australia, sé que ho sembla (ja em coneixes)........pero t'asseguro que tot ha sigut completament fortuït i tremendament gratificant alhora. Tot i la grandaria d'Australia i l'anonimitat que aqui el pais et confereig....em gratifica el fet, d'haver deixat alguna mena de rastre rera el meu pas aquí.

Segueixo sent res aquí. No carreres, no masters, no res, només jo.......jo i prou. Que ja és molt!

La meva aventura esta a les acavalles i tot i tenir unes ganes deplorables de tornar (com tothom aquí), em tocara madurar novament, i tornar!

Encara mirarem de fer alguna destrossa més!

Petons