Khan Gurú, un català viatjant

Com tot el que comença.....la meva aventura a New Zealand està expirant per hores!

El dia 1 de Maig (fas festa?) torno a Australia, via Sydney i cap a Darwin. La veritat, m'haig de començar a posar les pil.les amb el tema baixada des del nord fins al sud d'Austràlia.

No tinc massa (per no dir res) planejat el meu viatge i més a l'aventura no puc anar!

Aquí, la veritat, no he decidit massa res..simplement, tot m'està bé, no és un "tant se m'en carda", però de veritat, tant i tant lluny de casa, cada cop més, amb tants kilometres per a recòrrer i tantes i tantes ciutats per a veure, aturar-se 3 hores o 2 dies en una ciutat no ha sigut cosa que m'hagi preocupat en excés!

La Chio ha portat la ruta al cap, mesos abans d'arribar aquí, i preparada amb el Lonely planet (t'has plantejat mai el nom lonely planet? planeta solitari!..., ja en parlarem un altre dia, com diu en Buenafuente!), tot de senyals al mapa amb llocs que ha llegit o que simplement els seus amics ja li havien recomenat.....davant de la previsió del seu viatge m'he deixat portar.

Aquell Xevi que deia: jo vaig a l'Atico (la disco) i el que no vulgui, que no vingui.......aqui, queda molt lluny o molt petit!

En resum, quiets i sense fer no ens hem estat ni un sòl dia. Suposo que has vist les fotografies volant. Va ser de les coses més relaxants que he fet a la meva vida (Papi, ets un brut.....en què pensaves?). No sé perquè abans no ho havia fet, però aquí, rafting, kayaking, canoes (és lo mateix, però a la catalufa!), nedar amb dofins (ja veuras les fotos), ah!!! i volar. Volar amb avioneta (més soroll que la Vespa d'en Chiqui) i aterrar al bell mig d'una muntanya nevada. En mig del no res. Disfrute (dels cars) però disfrute absolut al cap i a la fí!

Voliem fer-ho amb helicòpter, però ens va semblar més emociant amb l'avioneta.

Haig de dir que ara som tres. Els darrers quatre dies els hem passat la Chio, jo (obviously) i la Montse. Una joveneta de 23 anyets, perdo en farà 24 en dies de Les Oleses del Bages, o de les Verges del Ripolles, o de les "algo d'algo" que viu a Sydney.

Aixi que ja ens veus, o ja em veus, dormint amb les parentes (sobretot respecte)........snif, snif! NO COMMENT!!

Bé, el tema de l'avioneta va ser de pel.licula. Ja penjaré alguna que altra foto! em sentia un dels supervivents de VIVEN. En aterrar a la neu, en mig del no res, a no sé quants metres d'alçada i sense res més que nosaltres mateixos, en vaig imaginar per un moment que hagués de passar temps llarg allà, desconnectat del món. Clar, per segons ja em veia replobant la muntanya amb les dones que volaven amb mi, pero apart de la Chio i la Montse, la mitja de la resta no baixava dels 70 anys!

Ja em veus, agafant la maneta de les dues iaies que tenia al costat, cada cop que l'avioneta (el que et deia, com una Vespa amb ales) es sacsejava amb el vent. So kind, com diuen aquí!

La veritat és què l'aventura resulta molt més divertida entre 3. A la Chio, realment no la coneixia de res (ella tampoc a mi) i aventurar-nos a venir junts era tot un paradigme de les relacions. Podia haver resultat una bomba i ha acabat quallant per dies. Tot i alguns entrebancs i algún que altre malentes que per la seva part la van fer (a vegades) veure'm amb uns ulls d'ira que no eren i no tenien raó de ser, i després de la bulla, venia l'explicació (en anglès, prova de tenir una bronca en anglès!!!) i les conseqüents abraçades i I'm so sorry for this!, però bé, ha resultat ser una bona companya de viatge.

Després de la primera setmana de viatjar plegats em va dir que abans de viatjar junts, just conèixen's, es va quedar amb la idea de que era un "xulu piscines", literalment! però que dia rera dia, va anar canviant de parer!

Digue'm que ja estic acostumat a que em diguin lo primer i després que em diguin lo segon........a veure si algun dia, algú obvia lo primer!

Amb la Montse ha arribat savia nova i les aventures i històries han adquirit un caràcter més jovial.

Ara mateix tinc el cos un pel arrugat!

Venim de passar 2 hores en unes piscines termals a l'aire lliure! pero 41 graus a l'aire lliure, segueixen sent molts graus!

Avui voliem fer puenting (Bungy Jumping) però el temps no acompanyava i em quedar saltar en paracaigudes i aixi m'assembla que haure realitzat totes les activitats imaginables a New Zealand (apart del trio....).

Pero dia rera dia em veig fent alguna cosa diferent, que sé del cert que podria fer a Girona i que aquí, a cada moment és una nova experiència a fer.

Per cert, no t'havia ni dit la d'animals estranys (apart dels Neozelandesos) que corren per aquí. Ni dir que veure a un Kiwi és impossible. Estan semi-extinguits, però de conills, gats, ocells, puercoespins (no sé com es diuen en catalufo) xafats a la carretera, els que vulguis. Nosaltres vam contribuir al seu extermini, xafant-ne un (no vaig ser jo!).

I el més impressionant. Els lleons marins, uns animalots com de 2,5 metres de llarg i amb una mala ostia que fa girar i pobrets ells, mig amorfes, veure'ls arrosegant-se per la sorra, amb les dues cames posteriors, et fan pensar que com dic, pobrets, tenen alguna mena de malformitat congenita. Els vam fotografiar tot i més i amb un d'ells, amb el que em vaig acostar com a un metre d'un i gairebé em treu un ull, vaig provar de dir-li maco, maco, pero anava una mica mosca i hauries de veure el video que em va fer la Chio. Jo diguent maco, maco, ell encabronat i ensenyant-me els ullals i jo corriguent com qui perd el bus!

Pinguins, els meus preferits! Els hauries de veure. Son com una mena de personetes (hobbits, diria jo!), caminant, amb la parella, buscant un lloc per a dormir i potser mirar de fer un nou ou. Impressionant la manera que tenen de caminar. Una mena de Jordi Pujol, caminant amb les mans a l'esquena i sempre amb el cap baix, com aquell que va pensant en les seves coses.

El costumbrisme del paisatge, encara em fa gaudir de les postes de sols i de les muntanyes, pero totes i cadascuna d'elles son iguals a l'anterior. Els blaus dels llacs, autentics blaus, els nevats a les muntanyes i els nuvols que les envolten no et deixen un instant a la improvitzacio. Son els perfectes decorats de LOTR. Aixi es com aqui resumeixen arreu Lord of the Rings.

Hem patejat muntanyes, que en el seu dia van ser part del camins, cases i paratges que van utilitzar per a les pel.licules i si, nomes aqui podien fer-ho. No crec que en cap altre pais del mon existeixi la vegetacio (encara verge) protegida que aqui pots trobar.

Aixi que ja veus, en 3 dies aixo s'acaba i novament, desconcertat com a cada ciutat que estreno i en la que em toca pensar novament, que faig i que estic fent amb la meva vida durant tots aquests mesos.

Fa 3 dies que vaig arribar exactament als 3 mesos complets del meu viatge. Just la meitat del que tenia planejat inicialment i tot i que en multiples ocasions m'he vist somiant que tornava per un o dos dies a Girona, la veritat, sempre s'ha quedat nomes en un somni.

Tot i el blog i els mails que crec que respos a tots i cadascun de vosaltres, no he fet ni una trucada. Cap, a ningu, a ningu de casa.

Aqui, veig que tothom te una anyoranca extrema i suposo que en moments, instants de retorn cap a lo conegut. Tothom esta tot el dia connectat que si amb l'skipe, que si trucant.....i jo a vegades, em sento un pel estrany.....potser per no haver-hi ni pensar a trucar a ningu, o potser simplement, per ara, en el moment que estic visquent, per ni necessitar-ho.

Aquest mes, aqui a Kiwiland, el meu mobil Australia no ha funcionat, i havent desconnectat per 3 mesos de l'Espanyol, ara m'he vist desconnectant de l'Australia.

Suposo que quan arribi novament a Sydney, tindre no se quants sms de la meva vida Australiana per a contestar.... carai, la meva vida Australiana.

Aqui em sento, com molta gent, en una mena d'altra mon, pero com a casa, no com la meva casa, la petita Girona que domino, sino a gust, pero en un mon que no coneixia. Es molt estrany! com et dic sempre, s'ha de viure!

Ara em trobo enmig del no res, en un camping, aqui son MOTORCAMP, escriguent i preparant-me per a la "farra" del sabado-noche!

A la una maxim, tot tancat i tothom borratxo!

Ahir vaig sortir sol! Cosa que mai he fet a Girona i que aqui m'en faig un fart!

No deixar de res per a ningu! Era, es i sera el meu lema!

Dorms? Bona nit!

Primer, mira de llegir tot el que ara be.....potser es llarg i no es meu.......pero despres t'explico (si t'ho estimes mes......t'adjunto l'acces per a escoltar-ho i no haver-ho de llegir. Copia'l i despres...ja saps...ENTER........pero pensa en mi quan ho escoltis!!)

http://www.youtube.com/watch?v=uDzTw-jOSm4

A la primera persona que me ayude a comprender pienso entregarle mi tiempo, pienso entregarle mi fe, yo no pido que las cosas me salgan siempre bien, pero es que ya estoy harto de perderte sin querer (querer).

A la primera persona que me ayude a salir de este infierno en el que yo mismo decidí vivir le regalo cualquier tarde pa' los dos, lo que digo es que ahora mismo ya no tengo ni siquiera dónde estar.

El oro pa' quien lo quiera pero si hablamos de ayer: es tanto lo que he bebido y sigo teniendo sed, al menos tú lo sabías, al menos no te decía que las cosas no eran como parecían.

Pero es que a la primera persona que me ayude a sentir otra vez pienso entregarle mi vida, pienso entregarle mi fe, aunque si no eres la persona que soñaba para qué (¿qué voy a hacer? nada).

¿Qué voy a hacer de los sueños? ¿qué voy a hacer con aquellos besos?
¿qué puedo hacer con todo aquello que soñamos? dime dónde lo metemos.

¿Dónde guardo la mirada que me diste alguna vez? ¿dónde guardo las promesas, dónde guardo el ayer? ¿dónde guardo, niña, tu manera de tocarme? ¿dónde guardo mi fe?

Aunque lo diga la gente yo no lo quiero escuchar, no hay más miedo que el que se siente cuando ya no sientes nada, niña, tú lo ves tan fácil, ¡ay amor! pero es que cuanto más sencillo tú lo ves, más difícil se me hace.

A la primera persona que me ayude a caminar pienso entregarle mi tiempo, pienso entregarle hasta el mar, yo no digo que sea fácil, pero, niña, ahora mismo ya no tengo ni siquiera dónde estar.

A la primera persona que no me quiera juzgar pienso entregarle caricias que yo tenía guardadas, yo no pido que las cosas me salgan siempre bien pero es que ya estoy harto de perderte.

Y a la primera persona que me lleve a la verdad pienso entregarle mi tiempo, no quiero esperar más, yo no te entiendo cuando me hablas ¡qué mala suerte! y tú dices que la vida tiene cosas así de fuertes.

Yo te puedo contar cómo es una llama por dentro, yo puedo decirte cuánto es que pesa su fuego, y es que amar en soledad es como un pozo sin fondo donde no existe ni Dios, donde no existen verdades.

Es todo tan relativo, como que estamos aquí, no sabemos, pero, amor, dame sangre pa' vivir, al menos tú lo sabías, al menos no te decía
que las cosas no eran como parecían.

Y es que a la primera persona que no me quiera juzgar pienso entregarle caricias que yo tenía guardadas, niña, tú lo ves tan fácil, ¡ay amor! pero es que cuanto más sencillo tú lo ves, más difícil se me hace.

A la primera persona que no me quiera juzgar pienso entregarle caricias que yo tenía guardadas, yo no digo que sea fácil, pero, niña, ahora mismo ya no tengo ni siquiera dónde estar.
ni siquiera dónde estar.

........

Pensaras que m'he trastocat del tot i una mica de rao ja tens, pero m'assembla que el defecte de fabrica es congenit i ja ve de lluny!!

Les paraules no son meves......ja saps, el mestre (pels que els agradi)...es en Jandro Sanz!

Pero despres de gairebe 3 setmanes a New Zealand, parlar hores i hores (jo? parlar?) amb la Chio sobre les nostres respectives vides (potser a mi em costa menys de fer-ho que a ella) i desfogar-nos mutuament l'un amb l'altre explicant-nos com no, les nostres batalletes anteriors, les nostres aventures i desventures amoroses i els abatars que ens han dut finalment a parlar-n'he.....doncs tot i escoltant musica amb el meu etern MP3 (20 GB de musica donen per a molta musica, creu-m'he, tinc musica per a tots els estats animics (el meu es d'extasi continu.....pero ja em coneixes!)) i d'escoltar mil i una cancons (la tinc martiritzada amb els musicals! Tot i ser de Madrid m'assembla que ja comenca a entonar l'ESTAS SOLA com la Gonyalons!).

Be, arribats a l'explicacio de la meva vida i a l'hermetisme amb el que ara estic i vull estar envers a les relacions.........ella va trobar la que per a ella era la descripcio perfecta del meu estat actual i de com intueix ella tot el que a dins tinc i que alguna (pobre desgraciada) algun dia rebra de mi.

La veritat, no la vaig voler creure.....pero ara, despres de matxacar-me (ella) escoltant la canco no se quantes vegades....al final crec que en Jandro la va escriure per a mi. Ja havia vist el video anteriorment pero no havia fet el menor cas (be l'obvi davant la Paz Vega....pero cap mes).

Potser si que estic tancat dins meu.......i potser si que tinc moltes coses a donar........pero no ara.......com ja vaig dir en el seu dia...vaig posar el meu cor i el meu rellotge al congelador......i alla estaran per llarg temps. La metafora no pot ser mes obvia! pero es real.

La veritat, vaig estar parlant a una persona molt propera a mi fa uns mesos i potser realment la que mes he mai estimat......que tot i lliure.....ara com ara no tinc res a oferir!

Total que sigui com sigui, la Chio (correcta o incorrectament) ha vist terra a la vista i jo........encara em falla la vista! ja veurem!

Almenys escolta la canco i si minimament em coneixes........ja sabras!

Que mes?

Doncs despres de la taladrada.....i seguint amb el nostre viatge, doncs dir-t'he que els calers no son el mes important a la vida.....pero a New Zealand en necessites! Tinc la sensacio d'estar gastant mes calers en 3 setmanes aqui que en 3 mesos a Australia!

La veritat, estar-nos no ens estem de res! El meu gelat diari (dieta mediterrania), la Coca-cola de la Chio i les cerveses (collons amb la Guinnes! com baixa!) formen part de la nostra rutina diaria, pero dir que llogar la furgoneta va ser barat, seria enganyar-vos, els supermercats son increiblement cars (o no ens en sortim amb el canvi. Ara que haviem apres a calcular Euros i dollars australians, i aquests em surten amb els dollars novazealandesos! Manda Huevos!!!) i clar, alguna cosa hem de fer.......i ja ens veus que si rafting a no se quin nassos de riu, que si Kayak per a veure les foques al mar (les vaig tenir a pocs metres, ja penjare les fotos), que si salt a lo Superman (amb arnes, tampoc ens pillem), que si superyot per a volar dins dels rius (fotia mes trompos que en Michael Knight amb en Kitt),.....i clar, ens queda llogar l'avioneta i l'helicopter (cosa que tinc clara que farem per a sobrevolar els glaciars Fox i Franz Josef (que ja hem visitat) i fer mil i una fotos mes.

Aixi qualsevol paga una hipoteca!!!

Pero be, si pasta es diversio.........ens farem italians (per la pasta......broma imbecil!) Son quatre dies..i aixo s'ha de disfrutar!

No descarto la idea futura de tornar a Australia en uns anys, pero New Zealand, m'assembla que me l'haure patejat gairebe tota, i aqui es quedara, aixi que ara cal gastar el que tenim i el que no tenim!

Observacions: Darrement, mirant el numero de visites del blog em vaig quedar i estic una mica pillat amb el numero fins ara. Ni pagant hauria pensat que fos tant alt.............pero el tema, es que ahir vaig rebre mail d'una persona de Girona (Anna Maria, va per tu!) a la qual ni conec (ella a mi menys) i no se com, va trobar el meu blog, per casualitat a internet, i ara com vosaltres, segueix esporadicament les meves batallates!

......que dir?

M'afalaga, nomes puc dir gracies!

Pero envieu-me comentaris (so mamons!), que molta visita, pero nomes els valents es mullen.......

Per cert, ja penjare alguna foto.....pero l'aigua de New Zealand es ben estranya.......i m'esta arrisant el cabell, tampoc es que tingues el cabell llis com la Pantoja pero be.....ja veuras, tinc uns rinxols (caraculillus) que flipes! Jo vinga de provar de pentinar-me cada mati i la Chio vinga a dir que si els rinxols em senten millor!

La veritat, semblo un sonat! Entre els rinxols i les ventades d'aqui........no se que farem amb les meves grenyes (van creixent!).

Aqui el temps ja no es com a Australia. Hem entrat a la tardor i que m'he hagut de comprar uns guants i un gorro (per anar als glaciars).

Les Guinness ajuden pero no fan miracles! Estem a zona d'esqui i tot i que per a rabia meva, encara no puc surfejar, la fred comencar a calar!

Avui m'assembla que he batut tots els records. Si teniu alguna suggerencia ja sabeu

www.BLACKandDECKERxiviCOMtaladresSOmamon.JAestaENTES!

P.S. Resulta que la Chio juga a rugbi a SPAIN i prova d'introduir-me a aquest mon, tot mirant partits a la TV. Va aconseguir que en veies un.............. pero m'assembla que es el numero maxim que el meu cos pot permetre..........

Cuida't!!!

No entenc el cricket i ara aquesta em vol fer entendre a 32 tius fotent-se d'osties (els hauries de veure). MAS BURRO NO SE PUEDE!!! Crazy game!

Take care!

Buff! Quines aventures! El que no passi aquí no passa enlloc!

T'ho explico més avall, OK?

Estic completament immers a la meva nova aventura Nova Zealandesa. En una setmana i mitja portem com 2.500 Km. Conduits amb la nostra campervan.

A vegades penso que si el meu germà em veiés ara i comprovés el tipus de vida que visc aquí i com la visc, estaria completament orgullós de mí (i ja saps, és el meu germà petit, petit amb 30 anys, però per a mi, sempre tindré aquell sentiment de protecció cap a ell, no sé....) Visc al dia, he deixat molt enrere moltes manies (hòsties) que en el seu moment no m´ho semblaven, però aquí s´han reduït al màxim minimalisme (maxim-minim).

Suposo que en els darrers anys m´he anat traient la màscara. La màscara que potser tant va patir la pobre Sara (un petó…) i que em van portar a continuar amb l’hermetisme que vaig exercir durant tants i tants anys, anteriors a ella…….ho sento Sara, de veritat!

Però com ja et vaig dir en el seu dia, m´he anat desempallegant de roba i suposo que amb ella, part de la meva falsa identitat que a ella es debia. Creu-me quan et dic que amb el 15 % del que tens podries viure la resta de vida que et queda. El meu rentat de cervell aquí és propi, és exclusivament per a provar d’oferir-te algun dia aquell Xevi que suposo que a vegades has intuït i que mai s’ha deixat veure del tot!

No m´he tornat un “pollós” (Papi, va per a tu!), pero estic deixant creixer el meu cabell (i a partir d'ara la meva barba) per a delit d'algunes i horror de moltes (ho sento, ja veurem els resultats per quan torni), però el sentiment de tenir tot el que necessito dins d’una motxilla i pensar cada dia, que amb menys passaria.........em dona molt que pensar. Ni dir que no m'enrecordo ni que feia a la feina, i fa poc vaig tenir certa consciencia de que tinc un pis.......ni m'enrecordava (Salut Adria, com va tot? i les veines?).

Moltes de les coses que aquí volia fer s’han quedat només en desitjos (per ara, espero). Pero oblidar, superar i superar-me (en molts aspectes) i tornar a començar n’és una de les moltes coses que encara no he aconseguit començar! La veritat, no necessito oblidar, per que no recordo. No recordo maltranguls del meu passat, simplement, son passat! Potser no els vaig voler dedicar el temps i el patiment que es mereixien, pero formaven part de la meva defensa. Va fer efecte.......

Qui em coneix, m'enten!

D'altra costat, el llibre......, el que tantes ganes tinc d’escriure i que suposo que aniré escriguent al llarg de la meva vida (potser algun dia, algun sonat me´l vulgui publicar) i si aconsegueixo estudiar psicologia (entre les mil coses que vull fer en tornar (i novament, ho haig d'agrair a la Sara. Avui he pensat que a la vista del temps passat fins ara, porto mes temps parlant de tu........ que amb tu..........).

M'en vaig per les branques.........Un llibre sobre la meva constant obsessió a buscar la solució definitiva a la interacció entre homes i dones o potser, simplement explicar que pensen uns i altres (nosaltres i elles) i com n'estem tots d'equivocats,(ho sé, .......potser és impossible, però en el meu intent estarà el meu èxit) i la meva real i clara intenció a no errar-la mai més en la meva relació amb Ella (ella, qui lo sa? potser ets tu,......però sent com sóc, m’assembla que encara no ha nascut. Potser jo encara no he nascut!..............................................................)

Bé, que els temps morts que pensava dedicar a recopilar i ordenar tots els meus pensaments (sentiments?) i totes les meves (esbojarrades) teories sobre elles i esterioritipades en les meves relacions (les series i les no tant series, però al cap i a la fi, les meves, la meva vida), totes, per ara, s’han quedat en un va intent. Realment estic esperant trobar un temps de soledat (la que pensava que predominaria el meu viatge) per a provar de fer-ho.

Potser avui m'estic passant de filosofades....jo tambe m'adono! pero estic a New Zealand......i aixo s'ho val!

Ja m’he desfogat! Sempre tinc alguna cosa nova (potser sempre és la mateixa) a dir.

Bé, en la nostra aventura per aquest món tant llunyà (mai hagués imaginat que NZ fos tant i tant gran), la furgo ens ha dut per paratges impressionants. Ni dir que la ruta pel Senyor dels anyells et porta a llocs dignes de veure.

Després del “canguelis” inicial a conduir amb el volant a la dreta (creu-me, estavem un pèl jinyats (jo al menys), les marxes a la mà esquerra i clar, tot girat (mai trobo el cinturó de seguretat) i òbviament, conduir per l’esquerra té lo seu. Però té lo seu la primera hora, després t’asseguro que et comences a trobar confortable conduint i després dels primers avançaments (takeover) per la dreta perds tota la por!

El tema és que anem trobant llocs meravellosos, verds com mai has vist el verd a la teva vida, verd de pluja (suposo que m’entens), verd de naturalesa, de salut i després de veure els sunsets (postes de sol) amb uns colors taronges com mai abans havia vist. Algu em va demanar que mires de explicar quina olor feia Australia, doncs New Zealand fa la mateixa, a gespa acabada de tallar, pero amb mes intensitat. Els colors son lo millor, impagables. No perdis temps mirant les meves fotografies! Descobreix-ho!

De tant en tant, ens enxufem (mai millor dit) a càmpings per a connectar-nos a la corrent elèctrica i poder carregar el que encara ens connecta amb la civilització (mòbils i càmeres) i de pas ens donem el luxe de esplaiar-nos a la dutxa (jo més que la Chio, tinc sort amb ella!).

Bé, sempre dormim a la campervan (la furgo!) i de tant en tant ho fem (i així estalviem) davant la platja, en un pàrquing o a on trobem i pensem que el matí ens serà més confortable (confortable per la proximitat a algun W.C. públic).

Ahir, doncs, després de sopar en un restaurant from Malaysia (vi boníssim, bona conversa (pobre Chio, la tinc a regim d’espanyol i Català i tot el dia a dieta d’anglès),. però com sempre que m’aventuro a nous menjars d’altres països.......em va destrossar l’estómac. Varem prosseguir la nit passejant però aquí fa un vent de mil dimonis (la Tramuntana? Aquí la Tramuntana és un bufeg!, que algun truqui a en Gerard Quintana i li expliqui!) i ens varem refugiar durant 3 hores practicant l’esport nacional ....................beure cervesa!!

Vam estar ballant i riguent-nos del rictus danceng dels Kiwis (kiwi=habitant de New Zealand, T'ho haig d'explicar tot!!!!) i quan ja anàvem (jo) per la quarta cervesa, varem decidir anar cap a la furgo.

La varem aparcar en un pàrquing municipal i a les dues del matí ens posavem a dormir. Però aquest matí, a les 6h 45 hem sentit colpejar a la furgo i després de fer el ronso 2 segons i tornar a sentir els cops al vidre, m’he posat els pantalons i he obert....................THE POLICE!!!!!! I sense l’Sting (broma imbècil!).

Estava un pèl sobat i mentre la POLICE WOMAN m’anava parlant i preguntant que si d’on venim, que si a on anem, que si el meu ID (DNI) que si estic acompanyat.........i jo endormiscat i sense entendre si hem fet res mal fet............

Total, que s’acosten més policies (al final vam parlar amb 5 policies) i descobrint que estaven mirant la roda posterior de la furgo, em vaig aventurar a preguntar realment: Everything all right? I em van començar a explicar que si durant la nit havíem sentit res (només el vent, vent de nassos) i que si havíem vist res estrany, perquè uns nanos (teenagers) van provar de incendiar els nostres pneumàtics i els de un parell de furgonetes més! Ho tenen tot gravat des de 3 càmeres diferents. Creu-me, per un moment em vaig sentir com a Matrix. Tot està controlat! Suposo que quan repassin bé el vídeo, em trobaran pixant darrere un arbre (aquí és il.legal...........) i fent flexions darrere la furgo (ho se, estic net!).

Imagina’t quan m’anava despertant i anava mirant d’entendre tot el que passava.
En resum, em van prendre declaració dins del cotxe de la policia i en anglès OF COURSE (m’estic tornant un expert, en les declaracions i en l’anglés.......), després temps per a la Chio, apart de mi per a ratificar tot el que jo ja havia dit. Van arribar els CSI de NZ i ens van embrutar tota la furgo buscant ditades, vam treure mostres del terra (per la benzina), van fer com 100 fotos de tots els angles possibles, i finalment després de les excuses de la policia pel maltrangul, de rebre una targeta de l’inspector en cap diguent que si teníem cap problema a NZ que el truquéssim i de dir-me que Barcelona és meravellosa..........ens van deixar marxar! Només vam perdre tres hores!!!

Pura anècdota, però ens ha servit per a dormir només 4 hores (estic mig marejat i mig en trance, pel viatge) i per a tenir tema de conversa!

Ara estic escriguent des de un super FERRY que ens està duent cap al South de la illa a on pensem gastar les nostres tres properes setmanes fent tot lo imaginable (i inimaginable) possible.

.........per cert, segueixo sense entendre el Cricket!!!

Ara si que puc dir que estic al cul del mon!

Estic a New Zealand, porto gairebe una setmana amb la Chio (la madriles) i encara no m'ha intentat matar..........Tot i aventurar-me amb ella (no la coneixia de res abans, nomes d'un cap de setmana que ens vam mig parlar fent Surfing) pero fins ara, tot es collonut amb ella i ja ens hem agafat el primer mig pet plegats!

New Zealand es impressionant, verdissim, pero verd, verd!!!

Ah! i no us dire a on vaig estar ahir....................pero aviat penjare les fotos i mes d'un dira..........Vaja fill de put.......!!

Be, vam estar a Hobbiton!!!! i tinc com 100 fotos a la casa d'en Frodo!!!!! Ja les penjare!!!! No pateixis, son molt divertides!

Han fet una mena de tour per a turistes, pero clar, hi has de posar molta imaginacio, ja que pots veure les fotos de la pel.li i t'expliquen que si tal i que si qual, pero nomes han deixat els forats a la montanya i una mena de portes per a entrar-hi pero la resta de decorat ha quedat desmontat!! pero be, al cap i a la fi, es Hobbiton!!!

Vaig estar fent el dropol amb la Chio diguent Mi tesoro i parides per l'estil tot el dia!!! Hobbit, hobbit, hobbit seboso, que son papas mi tesoro!!

Suposo que pots comprovar que aquests dies aqui tinc el blog una mica penjat (mai millor dit) pero no tinc massa temps per a dir res, estem tot el dia viatjant.

Vam llogar una campervan (Scooby-doo) i cuinem i dormim a la furgo!!! nomes ens falta el lavabo i la dutxa, pero aqui n'esta ple!

Fa dos dies, vam dormir en un Spa completament sols! no hi havia ningu ni el guarda i vam tenir la piscina d'aigua termal a la nostra disposicio tota la nit.......va ser impressionant! el lloc era increible i suposo que deu ser temporada baixa. Tan sols vam pagar com 7 o 8 euros per cap i vam tenir totes les instal.lacions per a nosaltres. No hi havia ni el guarda. El tema es que per estalviar (suposo) i nomes sent-hi nosaltres, no vam tenir llum! i imagina't, va ser tipica pel.li de Viernes 13 a on haviem de caminar a les enfosques, just with the torch i t'ho asseguro, a les 2 del mati, anant a pixar sol..........anava mig cagat!!!! tenia la sensacio d'esperar a un pavo amb un ganivet darrera cada porta!!!! Pero encara soc viu!

La gent es super amigable..........que passa amb la penya de Catalunya? Aqui estas en una taula i la gent et demana si pot seure amb tu i fa petar la xerrada i despres no es estrany d'anar de farra tots plegats. Ahir, vam coneixer a un paio de India i un altre de Fidji (hi anire, algu s'apunta? Trumfu, que faig? t'espero?) i viuen aqui per 9 anys i despres vam estar amb ells xerrant i despres vam coneixer a uns Mauris (like the people from Indonesia in Port Aventura) i vam estar amb ells tota la nit. (alguns mes que d'altres, i no vaig ser jo!!!! Chio, Chio, bad girl........)

So, que estic de conya!

Tinc l'estomac una mica rebotat, sempre que volo estic uns dies rebentat.

Seguim les nostres andances per New Zealand i estic en contacte amb varia gent que vaig coneixer a Sydney i nous per venir i ens hem de trobar en un moment o altra aqui.

Estic gairebe a la meitat del meu viatge, pero aixo sem fa realment curt..............

He rebut molts mails de molts de vosaltres. Gracies per no oblidar al torpedo gironi!!!! Jo segueixo com sempre, potser mes grenyut (aqui m'afeito sovint, cosa que no feia a Girona) i tothom que em coneix i veu fotos meves de quan estava a Girona sempre em diuen el mateix, la meva cara aqui es millor. Suposo que tinc Stress zero i no em preocupo absolutament de res, ho sento per a tu si ara estas completament al costat oposat, pero fes un break i viatja! Nomes tens una vida (i un cos) per a disfrutar.........i potser (jo potser tambe ho feia) sempre penses que ja tindras temps..........ARA ES EL MOMENT, no dema, no l'any que ve,..............PER QUE NO ARA?

Be, que cadascu aguanti el seu ciri (no tinc ni idea de refranys i m'assembla que aquest em sona.......but I'm not sure!)

L'angles a tope! a vegades penso en converses passades a Girona i ara al meu cap estan traduides a l'angles!!!!

En 3 setmanes estare a Darwin (Papi, busca-ho, al mes al Nord as possible) i m'hi estare 2 dies (per ara) i comencare el meu viatge cap al Sud passant per Alice Springs i Uluru. Suposo que passare com un mes o mes i mig fins arribar a Perth.

Trumfu...............vine!

Com sempre, petons mils i abracades............... i viu la vida!

Jo ho faig!

El moment es ara! No deixis de fer res pensant en els altres, en la feina, (o en mi). That's my advice!!!

XXX