Khan Gurú, un català viatjant

Vaig deixar Noosa, snif, snif......tot i que ahir el meu mobil no va parar de rebre sms dels meus darrers amics, diguent-me com trobaven a faltar al "fucking crazy catalan guy".

Els meus "come on" es van fer famosos a Noosa.

Anyway.....avui les meves amigues brasilenyes venen a Brisbane semi a veure'm semi a coneixer la ciutat.

Brisbane es una mena de Sydney en miniatura. Pero al cap i a la fi una ciutat. Pero en extensio amb Noosa, un pel avorrida pel meu gust!

El diumenge em vaig hospedar a un Backpacker, al Palace, al centre de la ciutat, 5 minuts a peu del meu college.

Per cert, "mejorando lo presente" pero sense que ningu es flipi, la meva darrera setmana a Noosa vaig tenir interview with my teacher i em va recomenar anar directament a Brisbane a Upper Intermediate.

Resulta que aqui ja tenien noticies sobre mi i no em volien fer fer (2 cops) el test. Jo, kind com soc vaig dir que si que el volia fer, vaig fer-lo en temps record i vaig ser el primer (el burro davant, ja saps) a fer l'entrevista. Total, que res de Intermediate or Upper!! Pavo, que estic a ADVANCED!!!

No et flipis, nomes estic una setmana aqui i no em donara per a gaire, pero a mi, que vols que et digui, m'agrada el fet d'haver pujar 4 nivells en tan sols 2 mesos i mig! Fi de la conversa!!!

Be, el titol venia "a cuento" de que el dilluns, en el meu mateix BackPacker em vaig trobar a una amiga de Switzerland que havia acabat les classes 15 dies abans que jo. Anavem a la mateixa classe i nomes s'estava un dia a Brisbane, pero ja es casualitat. Total, que ahir ens vam endinsar durant hores parlant en angles (com sempre) sobre tot. El tema es que a Australia, suposo que es el pais ideal per a fer-ho, quan intimes amb algu i despres de un parell d'hores de parlar amb qualsevol, tothom te una historia que explicar i el mes remarcable, tothom te un o una ex per oblidar. Es curios com la vida de tothom es repeteix al llarg i ample del mon i com tots i cadascun de nosaltres repetim els mateixos errors i som capacos d'aconsellar sobre amor quan no em sigut capacos de mantenir el nostre................ Ay, la vida i l'amor (ara, pels que els vulguin.........no per a mi!)

Per cert, la setmana passada, en Matthew McConaughey (el nou noviu catxes de la Penelope Cruz) va estar a Main Beach i va ser tot un revolt. Estava com a 25 metres d'on sempre ens estesavem amb els del college. El tema es que m'assembla que esta filmant una pel.li i va venir a Noosa practicar surf. A la tarda, els paparazzi el perseguien en helicopter (tinc fotos.....) vaja flipats els paparazzi de jugar-se la vida per aconseguir una fotografia.... de veritat, ben sonats!!!

Aqui, al college m'he trobat un antic company de Noosa que esta estudiant aqui. Brasil, Brasil. Aqui tothom es o de Brasil o de Colombia. Es curios veure com la gent dels diferents paisos tria una ciutat o una altra. A Noosa tothom era de Switzerland i aqui nomes n'hi ha 2!

Ahir vaig tenir farrilla. Pero hi ha una cosa que et volia explicar. A cada bar, pub o disco i sense excepcio, a dins, hi ha un caixer automatic. Aixi que s'asseguren que sempre tens calers a gastar! Les cerveses valen com $3 (depen del lloc) que es com un euro i mig!!! aixi que imagina't!

Ara estic planificant (mes o menys) el meu viatge amb la Chio (la calano-madrilenya). La tinc ben estressada mirant cotxes, ja que jo volia anar amb una agencia i oblidar-me de problemes, pero ja saps, les dones........sempre buscant alguna cosa.

Ja mirare d'explicar-te i penjar mes fotos, pero el proper mes estare forca desconnectat mirant bocabadat el paisatge de New Zealand. Es impressionant! Tinc llibres i magazines about it i pinta realment be!

Cuida't i Trumfu, ja pots encarregar bitllets per a Alemanya que ja fan Mar i Cel (en German, pero doesn't matter! ja ens la sabem, oi?)\

Salut companys!

Aquesta es la segona vegada que m'acomiado de tota la gent nova que he conegut. Tot i no tenir res a veure entre Sydney i Noosa, pero de gent maca n'hi ha arreu!

La veritat, aqui tothom es fa estimar (excepte els 2 brasilenys, ja saps) pero la resta, suposo que per la distancia, lo jovial i la lluentor que tothom despren aqui, les relacions son realment especials.

No tinc la mateixa sensacio que vaig tenir a Sydney. Potser l'estada durant 2 mesos a Australia et fa madurar certs sentiments i ja no sento aquella melanconia que vaig tenir durant dies quan vaig deixar Sydney. Pero tal com ho llegeixes, aqui hi ha gent realment que he estimat, potser nomes durant unes setmanes o simplement dies, en ocasions nits, pero el sentiment d'estima es real. Vine!

Gent molt maca, les darreres festes, sopars i meetings han sigut molt especials per a mi. Suposo que previes de les despedides, pero realment especials. M'han fet algun que altre regalet, res especial, pero molt significatius. Gent d'arreu m'ha dit realment que em trobara molt a faltar (tothom aqui em diu "fucking catalan guy", inclus els asiatics i de veritat, m'afalaga!

Aqui, des del primer dia que vaig arribar (i aixo va per en Papi i en Niva) he fet constancia i he fet denotar que no soc from Spain, si no from Barcelona (en primera instancia, sempre Barcelona, ningu coneix Girona, potser ara....en part gracies a mi), pero porto 2 mesos diguent que Catalonia is not Spain i no saps la de vegades que he dibuixat el mapa d'Spain i he resenyalat moltissimes vegades Catalunya!

Almenys els meus amics ara, saben alguna cosa mes de la nostra cultura, idioma i taranna. Creu-me, aqui, soc un catalanet defensor de la terra. Els irlandesos ens entenem perfectament. He tingut llarges i alcoholiques converses sobre aixo!

Be, t'haig de dir, que apart d'aixo i com he dit ja a algu, que rellegint el meu blog, a vegades no sembla escrit per mi, per un noi/home de 34 anys, pero t'haig de dir que aqui he fet un back in time (retorn al passat) i m'he sentit i em sento com un atentic adolescent.

He tractat, durant la meva estada aqui, de disfrutar, nomes aixo, disfrutar de tot, no posar barreres ni limits degut a la meva edat, a la meva procedencia o a l'experiencia que fins he viscut a Girona. Quan he estat amb gent mes jove (aqui), com sempre, m'he adaptat a la situacio i tot i tenir amics de la meva edat (inclus alguna quarentona, petons per a tu si n'ets una d'elles) i mantenir les converses tipiques per a la nostra edat. La veritat, sempre parlant del meu tema favorit, homes-dones (algun dia m'hi poso a escriure el llibre.........pero ara no tinc temps de res!).

Total, que aqui, amb la meva indumentaria, la meva motxilla a l'esquena que com quan tenia 15 anys i anava a col.legi, que m'acompanya arreu a on vaig, tansols amb el meu banyador, la tovallola (per cert, es un pareo, pero aqui, per a mi, es una tovallola). La meva samarreta de tirants i els meus pantalons australians em fan retrobar a l'adolescent que vaig ser i que tot sovint apareix quan com un nen m'oblido del que tenia a la feina, de la meva professio i de tot el serios que comporta la vida a Girona.
Se a que et refereixes amb el tema del meu blog.

A vegades rellegeixo els meus posts i tens rao, semblen escrits per un adolescent.........pero t'haig de dir que aqui m'hi sento. em torno a sentir com quan tenia 16 anys i anava al col.legi amb la meva bicicleta. Aqui, vaig a tot arreu amb la meva motxilla. De veritat, m'encanta la sensacio d'haver-me de preparar el dinar al mati i carregar la motxilla i anar cap a col.le!

A l'hora de dinar, amb els mes avinguts, noietes d'arreu del mon, un canadenc que esta pillat i porta viatjant pel mon des de maig del 2005 (te la meva edat!!), una parisina de 34 tacos............pero es molt divertit i alhora inocent quan durant el dinar em poso a parlar i a tontejar amb les japos i koreanes, que van a un altre ritme i potser per aixo sembla aquest "infanticisme" en els meus escrits.........pero es el que et dic.........aqui soc un adolescent de 34 tacos, pero un adolescent!

Cada dia jugo a voleybol a la platja, em passo mitja hora tractant de nedar entre les ones (son com d'uns 3 metres d'alt) i ja m'han cardat varies osties contra el terra, he perdut un rellotge, he refregat el nou, de nou per la sorra i tinc 2 o 3 pelades amb sang a les cames..............pero m'encanta!

Cada dia, passo com 3 hores a la platja, nomes per disfrute del meu cos i de la meva ment. Els sunsets aqui son impressionants. Molta foto.........pero aixo s'ha de viure!

M'hauries de veure amb la meva bicicleta, conduint per Cooyar St, amb el meu MP3 i cantant a mitja veu les cancons en angles (que ara entenc)!!

Els meus millors amics aqui tenen 24 anys, i com ells, no he deixat de fer res per la diferencia d'edat i com ells, m'he integrat a Noosa el mes que he pogut!!

Ahir vaig enviar una caixa cap a Prodaisa (Pardo, dona-li a en Chiqui per que la dugui a ca meva) amb 11 kilos de material, sobretot roba i llibres que aqui no fare servir.

Es curiosa la distancia. Enviar el paquet per avio costa aproximadament $300 i per vaixell $95, cosa que he fet pero la meva caixa amb el meu staff estara viatjant per 3 mesos per mar fins arribar a Girona. 3 mesos es molt temps per a rebre res, pero encara arribara abans que jo.

Ahir vaig tenir la meva 2a graduacio i un cop mes em van felicitar pel meu aprenentatge, he pujat novament de nivell, i ja estic a Upper intermediate (nomes hi ha advance per sobre). Ahir vaig tenir un test (examen) i sobre 5 notes en speaking vaig treure la maxima puntuacio a cadascuna d'elles.

Tinc la sensacio d'haver estat parlant angles tota la meva vida i ahir mirava de recordar quan vaig arribar aqui i fent memoria, al, principi semblava un pel retardat, ja que les meves frases eren robotitzades i no coneixia ni un 15% de vocabulari del que ara conec. El primer mes va ser un anar i venir amb el meu translator (gracies pel regal) pero aquest mes a sortit molt poques vegades de la motxilla!

La setmana que ve (dema) estic a Brisbane. Tambe anire a college per aquesta setmana i despres me'n vaig amb una madrilenya que fa 7 anys que viu a Bcn cap a New Zealand. Tot un mes.........pero hi ha per estar-hi dues vides! Les fotos que he vist son mes que impressionants!

Per cert, ja entenc als OZ! el problema que tenia es que sempre que parlava amb algun jove OZ eren les 2 del mati i ahir vaig entendre per que no els entenia............naven torrats! Serens, has de fer un gran esforc per a entrendre'ls pero torrats ja es impossible!

Ahir vaig haver de trucar a la Chio (la madrilenya) per a dir-li les meves dades i li vaig deixar un missatge de veu i per primer cop en 2 mesos vaig parlar en catala i t'asseguro que em vaig sentir rarissim i inclus no em reconeixia. Molt estrany! Tot i escriure en catala (ara) no l'he parlat mai i en dos mesos, clar que no l'he oblidat per la meva veu s'ha modulat (que raro sona) per a parlar en angles, suposo que he canviat l'entonacio...........i realment no em reconeixia.

T'haig d'agrair les visites que fas al meu blog, en cosa d'una setmana he rebut com 650 visites.........i aixo m'afalaga! suposo que estas intrigat per a veure noves fotos o esbrinar si ja me cagat a les calces i estic desitjant tornar............pero m'assembla que t'hauras d'esperar per aixo ultim.

Segueixo creient (personalment, suposo!!)

Espero que estiguis be! Un peto!

Ara fa dies que no escric (o almenys tinc aquesta sensacio)!

La veritat, m'estic acomiadant de Noosa. La platja (a la que vaig cada dia despres de classe (ho sento, fot rabia.....pero es lo que tiene!!!)), el meu carrer del qual no tinc la sensacio d'haver-hi anat durant un mes dia rera dia, sempre caminant, i sempre sense sabates (m'encanta caminar sense sabates, ja se que a Girona tothom et miraria com un desgraciat, pero creu-me, aqui, caminar sense sabates (flip-flop = xancletes) i sense camisa..........es com la cosa mes normal del mon).

La veritat, es que m'estic desfent del meu equipatge i estic preparant una caixa per a enviar-la a Girona amb el meu staff (equipament).

Quan estas a Girona, com a bon "pardillo" que soc o vaig ser (suposo que segueixo i seguire sent un garrulo tota la meva vida (ole per mi)) vaig fer la maleta, carregant de calcotets per a viure tres vides a Mart, mitjons per estar un mes sense fer la bugada i samarretes per a canviar-me tres cops al dia.........pero que vols que et digui, de canviar-me tres cops al dia, res de res, si de cas canviar els calcotets pel banyador (potser que el renti, pobre, sempre llepant aigua salada), pero pensa que unes sabates ja les vaig abandonar a Sydney, a on em vaig comprar les meves flip-flop from Australia (semblo un Madelman).

Aqui m'he comprat una mena de pareo, que faig servir de tovallola de platja i que ocupa something like un puny i pesa res, per tant, la meva tovallola es queda aqui sense mes ni mes (a Noosa). Els texans, tot i nomes tenir-ne quatre per sis mesos, m'assembla que m'en desenpellegare d'un parell, i de les samarretes no t'explico, la meitat cap a Girona i la resta les estic regalant amb la penya d'Asia!

Total, que entre papers, aixo d'estudiar angles es la pera, pero nomes fan que carregar-me de llibres i papers. Homework, pal piso!!!!

Total que espero reduir els meus 24 kilos (no es el meu pes, no et preocupis) de la meva maleta a 15 kilos!!!

Per cert, el titol venia a cuento de que a la meva shared-house, tot i viure en harmonia amb la majoria de penya, els fucking brazilian people son com un putu (perdo mil cops) gra al cul!!!

La veritat es que la LUISA esta per sucair-hi pa amb tomaquet i deixar-t'hi les ungles pero el putu (perdo again) noviu es com un tros de bordegas que no serveix ni per cardar-li (ho sento, ho haig de dir aixi) un polvo a la brasilenya!

Amb la resta de people tinc una relacio mes que excelent, tirant a extraordinaria, i l'any que ve penso anar a Taiwan per pillar a en Robert (del qual m'assembla ja he penjat alguna foto) i rememorar les nostres nits a Noosa. La resta de Switzerland people (en Simon i la Danielle) i els fucking Khorean Power (John and Min) es mes que divertida, es boja............pero en Marcus el putu brasile es la pera reencarnada!

Durant 15 dies vaig tractar, com sempre aqui, de ser el mes friendly possible, pero be, ell feia "cara de gos" pero be, es la seva vida i la viu com vol (aqui miro de no ficar-me en la vida de ningu, OK?) i la Luisa anava fent. Pero despres de 15 dies de netejar la casa (cada setmana ho hem de fer i ve algu a controlar-nos si ho fem o no!) i de que el fucking brazilian power no netegi ni la tassa del water, a sobre que gastin el meu paper de water (el qual day by day vaig posant religiosament, pel disfrute del seu cul!) i el mes flagrant (s'escriu aixi?) que amb 34 tacos que fare al maig, jo i en Simon (el pavo from Switzerland) haguem de rebre una carta diguent que caminem per casa sense res de roba (ja saps que m'agrada exihir-me pero anar en boles davant de la penya encara no ho he fet!!!!) i a sobre tingui la barra de ni dirigir-nos la paraula..........ja te nassos!!

Antecedents, la primera setmana, em van dir que ells havien de deixar la casa, i que s'estaven a la que havia de ser la meva habitacio, mes gran, amb un llit de matrimoni (sempre estas pensant en el mateix)....total em van preguntar a l'escola si volia fer-los fora i que anessin a la que ara era la meva habitacio. Jo, provant de ser el mes amicable possible vaig rebutjar l'oferta, vaig continuar a la meva habitacio amb el meu llit individual i elles, les noies de l'escola em van dir: you are so kind (tu ets molt amable!!!), total que vaig pensar que aixi manteniem l'armonia a la llar, pero ja veus!!!

Total que la setmana passada vaig anar a queixar-me de la manca de neteja de la penya from Brazil i a instar-los a modificar el seu escrit versus me about la meva carta i la d'en Simon, tot diguent lo poc amable i lo desagradable que es viure amb algu com en Marcus, el qual nomes embrut, no neteja, i a sobre inventa coses per a putejar-nos sense mes ni mes!

El tema es que tothom segueix netejant. Hem rebut una carta mes o menys d'amenaca diguent que s'havia de netejar la casa, cosa que vam fer tots ahir, excepte el putu Marcus i la Luisa que estaven mirant la TV mentre tots netejavem i a sobre avui (ara son les 12 30 del vespre (tot just arribo de beure unes cerveses amb en Denis from Canada)) he rebut una carta diguent que algu ha robat menjar dels Brasilenys..........ja te nassos!!!

Total que jo deixo la casa el diumenge pero en tinc varies de pensades sobre aquests............ja us les explicare!!!

Aqui, d'aixo se'n diu KINDER GARDEN, una cosa com de jardi d'infancia, pero la veritat, ha servit durant molts dies per a riure amb gent de l'escola sobre el brasile!!

Haig de dir que he conegut gent de Brasil maquissima i inclus m'estic escriguent amb la mare d'alguna de les meves amigues (en portugues, que ja te nassos) i de veritat, crec que la gent de Brazil son el mes caluros i afectiu que pots trobar............pero en Marcus...........te un puny al cul i no sap com fer-lo fora (segurament li agrada)!

Per la resta, segueixo completament enamorat d'Australia i ja tinc tickets per anar a New Zealand per un mes i despres m'en vaig a Darwing (Papi, controla, controla!!!).

A finals d'Abril estare al meu crepuscle...............

Nomes per a recordar-te que miro de tenir-te (mes o menys) al dia de la meva vida a Australia..........pero tambe vull saber de tu!

Si tens res a dir........aquest es el teu espai!!!

He aconseguit instal.lar un comptador de visites (BIG BROTHER) pero m'agradaria saber que penses....i de pas que deixessis els teus comentaris!

Nomes aixo........avui, per sort per a tu, NO M'ENROTLLO!!!

Noves fotos a la meva carpeta. Ja les has vist? Les pots descarregar nomes clicant al damunt!!

Peto!

Per on comenco?

Sentiments retrobats!!!! Suposo que no entens res............., ultimament m'he o he tractat de integrar-me a la petita Noosa, cosa realment dificil, no per lo tancada que pugui ser la gent, ben al contrari, la gent d'aquesta ciutat es "so friendly" i de veritat, vagis a on vagis, al super, al bus, els professors, everybody's OK, pero la veritat la meva vida aqui es radicalment oposada a la que vaig viure a Sydney. Molts ja en teniu noticies.

El que menys vaig fer a Sydney va ser dormir i estar-me al meu apartment, pero aqui tot es diferent.

La gent es lleva a cosa de les 6 (no jo, pero la veritat, encara no ha sonat ni un sol dia el despertador, sempre em llevo abans). Jo, tot i tenir classe de 9 a 2, intento allargar el dia el maxim possible i pensa que nomes visc a 10 minuts caminant del college i a 25 del centre de la ciutat (com un quart de Platja d'Aro) pero a les 7 del vespre es completa i absolutament fosc, tot es tanca, tot a les 6 PM, algun priviligiat nomes treballa fins a les 4 PM. Els cinemes tanquen a cosa de les 9 (obren a les 10 del mati, ESTAN BOJOS AQUESTS ROMANS (ja se que ja ho havia escrit!!)) i el mes important, NO HAY NI NINYOS PA JUGAR!!. A les 7 del vespre no hi ha ni Deu al carrer!!!!! i no hi ha llums (faroles), PERO ESTO QUE CONYO ES???

Total, que m'he tornat un expert a caminar a les 2, 3 i 4 de la matinada, sol i completament a les enfosques!!!! Un dia vaig tractar de conduir una bicicleta sense frens i amb el manillar una mica (forca torcit) a les nou del vespre i gairebe m'encasto contra un arbre. Em vaig sortir dos vegades del carril bici!!!!!!

Superat aquest mal trangul vaig al que anava!

A Sydney vaig intimar (but don't worry, didn't happen!) amb una noia d'Italia (no recordo si ja n'havia parlat, si aixi es, I'm so sorry!!!). Total que la meva darrera setmana a Sydney la vaig passar completament amb ella. No dire noms, pero la Pamela (ostia!) i jo ens vam fer "no intims" pero si, suposo alguna cosa mes que amics!

Total que a tots dos se'ns va fer molt dificil de dir-nos adeu, no se si tens idea de que parlo, pero quan passes tantes i tantes hores amb algu que saps del cert que no tornaras a veure es fa molt dificil dir adeu i simplement abracar-te, fer-te 2 petons i dir-te un: Nice to meet and have a nice life!!!........Total que a Sydney, la darrera nit vaig dormir a casa seva (em quedava aprop de l'aeroport) pero tot i dormir al sofa i ella dir-me que la despertes (a les 6 AM) per a dir-nos el darrer adeu.............doncs que vols que et digui........doncs vaig marxar sense fer soroll i "aqui se acabo la peli".

Te xicot, OK?

Total, que aqui he proseguit amb la meva vida (a Noosa) pero la propasada setmana, quan estava amb el Doctor House (Achim) a Fraser Island (enviare mes fotos, pero ja mires les que vaig penjant? son les mateixes que al Yahoo pero amb mes qualitat), be, que quan vaig acabar i tornava amb el Ferry, vaig rebre un sms de la Pam al meu mobil Australia (per cert +61404227269 per si t'animes a dir-me alguna cosa!) diguent que venia per 2 dies a Noosa!

El diumenge i el dilluns vam estar junts. Hi havia mes gent, italianes i la Monika (Germany) pero be, suposo que tots dos teniem ganes de parlar i aprofitavem la minima per a separar-nos del grup i continuar "l'amistat" que vam penjar a Sydney.

I clar, arribats al dilluns (vaig fer campanorra del college, pero s'ho valia), a les 2 PM ella no sabia com fer-s'ho per a dir-me o no dir-me adeu novament o per primer cop (depen es miri!) i em va demanar que quan entres a la dutxa...............marxes!!!!

Segona vegada que "no ens hem dit adeu" i total per a no tornar-nos a veure mai mes!!!

No se si entens res del que t'estic escriguent, pero com ja vaig dir, Australia o la meva experiencia aqui es una mena de GRAN HERMANO i de veritat, tot es molt mes intens, inclus les coses que no passen! creu-me, amistat, distancia, anyoranca, amor........el que sigui, tot aqui es mes intens que a casa!

Suposo que es una meva intimitat, que potser es simplement meva, pero en el fons, quan escric tot aixo, es mes per mi que per a tu (ho sento). No vull semblar egoista, pero quan escric tot aixo es per a mantenir el record de certes coses (no totes, aqui, no escric ni un 15 % del que visc...........,pero..........)

......................tornem a la "normalitat"!

Cada vegada flipo mes lo poc que em costa "enrotllar-me"!

Nomes vull que tractis d'entendre una cosa.....en trobo en un altre mon, molt lluny del teu, des de ara mateix estas llegint aixo i aqui tinc una vida 24 hores completa i 16000 km lluny de tu i em costa molt recordar el meu passat i el que fins fa 2 mesos feia. Quan us escric una postal o un mail, tracto per minuts, dedicar-me exclusivament a tu, pero la resta del dia la dedico a la meva vida australiana i tinc problemes per a enrecordar-me de tothom. No em malienterpretis......pero fa 2 mesos que estic aqui i tot just ahir vaig pensar en el meu germa i tothom sap que m'he l'estimo (tot i que potser mai li dic........ho intentare! culpa dels meus pares....que mai ens van instar a fer-ho.......(aixo es una altra batalla!)). Pero ahir per primer cop en molt temps i quan estava escoltant percussio africana al meu MP3 em va venir la seva imatge al cervell i li vaig un sms. Rapidament em va contestar, i com no, esta perfecte! no ho dubtava ni per un moment!.............

Tot aixo nomes per a dir que tracto de recordar, pero em costa i que si una cosa tinc clara, es que tot i no buscar-me i pensar que em conec molt be, aqui, allunyat de tu, m'estic (estic en vies de) estobant. Si em coneixes be (no tothom ho pot dir, potser gairebe ningu) pero m'estic donant a mi. M'entens? Ja saps que durant anys em vaig comportar com un robot. Impassible, indestructible, sense emocions (em costava expresar-les, pero les tenia!),...........pero aqui, he sigut el mes Xevi que sempre he volgut ser: 100 % accessible, obert (ja se que penses que ho era, pero no tot el que jo se que puc ser....), el mes alegre possible i el mes important per a mi, sense mascares!!!

Les mascares que ara mateix tu tambe portes sense adonar-te...no t'ofenguis, pero tots reivindiquem el nostre lloc social, laboral, afectiu i sempre estem marcant i mostrant que no som tant vulnerables com realment som, tant sentimentals o simplement afectius i ens costa dir t'estimo, fer una abracada o simplement una frase agradable!

Potser per la gent d'Asia que he conegut i que tant els costa expressar-se (per tradicio, tot i que en son conscients de que s'estan perdent molt a la vida.........pero no poden evitar-ho!) o per la gent, que com jo viatgen sols i en 2 setmanes son capaces de dir-te que t'estimen, tot i que nomes sigui per una setmana, pero es una setmana real d'amistat, d'amor.......de complicitat!!! El que menys em preocupa aqui es que pensa la gent de mi, si porto barba o no, el cabell tot boig o si simplement em ve de gust caminar per la ciutat durant hores sense sabates (cosa que faig cada dia mes i mes.................

Be, que no tinc ni idea de com tornare..........suposo que molt millor que quan vaig marxar i espero que mes proper del que et penses i amb un mon interior molt mes ric. Suposo que pel bagatge del viatge.

Si ara mateix tens les mans al cap, preocupat per tot el que estic escriguent ja les pots baixar i simplement, somriure.!!! Estic millor impossible, pero tot i aixo, tinc temps per a pensar en certes coses importants a la meva vida passada i potser futura!!!

Ojala tothom pogues fer aquest cami. Se que hi ha gent convencuda de que no ho necessiten................ole per tu!!! pero de veritat, el viatge sol, interior i exterior es el mes recomenable que et puc oferir ara mateix.

Viatjar sol t'enriqueix com a persona i t'asseguro et treu i m'ha tret manies estupides que tenia sobre vida i sobre el meu comportament amb els altres (no m'he tornat un hyppie, que em dutxo 2 cops al dia!!!) pero si he apres a desfer-me de certes coses!

Estic preparant una caixa amb coses que vaig carregar de Girona i que se que no fare servir, sobretot roba..........vull buidar-me de les coses materials. Pero Adria Bauzo, no pateixis, el meu pis no te'l regalare..........es ben meu, pero el podem compartir, ja ho saps!

Be, que potser penses que m'he quedat descansat, pero quan em poso a escriure no puc parar.

Tenia intencio, potser encara ho fare, de gravar durant els propers mesos les llargues converses que tinc amb tothom que puc sobre les relacions i les diferencies entre homes i dones i finalment escriure un llibre, simplement diguent que penso o potser nomes transcriguent les converses amb un proleg i una mena de conclusio final, pero simplement aixo, la meva visio (en part, potser tot li dec a la Sara, GRACIES, se que t'encanta saber que deixes rastre en la gent....i aixi es)...........pero una cosa tinc clara, la meva psicologia barata no va tant desencaminada i tinc clar que quan torni, una de les moltes que vull fer es estudiar psicologia, aprendre nous idiomes, i si puc, no penjar mai els llibres......................pero ja es veura!!!!!

Cuida't!!!

Ok, les coses canvien per aqui i comencen a encarrilar!!!!

Ahir, atemorit i poruc com soc (ja em coneixes) em vaig aventurar a take the bus 626 i em vaig endinsar in Noosaville.

La veritat, tot te una altra dimensio aqui, pero es meravellos, una mena d'Empuriabrava (pero sense estar xinat (perdo) per tot arreu), una mena de paradis dins del mar o el mar dins la terra a on pots passejar, fer la teva barbacoa als parcs (tot esta preparadissim, quin muntatge Sureda, quin muntatge!!! que deia el pare d'en Xilu).

He penjat algunes fotografies de Noosa, pero esperat a rebre les darreres de Fraser Island (Papi, busca-ho al Google Earth, al North, tocant Harvey Bay).

He passat els meus darrers 3 dies (per primer cop a la meva vida, i sense que serveixi de precedent m'he saltat 3 dies de classe) amb l'Achim (Doctor House), 4 pavos from England, 1 from Germany i dues rossetes molt dolces (una mes que l'altra) from Suedan (gran pais, segons elles, totes son rosses i amb els ulls blaus, com elles................l'any que ve!!!). Hem estat conduint a la platja amb el Jepp que vam llogar al Koala (n'hi ha mil per aqui, Backpackers, so camell!!!) i la veritat per 135 dollars australians (uns 70 euros) hem dormit a la platja (amb tendes), hem fet les nostres barbacoes, hem passejat, hem rigut, hem begut (la veritat, no gaire) i hem mirat de fer el cami el mes ame possible. Jo per la meva part, amb el meu angles, tractant de traduir "La camisa negra" from Juanes i la Macarena..........ah! i la Bamba que segons els anglesos la canco fa: paralalarbamba, paralarbamba, paralarbamba sicisita pocadegrazia!! Com sona!!!

Ha sigut perfecte, per a mi, tot i que tinc els peus destrossats de caminar durant 3 dies per camins sense sabates (Orzowey, ja penjare la foto dels meus injured foots!!!), pero haig de dir que les postes de sol i els (com es diu?) "amaneceres" (he perdut vocabulari i n'he apres d'altre..... sorry) han sigut "divins" (i tothom sap que no crec en Deu, OK!) pero com si tocats per la ma divina de qui sap qui, la llum sorgis entre els nuvols!

El meu flat-mate es va carregar la meva camera (super fucking camera) de fotos. Total que ara mateix tinc 2 cameras, 4 carregadors, 2 targes,...........i manuals per parar 2 tranvies!!!!

La super camera funciona pero no puc veure res, la pantalla esta destrossada..........que hi farem! ha durat un mes!!! (mes que moltes relacions, no meves, les meves duren 15 dies.........jejejejeje (capritx de l'autor).

Total, que ja m'explaiare pero ara no tinc massa temps, no m'he dutxat en tres dies (no faig pudor, no suo, ja saps!) i hem estat 3 dies en llacs d'aigua dolca perfecta i cristalina...........m'he rentat les dents, pero pensa que la illa es una mena de parc natural en el que si fas les teves necessitats i no les enterres a mig metre sota terra et poden posar una multa de 1000 dollars, aixi que imagina......res de sabons ni res que s'hi assembli!!!

La dutxa i la meva Tooheys (soft beer) m'estan esperant!

Avui tinc barbaque (BBQ) per 7,50 dollars (4 euros)......luxes de viure a Australia!!

No vens a veure'm?